El pintor, cartellista i poeta Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) era "artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista", segons el crític Jean Cassou. La seva trajectòria artística va tenir sempre una forta càrrega política que el poder va intentar reprimir una vegada i una altra. La policia franquista el considerava "un home perillós, d'acció i propagador d'idees", així que va entrar i sortir de la Model en diverses ocasions. Una de les seves grans obres la va fer, precisament, durant una de les estades a la presó: la Capella Gitana, que el 1998 va quedar coberta de pintura blanca i blau cel adduint raons d'higiene. Els protagonistes dels murals són, amb els trets calés que donen nom a la capella, la Mare de Déu de la Mercè (patrona de Barcelona i dels presos), el nen Jesús, els àngels i un grup de presos demanant clemència. Ara, el departament de Cultura impulsa la recuperació de les pintures a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Els tècnics van començar a treballar el 17 de desembre amb la col·locació de les bastides, i està previst que el descobriment i la consolidació dels murals duri uns tres mesos.

El 2 de març del 1974, el règim franquista va executar Salvador Puig Antich. Tenia 26 anys i era militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL). Sobre qui era i la seva execució al garrot vil n'hi ha hagut llibres i pel·lícules, però no una obra de teatre. Aquest novembre s'estrenarà la primera: Puig Antich, cas obert, a l'antiga presó Model de Barcelona. L'obra de teatre es basa en el llibre Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés, del periodista i escriptor Jordi Panyella, amb la dramatúrgia de Mercè Sarrias, la direcció de Jordi Pérez Solé i la interpretació de Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig.

Al subsol de Barcelona hi ha una xarxa immensa de refugis: n'hi ha 1.322 de censats, però en poden ser molts més. La majoria van ser construïts pels mateixos veïns com a espais comunitaris per refugiar-s'hi quan plovien bombes. Són exemples de solidaritat i, malgrat estar documentats pel Servei d'Arqueologia, no són visibles. "Saber que existeixen no és el mateix que descobrir-los", diu Ana Sánchez, que ha pogut entrar en alguns refugis segellats durant dècades. Sánchez n'ha pogut fotografiar 40 i els mostra, a través de 170 imatges, dins de 42 cel·les de la Model.

El procés ha sigut força més lent del que s'havia anunciat, però l'Ajuntament de Barcelona diu que ara sí que està en condicions de fixar una data per a la posada en marxa dels primers equipaments a l'antiga presó Model, a l'Esquerra de l'Eixample. S'espera que l'institut escola Xirinacs, que és la peça que es vol desencallar abans i que s'ubicarà a l'antic edifici de Tallers, al carrer Nicaragua, pugui obrir les portes el curs 2027- 28 per acollir els alumnes del centre, que ja funciona en mòduls al mateix recinte. És a dir, el primer equipament s'estrenarà una dècada després de la sortida dels últims presos. En aquesta part del recinte, també hi haurà el poliesportiu semisoterrat i el nou sistema de subministrament d'energia. I la primera part de la reforma inclourà, també, l'espai memorial, que s'habilitarà en el conjunt de la quarta galeria, que és la que s'ha modificat menys i la que va acollir més presos polítics. La redacció del projecte de tot aquest àmbit té un pressupost d'1,3 milions d'euros i la previsió és que les màquines hi comencin a treballar el 2025 i que ho facin sense enderrocar el gruix de l'antiga presó, sinó rehabilitant els antics edificis penitenciaris i mantenint-ne l'estructura.

Més de cinc anys després que l'antiga presó Model acomiadés el seu últim pres, Barcelona té enllestit el planejament urbanístic de la zona, que s'ha debatut i redebatut amb el veïnat, i comença a posar data als primers equipaments que s'hi han d'instal·lar. La prioritat, com va explicar el regidor de l'Eixample, Pau Gonzàlez és l'institut-escola, que ha de donar continuïtat als alumnes de l'Escola Xirinacs, que funciona en mòduls a la Model des de fa sis cursos. Ara, la comissió de govern ja ha aprovat el pressupost per poder encarregar els primers projectes: el de l'institut escola, el del poliesportiu i el del sistema de subministrament d'energia que ha de donar servei al conjunt del recinte. En total, 890.000 euros que han de servir per redactar els primers projectes a la Model per tenir-los a punt a principis d'any. Es treballa amb l'objectiu que aquests equipaments puguin estar acabats el 2026 o, a tot estirar, el 2027. I que tota la transformació de l'antiga presó, que també suma un gran parc i habitatge públic, acabi no més tard del 2028.

