El president dels Estats Units, Donald Trump, estava assegut darrere l'escriptori Resolute dimarts al vespre, després de la seva amenaça de “matar tota una civilització” si l’Iran no reobria l’estret d’Ormuz abans de les 20 hores. Trump va enumerar els ponts i les centrals elèctriques que estava disposat a atacar i va advertir que seria culpa del govern iranià si els atacs causaven víctimes. Després de veure imatges de civils al voltant d’aquestes infraestructures, va qualificar els líders iranians de “malvats” per posar persones innocents en perill.

Cory Doctorow (Toronto, 1971) és una de les veus més lúcides per parlar de poder i tecnologia. Conscient de la importància de les paraules –és novel·lista i periodista–, va inventar a finals del 2022 un concepte per definir, fugint de tecnicismes, el procés que estaven experimentant les plataformes: emmerdificació. Un concepte que s'ha popularitzat i que dona nom al seu últim llibre, que ha traduït al castellà Capitán Swing.

Si el 12 d’abril Viktor Orbán perd les eleccions, com prediuen les enquestes, Hongria se sumarà als països europeus on la ultradreta ha tocat sostre, com Marine Le Pen a les municipals de França, o com a Itàlia, on Giorgia Meloni ha fracassat en una convocatòria clau en el referèndum sobre la justícia. La possible derrota d’Orbán i el triomf de la dreta liberal de Péter Magyar s'afegiria al setge d’indicis i sospites que plana sobre el primer ministre hongarès, acusat d’haver filtrat a Vladímir Putin informació confidencial de la Unió Europea, a més de posar tota mena d’obstacles al suport europeu a Ucraïna. 

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha iniciat aquest dimecres el procés per determinar la legalitat de l’ordre executiva de Donald Trump per limitar la ciutadania per naixement. I, en un gest inèdit, el president s'hi ha personat per escoltar els arguments orals. És la primera vegada que un president en actiu assisteix a una sessió del Suprem i remarca com és d'important aquesta causa per al mandatari.

Sobre la guerra: els Estats Units i Israel ni han fet caure el règim dels aiatol·làs, ni controlen l’estret d’Ormuz, ni Trump avança en converses de pau com ens vol fer creure amb aquesta dèria diària de parlar, parlar i parlar.

L'assagista i assessor polític Giuliano da Empoli afirma en el seu darrer llibre, L'hora dels depredadors (Edicions 62), que "el caos ja no és l'arma dels insurrectes sinó el segell del poder". En el llibre explica que els nous líders mundials de l'estil de Trump o Putin actuen com a agents del caos perquè és la manera d'afermar la seva autoritat en un món en què no hi ha més regles que la força bruta. L'actuació de les darreres hores de Donald Trump s'adiu a la perfecció amb aquesta definició.

La setmana comença d’una manera molt perillosa. Com saben, Trump ha anunciat atacs a les centrals elèctriques de l’Iran si no desbloqueja l’estret d’Ormuz i l’Iran ha avisat que la seva resposta serà atacar les plantes dessalinitzadores dels països del golf Pèrsic. Tu m’ataques la llum i jo t’ataco l’aigua.

Beth Noveck (Nova Jersey, EUA, 1971) deixa clar en cadascuna de les seves respostes que es nega a caure en el derrotisme. Ofereix solucions, posa exemples d'èxit i defensa que la IA pot ajudar a fer que el funcionament de les institucions millori. I sap de què parla, no només perquè és experta en com utilitzar la tecnologia per fer governs més oberts, sinó perquè coneix les institucions des de dins: va ser la primera directora de Tecnologia dels Estats Units durant el mandat de Barack Obama. Visita Barcelona per apadrinar la presentació de l'Estratègia 2026-2037 de la Universitat Pompeu Fabra.

La guerra contra l'Iran ha entrat en una nova fase, més incòmoda per als Estats Units i amb efectes que ja no es limiten al terreny militar. El conflicte ha escalat amb conseqüències que es noten en mercats energètics, logística global i aliances diplomàtiques. Un dels punts d'inflexió ha estat l'atac al camp de gas de South Pars, el més gran del món, d'on prové al voltant del 70-75% de la producció de gas de l'Iran. L'atac va obligar a aturar dues grans refineries de la zona. L'efecte va ser immediat: els preus del gas natural i del petroli Brent van pujar amb força, amb greus pertorbacions als mercats energètics internacionals.

Qualsevol notícia que comentem aquí s’ha d’entendre en un marc de guerra que ens afecta cada vegada més. Guerra a Ucraïna primer i ara a l’Iran i al Líban. El preu del petroli ha tornat a enfilar-se i ja sabem que quan s’apuja la benzina s’apuja tot. La nostra economia depèn, en aquests moments, de dos polítics, Netanyahu a Israel i Trump als Estats Units, a qui tot això els és igual perquè la guerra els dona mans lliures per fer el que vulguin. Per exemple, Israel ha atacat el jaciment de gas més gran del món. De manera que, aquesta guerra, que els Estats Units han anomenat “Fúria èpica”, ens està portant una inflació èpica i un desastre èpic, com tot el que toca el dit inepte de Trump, sobretot quan es deixa menjar l’orella pel lobi israelià i es refia de la seva intuïció, més que no pas dels seus generals o dels seus consellers de seguretat nacional. Cada dia està més clar que amb bombardejos i assassinats selectius els Estats Units no faran caure el règim dels aiatol·làs. 

Portem tres setmanes de bombes a Teheran –i a Tel-Aviv, i a Beirut, i a Riad, i a Doha...– i la guerra, la tercera del Golf, ha entrat en mode espinós per a Washington.

