La visita del rei Felip VI evidencia un gir polític de Montserrat?

BarcelonaLa invitació de l'abadia de Montserrat al rei Felip VI perquè participés en un acte del mil·lenari va causar protestes i malestar en l'independentisme i el catalanisme catòlic. La visita, que es va produir després que la Casa del Rei expressés que volia prendre-hi part, segons algunes veus consultades per aquest diari, suposa un pas més d'un gir polític de Montserrat alineat amb l'statu quo, mentre que d'altres com l'abadia ho neguen de ple. Hi ha hagut un gir?

Des de l'abadia, fonts consultades deixen clar que "no hi ha hagut cap gir" i que el compromís amb Catalunya és el de sempre. De fet, recorden que el pare abat, Manel Gasch, com va fer en la visita del monarca i en l'homilia del dia de la Mare de Déu de Montserrat, defensa "mil anys d'estabilitat en la nostra cultura catalana, a la qual hem acompanyat en totes les circumstàncies de la seva història i de les seves expressions, molt notablement en l’evolució de la seva llengua". També ha reivindicat la "fidelitat al país i la cultura" en nombrosos actes, defensant "la preservació de la llengua i la identitat" com un "repte importantíssim", tal com va dir al Foros de Vanguardia a principis de juny. Allí hi va dir unes paraules que no han agradat a alguns sectors, com ara que "a Montserrat també li toca retirar-se una mica d'aquest paper que va fer de protecció en els anys 60 i 70", un "paper polític" llavors molt intens, i va recalcar que "pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, estem en un camí de més aproximació que fa deu anys": "S'han normalitzat algunes coses i crec que la societat està més tranquil·la".

L'abadia aclareix que va comparar el paper de Montserrat respecte als anys 60 i 70, en plena dictadura, no pas respecte als 90 o el 2017; que el monestir té una tasca fonamentalment espiritual; que defensa la identitat, i que Gasch no va lloar cap normalitat democràtica actual. En canvi, l'editor i expert en afers eclesials Ignasi Moreta assegura que amb la seva actuació, l'abat "s'està alineant amb l'statu quo". A parer seu, mentre que Gasch diu que "no han de fer cap acció política, rebre el rei és una acció política, cosa que és incongruent, i dones el missatge de normalitat de Salvador Illa". Li cou que, en la visita, "va fer un paper molt galdós després del que va fer el rei l'1-O", que va venir a "insultar parlant de nacionalisme excloent", però desitja que en el futur l'abat "no dimiteixi d'aquesta funció" catalanista.

Incomoditat o rebuig

Alhora, el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Joan Maluquer, comenta que "hi ha actuacions" que els poden "incomodar" com la visita del rei, contra qui van expressar "el rebuig del poble català" en un comunicat. Ara bé, no critica l'abat perquè "és un paper prou complicat" i ha tingut "molts condicionants" en la visita. Li hauria agradat que fes un discurs "més explícit" –davant un rei "en la línia del 3 d'Octubre"–, però confia que "el riu tornarà a la llera" i que Montserrat "continuarà exercint aquest paper" de compromís catalanista. Un clam pel qual pressiona, mentre recorda que "el monestir i la història de mil anys estan per damunt de les persones".

D'altra banda, algunes fonts eclesials consultades remarquen que "molta gent, des del catalanisme cristià, es queixa que Montserrat porta una línia que no és l'adequada". També remarquen que "ha de fer pensar" que el bloc catòlic ultraconservador i espanyolista Germinans Germinabit lloés Montserrat i posés com a estendard el pare Bernat Juliol –mentre que quan Gasch va esdevenir abat el van criticar per catalanista–. "No és la línia que portaven l'abat Josep Maria Soler o Cassià Maria Just", rematen. Una veu de dins apunta que "el compromís catalanista no ha canviat, el que passa és que cadascú té la seva manera de fer", de manera que evita les crítiques explícites i comenta que hi ha moltes opinions sobre el paper de l'abadia amb aquesta visita.

Catalanisme

El 2013, quan Gasch era només monjo, va signar un manifest a favor del dret a decidir de Catalunya, una posició a la qual no ha renunciat, segons fonts consultades. Com ell, altres monjos es van adherir a un posicionament que va abanderar el llavors abat Soler i l'abadia també es va posar a disposició dels presos polítics independentistes. Amb la visita del rei, l'abadia va posar-hi un límit, segons fonts de la institució: "El rei va voler que se’l convidés i se’l va convidar per a una jornada per parlar de pau i no hi podia haver cap mena de violència". És a dir, es va deixar clar que no es desallotjaria ningú i que amb càrregues policials no hi hauria acte. Sobre les paraules del rei, l'abadia no les comenta ni se'n fa responsable.

El que va sorprendre en la visita va ser la salutació abacial del rei a Gasch, amb inclinació de cap –tot i que protocol·làriament només està obligat a fer-la al Papa–, i l'abat el va rebre amb els honors episcopals com el solideu, un privilegi de Montserrat. Un gest que no va agradar a Moreta, que ho veu una "ostentació de poder" que "els abats Cassià i Bardolet feien servir de manera molt comptada": "Creix amb l'ambient del progressisme catòlic i sorprèn que quan obté el poder adopta una política tradicional", sosté. Gasch té unes arrels familiars vinculades al cristianisme de base: els seus pares, Angelina Hurios i Josep Maria Gasch, van fundar el Col·lectiu Ronda, d'advocats laboralistes progressistes, i anaven plegats a la parròquia barcelonina de Sant Ildefons, emblemàtica pel catolicisme de tendència esquerrana.