Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.

Ahir li vaig preguntar a un negociador de la taula PSC-ERC com acabarà el duel Illa-Junqueras i em va dir: “estem parlant…, però és difícil que s’arribi a un acord.”

Nova Esquerra Nacional va perdre la batalla per liderar ERC contra Oriol Junqueras, però no dona la guerra per perduda. Els crítics amb la nova direcció s'arremanguen de cara a la definició del full de ruta del partit, que es debatrà i aprovarà al congrés del 15 i el 16 de març. Després d'haver-se desmarcat dels equips de la direcció que redactaran les ponències, els de Xavier Godàs i Alba Camps ja es conjuren per incidir en els nous documents del partit a través de les esmenes. I una d'elles podria alterar els plans de la nova direcció: Nova Esquerra Nacional vol modificar els estatuts perquè qui ocupi la presidència i la secretaria general del partit no pugui presentar-se a les eleccions. Això forçaria Elisenda Alamany a plegar com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona i, encara més important, impediria que Junqueras es presentés com a candidat a la Generalitat, si finalment fos amnistiat o indultat.

La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

El que no havia forçat l'amnistia ho han fet les eleccions del 12 de maig. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ajornat el judici per l'1-O contra els dirigents republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l'ara consellera de Cultura, Natàlia Garriga, perquè no coincideixi amb la campanya de les catalanes i els comicis. El judici, fixat pel dia 10 d'abril i amb vistes previstes fins al 29 de maig, queda doncs ajornat i aviat es fixarà una data que vagi més enllà de les urnes.

La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

Moviment de pes en el procés judicial obert pel referèndum de l'1-O contra el líder d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové; l'exdirigent d'ERC i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Aquest dimarts, l'Advocacia de l'Estat ha presentat el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés l'ARA, i demana una condemna de tres anys i mig de presó per a Jové pels delictes de desobediència i malversació atenuada -també demana per a ell set anys d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros-, i una condemna d'un any d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per a Garriga. En canvi, rebutja acusar Salvadó.

Vistos els antecedents, calia ser molt confiat per creure que el Suprem facilitaria deixar en un no res la resposta penal al Procés. No ho va fer quan va dictar sentència condemnant els principals dirigents independentistes pels delictes de sedició i malversació, i tampoc ho va fer més tard, quan el govern de Pedro Sánchez es va decidir a indultar-los. L'informe negatiu que els magistrats de la sala penal van elaborar llavors ja va impedir que les mesures de gràcia poguessin incloure la malversació. L'indult, per tant, ja va haver de ser parcial, conservant intacte el retret del mal ús dels fons públics. I l'intent de treure ara aquesta pedra de la sabata dels principals líders del Procés ha resultat, com es podia preveure, infructuós.

Cinc anys després dels fets de 2017, la lectura de l'escrit de la Fiscalia contra dos dels acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1-O des del departament d'Economia que pilotava Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, demostra fins a quin punt les estructures de l'Estat es van sentir burlades i humiliades. I que, malgrat el temps passat, actuen amb ànim de venjança, exactament igual com ho va fer el Tribunal Suprem l'any 2019.

Després de més de cinc anys que es produïssin els fets, dos dels màxims representants del sottogoverno de l'1-O processats pel referèndum ja saben a què s'enfronten. La Fiscalia ha fet públic aquest divendres que demana set anys de presó per a qui el 2017 era secretari general de la Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i sis anys i tres mesos per a qui era secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. Als dos, estrets col·laboradors d'Oriol Junqueras al Govern durant la tardor del 2017, els imputa els delictes de desobediència, de prevaricació administrativa i de malversació agreujada. Finalment, el fiscal també imputa un delicte de desobediència a l'aleshores directora de serveis de la conselleria de Vicepresidència i actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En el seu cas, si fos condemnada, seria inhabilitada però no entraria a la presó. El posicionament de la Fiscalia torna a deixar en paper mullat la reforma del Codi Penal d'ERC i el PSOE que buscava l'efecte contrari: evitar la presó a dirigents processats com aquests.