La principal prova que a Donald Trump les coses a l'Iran no li estan sortint com pensava és que en les últimes hores ha decidit carregar contra la premsa perquè els mitjans independents no estan comprant el seu relat triomfalista sobre el conflicte. A Trump no li agrada el que llegeix, i en un post a la seva xarxa social ha apuntat directament contra el New York Times i el Wall Street Journal, dos dels mitjans més prestigiosos dels Estats Units, que aquests dies estan explicant amb pèls i senyals que la decisió d'atacar l'Iran es va prendre sense preveure'n les conseqüències, especialment el tancament de l'estret d'Ormuz.

No podem esperar que Trump hagi llegit els clàssics, però podíem esperar que no hagués purgat tota la intel·ligència nord-americana. "La guerra és una cadena d’esdeveniments accidentals que cap home pot controlar", escrivia Tolstoi a Guerra i pau. En el seu fresc sobre les guerres napoleòniques, Tolstoi insistia que els conflictes rarament segueixen els plans dels generals o dels governants. Els exèrcits es mouen segons estratègies i doctrines, però la història avança sovint per desviacions inesperades: errors de càlcul, precipitacions, accidents o cops de sort. La guerra és, en bona part, el terreny de l’imprevisible. 

Sempre que intentem entendre situacions complexes, mirem de cercar una raó que justifiqui com actua algú, o per què quelcom succeeix de certa manera. En els darrers temps, inclús les persones que són expertes en política, particularment en política internacional, estan completament despistades sobre les raons del personatge: qualsevol pronòstic raonable basat en les regles que fins ara coneixíem s’ha trencat. Hi ha qui, fins i tot amb un esforç immens, ha posat en fila tots els fets, a manera d’Excel, i ha intentat trobar un fil conductor. En el cas de Trump, a hores d'ara cal assumir que tots els que ho han intentat han fracassat.

L'any 2023, quan encara era només un senador, J.D. Vance va escriure un article al Wall Street Journal amb un títol ben explícit: "La millor política exterior de Trump? No començar noves guerres". Vance hi justificava el seu suport a la candidatura de Trump pel fet que estava convençut que no enviaria "americans a lluitar més enllà dels mars". El magnat novaiorquès va ser l'únic candidat republicà que a les primàries del 2016 va criticar la Guerra de l'Iraq, i durant la campanya del 2024 va abraçar l'aïllacionisme fins al punt que a l'inici del seu mandat es va proposar per al premi Nobel de la pau arran de l'acord per aturar la guerra de Gaza. És per aquest motiu que la decisió d'atacar l'Iran ha provocat una esquerda en el moviment MAGA, i veus molt influents com la de Tucker Carlson s'hi han mostrat clarament contràries.

La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que aquests dies el petroli ha arribat al preu més alt dels últims tres anys i mig, concretament a l’estiu del 2022, mesos després que comencés la guerra d’Ucraïna, i que el cost de la vida es perfila com el gran tema de les eleccions del novembre. I ja sabem que quan el petroli puja, tot s'apuja.

El preu del barril de petroli Brent –de referència a Europa– ha arrencat aquest dimarts amb una caiguda de més del 6%, fins a situar-se al voltant dels 92 dòlars, després de les declaracions de Donald Trump en les quals especulava amb el fet que la guerra a l'Iran es podria acabar aviat. Dilluns el cost del barril de cru es va arribar a disparar quasi un 29%, fins a situar-se a prop dels 120 dòlars –màxim que no es veia des del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna– i va tancar la jornada finalment amb un repunt del 6,76%.

Si aquest cap de setmana han agafat el cotxe i han anat a posar benzina ja deuen haver vist que l’han pagat més cara. I més cara que la pagarem, perquè la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran no dona cap senyal d’acabar-se, ni tan sols d’alentir-se, al contrari. El barril de petroli feia quatre anys que no era tan car. L’Iran ataca els països veïns que tenen bases americanes, i a Teheran (9 milions de persones), l’aire és verinós a causa de les columnes de fum que surten dels dipòsits de petroli bombardejats. I enmig d’aquest teatre bèl·lic, l’Iran s’hi torna. Fa unes hores, ha anunciat que el successor del líder de la revolució islàmica és el seu fill, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, un home considerat de l’ala dura i, per tant, un continuador. El missatge del règim dels aiatol·làs a Donald Trump i al món és clar: resistirà, res de rendició, res de negociar. I la resposta de Trump ja se la poden imaginar: el nou líder no durarà gaire. Per això dic que la guerra no s’acabarà aviat i que estem travessant un moment molt perillós, perquè Israel no pensa afluixar i de Trump es pot esperar qualsevol cosa. 

Quan a principis d'any Donald Trump va ordenar la captura de Nicolás Maduro, alguns el van acusar de crear una cortina de fum per tapar els arxius publicats del pederasta Jeffrey Epstein. Potser ho era, però cada cop és més clar que, com molts altres presidents dels Estats Units abans, ha caigut en el parany del llegat. En el segon mandat deixen de mirar les enquestes de popularitat i busquen escriure el seu propi epitafi.

Timothy Snyder ho ha dit amb contundència: “Tot el que pot oferir Trump és militarisme, autoritarisme i corrupció”. I de fet tota la seva gestió és una escalada en aquesta direcció que culmina amb la guerra de l'Iran. Un estadi més en la seva crueltat que interpel·la tot el món. I que de moment ha deixat Europa en el desconcert i Rússia i la Xina evitant aixecar la veu (probablement perquè creuen –i desitgen– que Trump s’ha passat de frenada). En aquest context, Pedro Sánchez ha vist una finestra d’oportunitat anticipant la incomoditat de les dretes europees, que saben que les guerres no agraden a la majoria de ciutadans però que, al mateix temps, no gosen rebel·lar-se contra Trump, malgrat que els ha menystingut sempre.