Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient, una promesa de prosperitat i pau que havia de transformar la regió. La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.

Kayed Hammad és intèrpret, cineasta i activista palestí. Després d'anys ajudant a explicar la realitat de Gaza sota els atacs d'Israel, el 2025 ell i la seva família van fugir i es van instal·lar a Espanya, des d'on segueix lluitant per conscienciar sobre la situació desesperada de la seva terra. El 29 de gener Hammad serà un dels protagonistes del concert Act x Palestina, que tindrà lloc al Palau Sant Jordi i durant el qual conversarà amb l'actor Eduard Fernández.

El 29 de gener del 2024, el servei d’emergències de la Mitja Lluna Roja palestina va rebre la trucada de Layan Hamadeh, una noia de 15 anys molt alterada que assegurava que el cotxe amb què ella i la seva família fugien de la ciutat de Gaza havia estat atacat per l’exèrcit israelià, i que els pares i germans havien mort. “Ens estan disparant! Estem en un cotxe, i el tanc és al costat!”, es va sentir dir a la noia abans que una ràfega de trets en silenciés la veu. Quan els operadors de la Mitja Lluna Roja van trucar al mòbil, va contestar una nena de sis anys, Hind Rajab, cosina de la Layan, que també viatjava en el cotxe. Molt espantada, va explicar que tots els altres ocupants del cotxe eren morts: els seus tiets i els seus tres cosins. I va suplicar entre sanglots que la rescatessin: “Tinc molta por, per favor, veniu. Traieu-me d’aquí”. El 10 de febrer, després de la retirada de l’exèrcit israelià, la família de la Hind va poder entrar a la ciutat i trobar el cotxe amb els cadàvers de la nena i els seus tiets i cosins. Segons una investigació posterior, el vehicle havia rebut 355 impactes de bala.

El periodista gazatí Wael Dahdouh s'ha convertit, sense voler-ho, en tota una llegenda viva a Palestina. El seu rostre –amb casc i armilla antibales amb la paraula Press– apareix dibuixat per grafiters en murs d'arreu del món. Des de les primeres hores del genocidi israelià a Gaza, el veterà reporter i cap de redacció d'Al-Jazeera a Gaza, sortia en directe nit i dia a les pantalles del món àrab per explicar, amb el seu to calmat i didàctic, la guerra amb la precisió de qui coneix cada pam del territori i hi té una nodrida agenda de contactes. També estava fent un directe la nit del 25 d’octubre del 2023 quan va saber que un míssil israelià havia impactat contra la casa de la localitat de Nuseirat, al centre de la Franja, on la seva família s’havia refugiat. La seva esposa, Amina, de quaranta-quatre anys; un dels seus fills, Mahmoud, de quinze; la seva filla Sham, de set; i el seu net Adam, de divuit mesos, i també vuit familiars més, van ser assassinats. Mentre estava en directe, va anar a buscar els seus cossos sense vida a l'hospital: “Us vengeu de nosaltres a través dels nostres fills”, va dir, amb la veu trencada. L'endemà, explica, amb el cor encongit, tornava a agafar el micròfon, i continuava treballant. Dos mesos més tard, un dron va bombardejar el cotxe en què viatjava: va patir una ferida a la mà de la qual encara s'està recuperant i va tenir més sort que el càmera que l'acompanyava, que va morir agonitzant mentre les ambulàncies no rebien l'autorització d'Israel per anar a socórrer-los. El reporter no va tirar la tovallola. Encara va veure com el seu fill gran, Hamza, que seguia la seva estela també a Al-Jazeera, era assassinat en el cotxe amb el seu company Mustafa Thuraya. Finalment, va acabar sortint de Gaza perquè era l'única manera d'ocupar-se dels fills que havien sobreviscut. Des del seu amarg exili a Doha continua parlant de Gaza i ajudant els companys que ha deixat enrere. Almenys 250 periodistes han estat assassinats, mentre Israel continua vetant l'entrada independent de la premsa estrangera. Ha visitat Barcelona per participar en l'Unsilence Forum, organitzat per la campanya Act x Palestine.

El Parlament d'Israel (Knesset) ha fet un primer pas per convertir en llei l'annexió de la Cisjordània ocupada, amb l'aprovació, en una lectura preliminar, d'una proposta que planteja que Israel aplicarà "les lleis i la sobirania a les zones d'assentament a Judea i Samaria [la forma amb què denominen Cisjordània] per establir l'estatus d'aquestes àrees com a part inseparable de l'estat sobirà d'Israel".

