La visita del rei Felip VI a Montserrat encara cou en alguns sectors de l'independentisme, però diversos actors del moviment mantenen la sintonia amb l'abadia. Alguns agraeixen els darrers gestos, que han girat full de la complexa situació derivada de la invitació a la monarquia espanyola als actes del mil·lenari del monestir –després que la casa reial volgués ser-hi present–. En tot cas, més de dos mesos després de l'acte amb el cap d'estat, l'abadia ha encadenat la recepció del catalanista Premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en què el pare abat, Manel Gasch, va parlar de "Països Catalans". Gasch també s'ha reunit amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo aquesta setmana, i ha llançat un missatge al PP i a la resta de l'Eurocambra, amb la reivindicació de l'ús del català a la Unió Europea, com a "part de la identitat" del continent, en el si d'una exposició sobre el mil·lenari del monestir en què va remar implícitament per l'oficialitat a la UE. Hi ha hagut una redempció catalanista de Montserrat?

L'abadia de Montserrat ha rebut aquest dijous el premi Canigó que entrega la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) en reconeixement dels seus mil anys d'història, indestriables dels de Catalunya. Però tant la concessió com l'entrega del premi, que ha recollit el pare abat Manel Gasch, han estat marcats per la polèmica participació de Felip VI en l'acte de celebració del mil·lenari, que va desencadenar un terratrèmol dins del catalanisme catòlic. Durant l'entrega, Gasch ha hagut de sentir diverses crides al fet que Montserrat continuï sent "el refugi espiritual", el "centre de resistència cultural" i la "casa comuna" dels Països Catalans. Són les paraules que ha fet servir l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, al seu discurs davant l'auditori.

Tots els textos del mil·lenari de Montserrat s’asseguren de referir-s’hi com “el primer”, deixant ben clar que l’objectiu és arribar al 3025 i que hi ha un pla meticulós per aconseguir-ho. Si fem cas de la cerimònia que va donar dissabte el tret de sortida a l’any de celebracions, la recepta és incorporar les tècniques modernes per optimitzar la difusió de la paraula. Quan els escolanets obren la boca, el primer que senten les personalitats reunides és una peça de Bernat Vivancos tan atmosfèrica i fluïda que recorda més una banda sonora de Hans Zimmer que una missa. Els retaules i les pintures d'àngels i dimonis han servit bé durant deu segles, però per aguantar-ne deu més caldran hologrames, videomapatges i drons.

Tret de sortida al Mil·lenari de l'abadia de Montserrat. Des d'aquest dissabte i fins al 8 de desembre del 2025 se celebraran un miler d'activitats religioses, culturals i socials per commemorar els mil anys d'història del monestir. Més de 600 persones han participat en el primer acte a la basílica de Santa Maria, amb l'abat Manel Gasch i el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalant una comitiva que ha contemplat com s'estrenava un videomapatge a la basílica i es feia un espectacle de drons a l'exterior mentre sonava el cant del Virolai. "El món necessita més que mai els valors que representa Montserrat", ha reivindicat Illa, que durant el seu parlament ha fet una crida a la convivència: "Davant el drama de les persones migrants que es veuen obligades a fugir de casa seva, la nostra resposta ha de ser acollir, protegir, promoure i integrar, perquè tothom qui ve a millorar Catalunya és català, amb drets i deures, com nosaltres. No ens podem deixar arrossegar pels que pretenen aprofitar-se de la immigració per estendre la por i la intolerància". En aquest sentit, el president socialista ha demanat a la comunitat benedictina que "ajudi el país" a combatre els qui promouen l'exclusió.

Manel Gasch i Hurios és l'abat de Montserrat fa dos anys i escaig. Des d’aleshores ha mantingut una notable discreció, allunyat dels mitjans de comunicació. En sabem poc, del que pensa, de qui és realment. Ara podem saber a fons qui eren els seus pares gràcies al llibre de l’historiador Albert Balcells Josep Maria Gasch, advocat dels treballadors (1940-2020) (PAM). És el retrat d’un personatge notable i de la seva família, en especial la seva dona, una noia feta a si mateixa, Angelina Hurios. També de l'antifranquisme catalanista i d'esquerres.