La transformació de l'antiga presó Model de Barcelona en un pol d'equipaments, habitatges i un parc no està sent un projecte ràpid. L'Ajuntament ha presentat avui el nou calendari previst per a les obres, que, si tot va com s'ha previst ara, estarien enllestides entre el 2027 i el 2028, una dècada després de la sortida dels últims presos, el juny del 2017. Sí que s'hi han fet fins ara actuacions provisionals, com l'obertura al barri del pati del carrer Entença o la instal·lació de dues escoles en mòduls, i encara se'n preveuen més, com la recuperació d'un interior d'illa al carrer Provença, però la previsió és que els primers equipaments definitius no estiguin acabats, com a molt aviat, fins al 2026. El que es farà primer serà la transformació de la part del recinte que queda més a prop del carrer Nicaragua, on hi ha l'antic edifici Tallers, que és on s'ha de construir el nou institut-escola, que acollirà els alumnes de l'Escola Xirinacs; el poliesportiu semisoterrat; el sistema de subministrament d'energia, i l'espai de memorial, que ocuparà tota la quarta galeria. També es preveu que dins d'aquest paquet de treballs hi entri una part del nou parc, que quan estigui tot fet ocuparà uns 14.000 metres quadrats. La redacció dels projectes per fer aquests primers equipaments comptarà amb un pressupost de dos milions d'euros.

El primer pas es va fer l'any 2017 amb el tancament de la presó Model, ara pendent de la gran reforma que l'ha de convertir en un pol d'equipaments i verd per al barri de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, i l'havien de seguir el tancament de la presó de la Trinitat Vella, previst per al 2022, i el de Wad-Ras, que es volia fer abans del 2025, amb l'objectiu de modernitzar totes les instal·lacions penitenciàries de Barcelona. Segons el conveni signat aquell mateix any entre l'Ajuntament i la conselleria de Justícia, encapçalada llavors per Carles Mundó, el consistori cedia dos solars a la Zona Franca per aixecar-hi dos nous centres penitenciaris que permetrien fer tota aquesta reconfiguració i donar resposta a reivindicacions històriques de veïns de l'Eixample, pendents de fer seu l'espai de la Model, i de la Trinitat Nova, que esperen que el centre penitenciari doni pas a una nova zona d'habitatges. Generalitat i Ajuntament, però, han actualitzat avui aquesta entesa amb un nou acord que es dona fins a sis anys de límit per culminar tot el procés. Un nou endarreriment.

L'Ajuntament de Barcelona ha revelat avui un secret que la irrupció de la crisi sanitària del coronavirus ha obligat a tenir amagat durant més temps del previst: el projecte guanyador del concurs arquitectònic per transformar l'antiga presó Model, a l'Eixample, en un pol d'equipaments -set, en total-, habitatges i espai verd. El pla, que manté intacta la forma de les galeries penitenciàries i del panòptic central, l'impulsarà l'equip format per Forgas Arquitectes i Planas Esquius Segatti. Però les obres dels nous espais no es posaran en marxa fins al mandat que ve perquè, segons el consistori, calen tres anys de redacció de projectes i tramitació abans de posar les màquines a treballar i la crisi del covid ha alterat el calendari i obliga, també, a estar pendents de la situació pressupostària. La previsió municipal continua sent destinar-hi prop de 50 milions d'euros i que el Govern hi aporti una quantitat similar per als seus equipaments.

Si el carrer Aragó de Barcelona pot tenir un carril bici per poder-lo recórrer de punta a punta, el carrer Entença també. És la idea que va defensar ahir a l'audiència pública de l'Eixample el regidor Jordi Martí. Ho va fer per respondre a les associacions de veïns i escoles de la zona que demanen pacificar aquesta "autopista". En la línia de la proposta que defensen les entitats, el regidor va exposar ahir que, segons el seu criteri, un dels quatre carrils del carrer s'hauria de convertir en "ciclable", tot i que es tracta d'una proposta que encara no té concreció. Sí que en té les mesures que s'han de fer a l'entorn de les escoles públiques Xirinacs i Entença, que el curs que ve estaran en mòduls al recinte de l'antiga presó Model amb accés des del carrer Entença.

"Com vols que t'anomeni: pres o intern?", li pregunta un actor a un altre. "A la presó intern, perquè tinc el meu número d'intern. Però a fora pres, perquè som presos de la societat". És un diàleg que mantenen dos actors amateurs, com es defineixen ells mateixos. Però reben l'etiqueta de presos –o interns– perquè compleixen condemna a Brians 2. Durant unes hores, ells dos i quatre companys més han sortit de Brians per representar una obra de teatre a l'antiga presó Model de Barcelona, en un espai on no fa gaire només hi havia presos. A la sala hi falten els actors que no tenen permís per sortir de Brians, que hi són presents amb uns vídeos que sí que poden saltar els murs. Els presos es fan moltes preguntes: què els ha portat a estar entre reixes, fins a quin punt ells han pogut escollir i si han agraït prou a les dones de la seva vida l'esforç que els dediquen.