"Han sigut les tres setmanes més intenses que recordo". El president del Baxi Manresa, Josep Maria Herms, i el gerent del club, Carles Sixto, han viscut les últimes tres setmanes penjats del telèfon per gestionar l'organització del partit contra el Hapoel Jerusalem. Les converses tant amb els organismes governamentals com amb els policials van ser constants durant 21 dies de tensió que han acabat amb la disputa del matx corresponent a la tercera jornada de l'Eurocup.

L'acord d'alto el foc a Gaza es manté cinc dies després de l'entrada en vigor, tot i que els fets demostren la seva fragilitat. Els residents de la Franja de Gaza encara esperen l'entrada massiva d'ajuda humanitària i l'exèrcit israelià ha continuat fent atacs puntuals, que han deixat una desena de morts els últims dos dies, segons fonts mèdiques de l'enclavament palestí.

Silenci. És el que se sent per primer cop des de fa set mesos des de la frontera de Gaza. Ni explosions, ni el brugit dels caces i els helicòpters, ni el rugit dels canons. Només el zumzeig d'algun dron. El cel, net de fum. A l'altra banda de la tanca amb què Israel engabia la Franja es veu el terreny devastat després de dos anys de bombardejos indiscriminats. Jabalia, Beit Hanoun i Beit Lahia són muntanyes de runes negres, terra cremada. Al fons es veu Ciutat de Gaza, on encara queden en peu alguns edificis alts. A les dotze del migdia ha entrat en vigor l'alto el foc i l'exèrcit israelià s'ha replegat a la línia groga marcada en els mapes del pla de Trump, i s'ha retirat del 47% del territori de Gaza. Netanyahu, però, ha deixat clar que pensa mantenir les seves tropes dins de Gaza fins que Hamàs s'hagi desarmat.

El dia abans que es compleixi el segon aniversari de la guerra de Gaza, les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs s’han reprès aquest dilluns a la ciutat balneari egípcia de Sharm al-Sheikh, amb el pla de Donald Trump sobre la taula. Després de dos anys de bombardejos indiscriminats que han arrasat el 98% de les cases, han deixat destruïts o sota mínims els hospitals, han rebentat les terres de conreu, i amb set mesos de bloqueig a l’entrada d’ajuda humanitària que ha causat la pitjor crisi de fam del planeta, s’obre una perspectiva no de pau però almenys de desescalada. Trump sembla decidit a posar fre a l’ofensiva genocida d’Israel, però imposant unes condicions draconianes per als palestins. Europa i els països àrabs li fan costat: no hi ha cap pla alternatiu. I sabent que té la paella pel mànec, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una delegació tècnica sense capacitat de prendre decisions. Fonts d’Egipte, mediador i amfitrió de les converses, ja han avisat que "no hi haurà un acord ràpid".

El vaixell Family, on viatjava l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i altres activistes que lideren la Global Sumud Flotilla en el seu rumb cap a Gaza ha patit problemes tècnics que li impedeixen continuar. Però els tripulants de l'embarcació han estat reubicats en altres vaixells de la flotilla perquè la missió continuï endavant. De fet, aquest divendres la Flotilla ha salpat des de Creta per encetar el seu últim tram cap a Gaza, on pretenen trencar el bloqueig israelià per intentar fer-hi entrar ajuda humanitària.

Al barri històric de Sant Sebastià (Alde Zaharra o Lo Viejo, com es coneix) hi ha el restaurant La Cepa, on és fàcil que els periodistes acreditats al Festival de Sant Sebastià hi hàgim sopat algun cop perquè s’hi menja bé, té una bona relació qualitat/preu i no està lluny del Teatre Principal, on es fan les projeccions de premsa del vespre. Però segur que més d’un ha descobert aquest dimecres en la projecció d’Un fantasma en la batalla que La Cepa és també on menjava el 1995 el regidor de l’Ajuntament de Sant Sebastià Gregorio Ordóñez quan ETA el va assassinar d’un tret al cap el 1995.

La meitat dels catalans estan d'acord o molt d'acord amb trencar els vincles comercials amb Israel mentre duri la guerra de Gaza. I prop de la meitat (un 48%) volen tallar-los amb Rússia mentre duri la guerra d'Ucraïna. En canvi, l'opinió de mantenir les relacions amb els dos estats és realment minoritària: menys del 20% de la població hi donen suport. Aquestes són les primeres conclusions de l’Enquesta sobre Convivència i Seguretat a Catalunya, encarregada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que constata que la població catalana té un parer similar respecte d'Israel i Rússia.

