És un estiu de novetats cinematogràfiques per a Laia Marull, que des de fa unes setmanes té en cartellera la comèdia de Laura Mañá Les irresponsables i el 5 de setembre estrenarà el drama rural La terra negra, d'Alberto Morais. Entre promoció i promoció, l'actriu barcelonina devora Els adeus impossibles (La Magrana, amb traducció d'Hèctor Bofill i Hye Young Yu), la novel·la de la premi Nobel sud-coreana Han Kang sobre una dona que ha d’anar a casa d’una amiga per tenir cura del seu ocell mentre ella s'està a l’hospital. La casa és a l’illa de Jeju, on la protagonista descobreix el passat traumàtic de la família de la seva amiga, que és també el de Corea del Sud: una matança en què van morir assassinades més de deu mil persones. "La veritat és que no és un llibre per a l'estiu, sinó més aviat d'hivern –apunta Marull–. Encara no l’he acabat, però m’està fascinant. És una novel·la que et punxa l’ànima des del primer moment, i n’estic gaudint moltíssim".

Aquesta és la darrera novel·la traduïda al català de la guanyadora de l'últim premi Nobel de literatura, l’escriptora sud-coreana Han Kang. Un llibre que es relliga amb tots els de l’autora, però especialment amb Actes humans, perquè també indaga –amb tanta força com delicadesa– en el passat traumàtic de la història coreana. En aquest cas, l’episodi sagnant que batega al fons de tot plegat és una matança que es va produir a l’illa de Jeju, a la zona més septentrional del país, en la qual van morir assassinades més de deu mil persones. Va ser una autèntica barbaritat perpetrada per policies i militars contra un aixecament popular de camperols que rebutjaven la divisió de Corea en dos països. Era el 1948, i alguns historiadors situen aquest episodi com un dels prolegòmens de la Guerra de Corea, que va començar al cap de dos anys. No cal dir que tota la massacre es va produir amb el coneixement de l’exèrcit dels Estats Units, que ja controlava el territori.

Les editorials despleguen centenars de novetats el primer trimestre de l'any. A l'Ara Llegim en triem 25, ordenades alfabèticament, que tenen molts números de fer forat per Sant Jordi, si els lectors, la crítica i els llibreters les acompanyen. Atenció també a les interessants traduccions d'afany completista de clàssics de la poesia, com Emily Dickinson.

“Per la seva prosa poètica intensa que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”. Per aquesta raó, l’Acadèmia Sueca ha concedit el premi Nobel de literatura a l’escriptora sud-coreana Han Kang.

Mentre llegia l'última novel·la que s'ha publicat aquí de la sud-coreana Han Kang, La classe de grec (trad. Héctor Bofill i Hye Young Yu; La Magrana), hi va haver un moment en què em va semblar que no l'estava entenent. La protagonista és una dona que acaba de viure la mort de la seva mare, que ha perdut la custòdia del seu fill, i que un dia perd també la capacitat de parlar. Amb l'esperança de recuperar-la, s'apunta a classes de grec clàssic, on es trobarà amb un professor que, ell, està perdent la vista. L'argument no és complicat; llavors, què és el que jo no estava entenent? Vaig parar de llegir, vaig deixar reposar el llibre. Aviat ho vaig comprendre: el que em passava era que Kang m'estava parlant de les limitacions del llenguatge, m'estava dient que hi ha vegades en què no serveix, en què no pot ajudar de cap manera perquè ni tan sols hi ha espai per a ell, i jo no estava preparada per a això. M'havien dit que era una novel·la que parlava de les possibilitats il·limitades del llenguatge: no us ho creieu. Kang demostra que a vegades es revela absolutament inútil. Llegiu-la. És un llibre d'una gran bellesa, amb un punt d'esperança reconfortant, tot i que també hi trobem temes recurrents de l'autora, com el silenci, la violència i un intens dolor intern. Com explicava Kang en una entrevista, "la protagonista sent el dolor de la vida, el dolor del món".