A diferència de la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han esquivat la suspensió com a parlamentaris al Parlament. Ho ha decidit aquest dimarts la majoria independentista de la mesa —ERC, Junts i la CUP—, que ha tombat la petició de Vox d'apartar-los preventivament com a diputats arran de l'obertura de judici oral pels preparatius de l'1 d'Octubre. Jové i Salvadó s'asseuran al banc dels acusats per delictes de malversació, prevaricació i revelació de secrets, però la majoria independentista de la mesa ha considerat que es tractava de "persecució política" i que, per tant, el seu cas no s'havia de vehicular a través de l'article 25.4 del reglament. El PSC, per la seva banda, s'ha abstingut després d'haver demanat un recés en plena reunió per acabar de fixar la posició.

A principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tancat la instrucció de la causa contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O. El cas havia començat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona arran de les declaracions del jutge Santi Vidal, però per la condició d'aforats dels dos diputats d'ERC la causa va passar a mans de la sala civil i penal del TSJC. Fa més d'un any que la jutge va processar els dos exalts càrrecs del departament d'Economia pels delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó contra el seu processament pels preparatius de l'1-O. La interlocutòria confirma, com ja va fer la magistrada instructora a l'abril, el seu processament pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i conclou que durant la investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no es van vulnerar els seus drets fonamentals ni de defensa, ni tan sols quan se'ls van punxar els telèfons i es van escorcollar els seus despatxos i domicilis el 20-S. Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox s'havien oposat als recursos.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixa els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó a un pas del judici oral. Aquest divendres, la magistrada instructora de la causa els ha processat pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La Fiscalia i Vox, que exerceixen l'acusació, ara han de presentar els seus escrits. El tribunal fixa per a l'11 de març les declaracions de Salvadó i Jové, acorda la retirada dels seus passaports i els imposa una fiança de responsabilitat civil de 2,8 milions d'euros en el cas de Jové, i d'1,6 milions en el cas de Salvadó.

El sistema informàtic e-Spriu, que havia de servir per desenvolupar una agència tributària catalana pròpia al marge de l'espanyola, tenia les característiques tècniques per substituir l'organisme estatal, però el 2017 encara no estava a punt per funcionar. És el que ha explicat un directiu de l'empresa IBM que aquest dimarts ha declarat com a testimoni dins de la causa que s'instrueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel paper de l'ex número dos d'Economia, Josep Maria Jové, en l'organització de l'1-O i la declaració d'independència. Segons fonts pròximes al cas consultades per l'ARA, el directiu ha explicat que el 2017 aquesta aplicació encara necessitava dos anys de desenvolupament per poder funcionar com una estructura d'estat i substituir l'agència tributària espanyola.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a testimonis diversos guàrdies civils en la causa contra l'ex secretari general de la Vicepresidència Josep Maria Jové per l'1-O. Declararan el 12, el 13 i el 17 de setembre. També ha citat el director de projectes de la UTE IBM INSA. D'altra banda, demana a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que entregui còpia d'una carta que Brauli Duart, llavors administrador únic, va enviar el 19 de febrer del 2018 a la directora dels serveis generals del departament de la Presidència. El TSJC, a més, acorda declarar la causa complexa, de manera que la instrucció pugui durar 18 mesos.

La Fiscalia vol impulsar la investigació contra dos dels excàrrecs del Govern a qui dona un paper transcendental per a l'organització de l'1-O, tot i que no s'han assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Es tracta de l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó i de l'ex número 2 d'Oriol Junqueras a Economia Josep Maria Jové. Tots dos formaven part de la macrocausa de l'1-O que investigava el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona fins que van ser escollits diputats al Parlament. Des de llavors, la investigació contra Jové i Salvadó s'havia aturat. Recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assumir la causa de l'ex número dos d'Economia i ara la Fiscalia reclama que faci el mateix amb la part de la instrucció que afecta Salvadó, a qui atribueix un "paper indispensable" en l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre.

El 20 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va detenir l'ex número dos d'Economia, Josep Maria Jové. La Fiscalia el situa com una de les peces clau en l'esquema de l'acusació per rebel·lió, tot i que no s'asseu al banc dels acusats del Tribunal Suprem. De fet, fins ara Jové encara no havia declarat per cap de les causes relacionades amb l’1-O. Avui ho ha fet davant del Tribunal Superior de Justícia, que es va fer càrrec de la seva causa tenint en compte la seva condició d’aforat. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, Jové ha evitat reconèixer l’agenda ‘Moleskine’ i el document ‘EnfoCAT’s’ trobats a casa seva i que la Guàrdia Civil va convertir enla base de la seva investigació.