Una comèdia que agafa 'Thelma i Louise' i les porta de 'Ressaca a Las Vegas'

BarcelonaS'autoanomenen "les tres Maries: la caca, la merda i la porqueria". La Lila, l'Andrea i la Núria no necessiten explicar-se cap capítol de la vida, perquè els han compartit tots, encara que hagin traçat camins molt diferents. Ara ratllen la cinquantena i cadascuna està en crisi a la seva manera. La que està pitjor –perquè sempre està pitjor– és la Lila, que s'ha separat i es passa el dia rastrejant la localització del seu ex al mòbil. Per consolar-la, les amigues queden per passar un cap de setmana en una casa increïble que els ha deixat el nou rotllet italià de la Núria.

Les irresponsables és l'adaptació de Laura Mañá i Marta Buchaca d'una obra de teatre escrita per Javier Daulte i estrenada a La Villarroel el 2021, amb direcció de Sílvia Munt i un altre repartiment. El guió té dos trets poc habituals: només hi ha dones de protagonistes i no són el que en diríem joves. "L'última pel·lícula que he vist de dones que marxen un cap de setmana crec que va ser Thelma i Louise –observa Mañá–. Volia ensenyar que les dones poden ser divertides, que es poden treure la responsabilitat que els carrega la societat. Estem acostumats a veure pel·lícules divertides com Ressaca a Las Vegas i trobem molt normal que els homes facin bogeries, però les dones no tant, sempre han de ser mesurades". "Les dones sempre ens trobem que hem de fer-ho tot bé, que no podem defraudar els altres, també portem el pes de les relacions, i no parlem del paper de les mares", hi afegeix Laia Marull. A Les irresponsables, les tres amigues –interpretades per Laia Marull, Àgata Roca i Betsy Túrnez– ordiran tres venjances esbojarrades per fer justícia poètica contra el patriarcat i contra els homes que les han menyspreat.

Què fan les dones quan estan soles?

L’amistat femenina és un d’aquells reductes que s'ha retratat poc des de la comèdia. Les irresponsables busca clarament el riure però defugint el tòpic del boy o del tuppersex. Mañá volia retratar els grups d'amigues que es retroben en la maduresa i queden per fer activitats, xerrar i riure. "L'amistat entre dones ha estat molt maltractada perquè se'ns ha dit que som competitives i criticones, i jo no hi estic d'acord. Hem de parar de parlar malament de nosaltres mateixes", diu la directora. També és veritat que, més enllà de la joventut, les complicacions vitals sovint impedeixen prioritzar les amistats: "És una mica trist. Estem en un moment en què costa trobar-nos i ens permetem pocs moments de tranquil·litat amb les amigues sense més plans", diu Marull.

Les protagonistes representen tres perfils de dones que assumeixen tres rols que els costen de trencar: la que tot li surt malament, la lluitadora que sempre es fa la forta i la soltera amargada per la seva soledat. Marull, enfundada en un pijama, té el paper més dramàtic d'una comèdia estripada: "Tots tenim una etiqueta i amb els anys te la vas creient, t'encotilles, i moltes vegades ens oblidem de qui podríem ser, podríem ser moltes altres coses. La pel·lícula és el trencament d'això. Segurament l'amistat ens pot fer obrir els ulls i pot fer explotar la irresponsable que portem a dins", reflexiona l'actriu. Per a Marull, l'amistat és crucial perquè funciona com un mirall. "Et dona la versió de tu mateixa que no estàs veient perquè estàs cega amb les teves misèries o la teva manera de ser. L'amic és la persona que no et jutja, que li agrada com ets i que et coneix més, i si fica el dit a la llaga és qui et pot modificar més. Perquè l'amic no et vol canviar per al seu benefici sinó per al teu propi bé", reflexiona. Al capdavall, la pel·lícula també aborda la necessitat de fer vida acompanyats.

La casa és el quart personatge de la pel·lícula, una altra mansió a prop del mar que se suma a les cases de luxe del cinema català recent, aquesta a Sant Andreu de Llavaneres. "Ells, rics que t’hi cagues, i nosaltres menjant merda", diu el personatge d'Àgata Roca, en un dels gags escatològics del film. "La casa va fer càsting, com les actrius", diu la directora sobre aquest lloc paradisíac i ple d'obres d'art que es revelarà com un espai immoral. "És un cap de setmana alliberador perquè diuen «fins aquí»", diu Mañá. "Ens hem desmelenat", sentencia Marull.