La diplomàcia xinesa és coneguda per regir-se pel principi de la "no interferència" i mantenir la neutralitat, independentment de la mida de la catàstrofe que tingui al davant. A diferència dels Estats Units, la Xina no ha malgastat esforços en dir a la resta de països el que havien de fer o deixar de fer. La seva acció internacional s'ha centrat tradicionalment en un altre braç estratègic: els negocis.

Després de gairebé dos anys de guerra, l'exèrcit israelià ha iniciat aquest dimarts el que sembla l'assalt terrestre final per conquerir la ciutat de Gaza, el nucli urbà més important de la Franja, amb una població estimada de 600.000 persones i que ha augmentat fins al milió els darrers mesos per l'arribada de refugiats que fugen dels atacs. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha pres aquesta decisió tot i saber que l'operació militar provocarà un nombre important de baixes civils entre els palestins, que ja no tenen on refugiar-se. Es calcula que només 140.000 persones han obeït l'ordre d'evacuació de l'exèrcit israelià. De fet, la matinada passada la ciutat va ser sotmesa a un intens bombardeig previ al desplegament de dues divisions amb carros de combat i infanteria. De moment el balanç del dia és de 85 gazatins morts pels bombardejos i tres més per fam.

Resulta certament commovedora la lectura d'una peça del diari El Mundo titulada "Intrahistòria d'un dels dies més tristos d'Almeida: del caos de la Vuelta a l'amenaça sobre l'NFL i la Fórmula 1... i amb l'enemic Albert de Mònaco com a testimoni". Deixant de banda la fal·lera del rotatiu pels titulars quilomètrics i enrevessats, aptes només per a entesos en la matèria, el cert és que permet copsar com les protestes propalestines de la Vuelta han tocat os allà on fa més mal a les elits madrilenyes perquè han tirat per terra la imatge d'una ciutat apolítica i business friendly que fa anys que esculpeixen amb la seva hegemonia ideològica.

Vestits amb la quipà i recolzant la mà al Mur de les Lamentacions, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, han segellat l'aliança dels seus dos països des de Jerusalem. "Crec que la visita [de Rubio] aquí és una prova de la durabilitat, la força de l'aliança israeliana-americana. És tan forta i duradora com les pedres del Mur Occidental que acabem de tocar", ha dit el dirigent israelià des del lloc més sagrat per als jueus.

Més de 1.300 professionals del cinema i l’audiovisual d’arreu del món han firmat un manifest que compromet els signants a no treballar amb festivals, productores, distribuïdores, cadenes de televisió ni altres institucions israelianes que consideren “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. El document, titulat Film workers pledge to end complicity, ha estat impulsat per l’organització Film Workers for Palestine i s’ha fet públic aquest dilluns.

Hamàs ha publicat un vídeo aquest divendres en què apareixen dos ostatges que el grup islamista manté retinguts a la capital de la Franja, en un intent de pressionar Israel perquè aturi els bombardejos indiscriminats sobre la població civil. Els dos segrestats són Guy Gilboa-Dalal i Evyatar Daviv, que fa 700 dies que es troben captius. Però lluny d'aconseguir almenys una pausa en el càstig sobre Ciutat de Gaza, l'exèrcit israelià ha intensificat encara més els bombardejos, i aquest divendres a la tarda les forces armades han emès una ordre d’evacuació forçada per als residents de l’edifici residencial més alt de l'urbs, ha informat la cadena Al-Jazeera.

Quatre dies després que una manifestació en favor del poble palestí travessés els carrers del Lido, la Mostra de Venècia ha acollit aquest dimecres l’estrena de The Voice of Hind Rajab, de la tunisiana Kaouther Ben Hania, que denuncia l’assassinat a mans de l’exèrcit israelià de la nena de sis anys Hind Rajab. La pel·lícula havia generat una gran expectació, sobretot pels comentaris del director artístic de la Mostra, Alberto Barbera, que en la presentació de la programació va advertir de la contundència dramàtica i del potencial polèmic del film. Aquesta preocupació es va traduir en un enduriment dels controls de seguretat en els accessos a la zona del festival. Així, amb uns minuts de retard, es va iniciar la projecció de la pel·lícula que s’ha convertit en la principal aspirant al Lleó d’Or de la Mostra.