Política 31/10/2020

Santi Vidal i Víctor Terradellas: el preu de la fatxenderia

La justícia ha fet servir les seves afirmacions grandiloqüents com a excusa

Aleix Moldes
3 min
Santi Vidal i Víctor Terradellas: el preu de la fatxenderia

Barcelona“La tardor del 2017, Rússia havia ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt que hauria traslladat a Catalunya 10.000 soldats. Si ho hagués acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals”. L’escrit porta la signatura del jutge Joaquín Aguirre, que assumeix haver descobert el que sembla una trama militar internacional contra Espanya. No és fruit, però, d’una exhaustiva investigació sobre les connexions russocatalanes. Els seus indicis es limiten a una conversa trobada al mòbil de Víctor Terradellas, president de la fundació CatMón i de l’ONG Igman, quan va ser detingut el 2018. “Es va cagar a les calces”, li deia Terradellas a Xavier Vendrell, un dels detinguts dimecres en l’operació Volhov, en referència a Puigdemont. El ministeri d’Exteriors rus ha qualificat d’“absurditat” les conclusions a què ha arribat el jutge per una simple conversa de mòbil, i l’ambaixada russa a Madrid directament se n’ha rigut.

El fet és que, malgrat que el relat soni a fantasia, al jutge li va servir per autoritzar intervencions telèfòniques -no se sap a quants aparells- i començar a investigar en múltiples fronts sense aparent connexió. De fet, el vincle més versemblant és el que hi ha entre els mateixos investigats, persones molt ben relacionades dins l’independentisme.

El cas en recorda inevitablement un altre, el protagonista del qual també va haver de pagar el preu de la fatxenderia. Durant mesos, el jutge i aleshores senador d’ERC Santi Vidal va recórrer Catalunya intentant tranquil·litzar els partidaris del sí que albergaven algun dubte sobre què passaria el dia després de la declaració d’independència. El diari El País en va fer un seguiment exhaustiu i va recollir algunes de les frases que Vidal anava deixant anar per a qui les volgués escoltar als teatres i auditoris on feia conferències.

Segurament l’afirmació que va causar més rebombori va ser la referida a les dades fiscals dels catalans: “En aquests moments, i no us diré com ho hem aconseguit perquè ho hem aconseguit de manera absolutament il·legal, tenim totes les vostres dades tributàries”. La Generalitat va haver de sortir ràpidament a desmentir-ho. Als seus discursostambé hi havia referències velades a l’ajuda que Israel -sense anomenar mai aquest país- prestaria a Catalunya, ja fos econòmica o en formació policial, o als acords als quals garantia que ja s’havia arribat amb alguns organismes internacionals. “El preacord a què s’ha arribat amb l’OTAN és que nosaltres col·laborarem en els conflictes bèl·lics on participi l’OTAN a través d’ajuda humanitària. Enviarem helicòpters. Tindrem una fàbrica d’helicòpters per al transport de material sanitari”.

La primera macrocausa

Moltes d’aquelles elucubracions també sonaven a fantasia, però van ser suficients perquè Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, iniciés la primera macrocausa del Procés. Els discursos de Vidal li van servir per imputar els responsables de l’organització del referèndum, com Josep Maria Jové, o els impulsors de les estructures d’estat, com Lluís Salvadó, entre molts altres. I això que al cap d’un temps Vidal i les seves històries fins i tot van quedar fora de la causa.

Terradellas continua dins de la del jutjat d’instrucció 1. Ara bé, el seu cas de presumpte desviament de subvencions de la Diputació de Barcelona s’ha ramificat en qüestions que no tenen res a veure amb ell. Encara no se sap en quines hi haurà més pa i en quines més formatge, però el que queda clar és que els jutges han trobat una bona excusa en Terradellas, com abans l’havien trobat en Vidal.

stats