Aquesta entrevista es va publicar originalment l'11 d'octubre de 2023, la recuperem perquè Han Kang ha guanyat el premi Nobel de literatura.

Durant la primera visita a Barcelona, fa dos anys, Han Kang va poder fer una mica de turisme i comprovar que els edificis de Gaudí eren tan fascinants com li havien promès. L’escriptora nascuda el 1970 a Gwangju (Corea del Sud) va presentar en aquella ocasió La vegetariana, que havia guanyat feia uns mesos el premi Man Booker International. Era una novel·la sobre una dona que deixava de menjar carn per evitar la violència de matar més animals i, a mesura que passava el temps, es proposava convertir-se en planta i alimentar-se només de llum solar. “Aquella decisió radical, que en principi l’havia de redimir, acabava matant-la”, recorda l’autora, que ha tornat a Barcelona per presentar Actes humans (Rata), una història que arrenca de forma encara més impressionant que la novel·la anterior. Un jove de 15 anys, Dongho, surt a buscar el seu germà desaparegut enmig d’una contundent onada de repressió policial i militar contra els habitants de Gwangju arran d’una manifestació de protesta contra la dictadura militar de Jeon Duhwan. L’exèrcit va acabar amb la vida d’entre 1.000 i 2.000 persones entre el 18 i el 27 de maig del 1980, deu dels dies més negres de la història recent del país.

La 10a edició de Kosmopolis, el festival de literatura amplificada, tindrà com a lema 'Els relats que mouen el món' i presentarà un programa de cinc dies que reunirà autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta. El Kosmopolis se celebrarà del 20 al 24 de març del 2019 al CCCB i ja ha confirmat la participació dels autors Han Kang, Julian Barnes, Mona Eltahawy, Gonçalo Tavares, Susan Orlean, Philip Ball, Laura Bates i Éric Sadin, Lisa Randall, Dave Eggers, Jocelyn Pook, Simon Roy i Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Vicente Molina Foix.

Com coi ens ho fem per satisfer el dur desig de durar

Paul Éluard en deia le dur désir de durer. “Aquesta és la manera poètica de parlar de l’homeòstasi”, ens diu el neurocientífic Antonio Damasio (Lisboa, 1944) a la Pedrera, en una conversa amb el psiquiatre Òscar Vilarroya. L’homeòstasi és la tendència d’un cos viu a mantenir-se viu. De la vida a desitjar-se viva. “S’associa l’homeòstasi a l’estabilitat i a l’equilibri, però l’equilibri en un sistema termodinàmic és la mort -aclareix el neuròleg-. L’homeòstasi és el procés regulador que permet tant la continuïtat de la vida com un estalvi de l’energia necessària per afrontar possibles amenaces que posin en perill aquesta continuïtat”. L’objectiu és satisfer el desig de no morir: “El desig és una paraula molt adequada per descriure la vida, el desig és essencial per viure”.

]]>

A Corea del Sud, Kim Ae-ran és una de les autores més populars entre les noves generacions de lectors. Nascuda el 1980 a Inchon, la narradora es va guanyar una audiència fidel -que ha crescut llibre rere llibre- amb el magnífic i delicat ‘Corre, pare, corre!’, publicat per Godall

]]>

Quan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.

]]>

El 2017 ha sigut el del premi Nobel per a Kazuo Ishiguro, el de les noves novel·les de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Javier Cercas i David Trueba -totes elles entre les més venudes de Sant Jordi- i el del retorn de Jaume Cabré amb el recull de contes Quan arriba la penombra. També ha sigut l’any que s’han pogut llegir els llibres premiats amb el Sant Jordi ( El setè àngel, de David Cirici), el Mercè Rodoreda de contes (Vida familiar, de Jenn Díaz) i l’Anagrama ( La memòria de l’arbre, de Tina Vallès). Els estranys, de Raül Garrigasait, ha tingut també una repercussió notable, fet que li ha permès ser reconegut amb el premi Llibreter.

]]>

L’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.

]]>