Nou gir de guió per a l'Escola Entença, que, en certa manera –i provisionalment– torna als orígens: a l'antiga presó Model de Barcelona. Aquest centre va néixer el curs 2016-2017, en uns mòduls provisionals a l'Escola Industrial de Barcelona i amb el compromís de tenir l'edifici definitiu a la Model, que en aquell moment encara estava en funcionament. Des de llavors, però, els plans per a l'escola han donat moltes voltes i, tot i que els barracons no s'han mogut de l'Escola Industrial, se'ls han promès diferents ubicacions provisionals i definitives. Sobretot, tenint en compte que a la Model s'hi va anunciar una segona escola, que ja funciona en mòduls annexa a l'antiga presó, i que s'esperava la carambola per fer possible que Entença tingués el seu edifici al solar del carrer Provença on s'havia de fer l'ampliació de l'Hospital Clínic però que res no ha avançat en aquesta direcció. Ara l'Ajuntament ha promès una nova ubicació provisional per al centre: l'espai de la Model que toca als carrers Provença i Entença. De manera que, a partir del curs que ve, l'antic centre penitenciari passarà a albergar dues escoles en barracons: Entença i Xirinacs, que s'ubica al xamfrà de dalt del mateix carrer Entença.

L'Ajuntament de Barcelona ha convocat un concurs públic per seleccionar l'equip tècnic que elaborarà el projecte per transformar la presó Model. Les propostes tindran com a punt de partida el Pla Director del 2019, en consens amb el procés participatiu amb el veïnat i els actors de l'entorn de l'antiga presó, així com la modificació del Pla General Metropolità, que es va aprovar al mes de març. El guanyador s'escollirà a principis del 2020 i haurà d'elaborar l'avantprojecte de parc urbà i verd, així com un document de base a partir del qual es redactaran els projectes de cada equipament.

L’Ajuntament de Barcelona obrirà 13 nous espais joves durant els pròxims deu anys, que se sumaran als 16 espais i casals ja existents per arribar als 29. La regidora de Drets Socials, Laia Ortiz, ha anunciat que el pla d’equipaments i serveis juvenils 2018-2028, que es portarà al ple del consistori de divendres, preveu la creació d’una xarxa única d’equipaments dirigits a la població jove i fixa els serveis que s’hi hauran d’oferir.

L'antiga presó Model de Barcelona està en ple procés de reflexió per convertir-se en un nou espai ciutadà que barrejarà equipaments, habitatges i parc. De moment, però, ja ha començat a obrir les portes d'alguns dels espais per simbolitzar el canvi d'etapa, a l'espera que puguin començar les grans obres, el 2020. Un dels primers símbols de la seva reconversió és la tria del nom definitiu de l'escola que ara funciona en mòduls al costat de l'antic recinte penitenciari. És un dels equipaments inclosos en el projecte de transformació, i s'ha decidit –per votació– que el seu nom homenatgi la figura del pacifista Lluís Maria Xirinacs. El nom definitiu de l'escola, però, serà Xirinacs a seques perquè agrada la fonètica.

Després d'un intens procés participatiu que ha celebrat la seva última sessió aquest diumenge, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat tres possibles dibuixos per al projecte de transformació de l'antiga presó Model, al districte de l'Eixample. La premissa bàsica d'aquests esquemes és la d'encaixar tots els usos previstos en aquest espai: 14.000 metres de parc, 150 pisos socials, un espai memorial i equipaments com un institut-escola, una escola bressol, un casal de joves i un espai poliesportiu. Una de les decisions que ja ha pres el consistori, com va avançar l'ARA, és aparcar algun dels requisits que es van fixar en el pla director del 2009, com la residència de gent gran i la residència assistida per a nens amb autisme –perquè requereixen de la inversió de la Generalitat– i l'aparcament de rotació, que ja no es considera prioritari. En canvi, apareixen ara en el pla pisos dotacionals pensats per a persones grans i amb un casal d'avis.

Els alumnes de presó han de sentir la motivació de voler aprendre, que és el que els farà voler anar a l’aula cada dia. I és així, malgrat que el perfil habitual és el d’una persona amb una motxilla de fracàs escolar, a qui, a més, “al llarg de la seva vida li han dit que no servia per estudiar”. Per tant, la feina dels mestres “és valorar-los l’esforç que fan”, afirmen Xavier Aranda, l’últim director de l’escola de la presó Model de Barcelona, i Pedro Albino, director docent de l’escola del Centre Penitenciari Lledoners de Manresa.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat aquest matí al Parlament que la presó Model tancarà el 8 de juny, just el dia abans del 113è aniversari de la seva inauguració. "Ja s'han tancat la cinquena i la sisena galeries i s'han traslladat la unitat psiquiàtrica i el mòdul de geriatria", ha explicat el conseller. Ha afegit que aquesta setmana s'enllestirà el trasllat del centre obert i que just avui s'intensifica el procés de trasllats. "La imatge de les furgonetes dels Mossos traslladant presos serà constant des d'ara fins al dia del tancament", ha afegit.