El conflicte a l'emblemàtica Casa Orsola de Barcelona ha tornat a posar els focus en la lluita social pel dret a l'habitatge a la ciutat. El desnonament del Josep en aquesta finca —que divendres va aglutinar més d'un miler de persones al portal i que aquest dilluns s'ha ajornat per segon cop fins al 18 de febrer— s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, un exemple entre molts veïns obligats a marxar de la capital catalana.

La notícia ha passat en segon pla, com solen fer-ho les notícies referides a aquesta mena de fets (en el millor dels casos, perquè la majoria passen inadvertides): dues germanes que vivien al districte de Sant Andreu de Barcelona, a un pis al carrer Navas de Tolosa, es van suïcidar la matinada del passat dilluns, hores abans de ser desnonades del seu domicili. Tenien 54 i 64 anys, i van deixar cartes de comiat en què explicaven que havien decidit deixar de viure davant de la impossibilitat de resoldre el seu problema. No havien pagat el lloguer del pis des de març de 2021 i devien a la propietat poc més de nou mil euros.

Fa tot just un mes que va entrar en vigor el nou índex de control del preu dels lloguers, l'element de la nova llei espanyola d'habitatge que ha acaparat més atenció des de la feixuga aprovació de la norma. El Sindicat de Llogateres ha fet balanç aquest dimecres dels primers 30 dies d'aplicació de l'eina i una de les principals preocupacions de l'entitat és la desinformació que, segons han observat, arriba a través de les immobiliàries i els portals d'anuncis. "És una llei que protegeix els llogaters i no és normal que la patronal es dediqui a explicar com saltar-se-la i a dir que no funciona", ha denunciat el portaveu de l'organització, Enric Aragonès. Encara que és aviat per valorar-ne tots els efectes, el Sindicat celebra que la normativa serveixi perquè els llogaters puguin forçar baixades de preus en els seus contractes, com en aquells casos que ja estan per sobre de l'índex.

"Ens van dir que no ens preocupéssim, i les nostres pors s'han materialitzat". La Paloma és una de les veïnes d'una finca comprada ara fa un any per Second House SL. al carrer de Tapioles de Barcelona. Ella i la resta de veïns d'aquest bloc de Sants-Montjuïc denuncien que el nou propietari vol "expulsar-los" de casa i que, per forçar-los, els apuja els lloguers o promou obres a les zones comunes i als pisos per no permetre'ls el retorn –un fenomen anomenat "desnonament invisible"–. Els llogaters d'un altre edifici adquirit per la mateixa immobiliària, els del carrer d'En Cortines 10 de Ciutat Vella, denuncien el mateix modus operandi. Per lluitar contra el que ells consideren una "pràctica especulativa", els veïns dels dos blocs han unit forces i aquest dimarts han exigit a la immobiliària la renovació de tots els contractes sense pujades de preu, una opció que asseguren que l'empresa es nega a fer perquè el seu objectiu és revendre els pisos. De fet, les dues finques ja es poden trobar en venda a internet.

Desenes de llogaters de més de 40 finques de Barcelona han tornat a sumar forces i denuncien que la immobiliària Rentaz incompleix l'acord a què van arribar després de fer pública una "estafa generalitzada" amb els honoraris que els havien cobrat de manera presumptament irregular. En un nou capítol d'un cas que es va fer públic al març, en què els mateixos llogaters van reclamar a la immobiliària que els tornés aquests honoraris, els llogaters han decidit ara dur-lo als tribunals. Segons expliquen, la protesta del març va derivar en un pacte entre la immobiliària i la propietat. Es marcava un termini perquè els tornessin els diners i s'establia una clàusula de confidencialitat que va fer que l'acord no es fes públic. Vuit mesos després els veïns han decidit trencar aquesta confidencialitat per denunciar que Rentaz, asseguren, continua sense tornar-los els diners. Aquest dissabte han decidit en una assemblea exigir el compliment de l'acord als tribunals.

Quan va voler llogar el seu pis, la immobiliària Rentaz li va dir a la Júlia que havia de pagar 1.390 euros en concepte d'honoraris per les gestions. Això a banda de la mensualitat i les corresponents fiances. Aquesta veïna explica que en cap moment li van dir que el propietari del pis al qual ella volia accedir era una empresa, i no pas una persona física, un particular. Aquesta dada no és menor, perquè la llei estableix que si la propietat és una empresa (una persona jurídica) els honoraris de la immobiliària els ha de pagar l'arrendador i no l'inquilí. La Júlia explica que, quan es va assessorar, es va trobar amb més veïns que passaven o havien passat per la mateixa situació: “El sindicat va creure que era una estafa generalitzada”, assegura. Ja a la primera trobada d'afectats van assistir-hi un centenar de veïns, tots amb històries semblants.

Els pisos de protecció oficial disponibles a les comarques de Barcelona són cada cop més escassos, i els pròxims anys la retallada encara serà més evident. Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 deu anys més tard, el 2040. És a dir, s'hauran reduït un 49,7% i un 74%, i passaran de ser pisos públics a mans absolutament privades i regits pel mercat lliure. Així ho constaten tant els experts de l'Observatori Desc com els de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, que per primera vegada han posat xifres a aquesta destrucció continuada d'habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya en un informe titulat El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució.

"Injustícia i impotència". Això és el que va sentir la Sílvia Torres, veïna de Granollers, quan va rebre un burofax d'escasses quatre línies on la propietat del pis on vivia –una filial del fons d'inversió Azora– l'informava que el seu lloguer es triplicaria, sense cap argument. Aquest divendres al matí ella mateixa explicava el seu cas a les portes de la Ciutat de la Justícia, perquè Torres no es va quedar de braços plegats i finalment ha decidit portar a judici el fons d'inversió per les clàusules abusives que havien inclòs al seu contracte de lloguer. És la primera vegada que un cas així arriba a la justícia en l'àmbit del mercat de lloguer.

Recuperar la regulació dels lloguers al més aviat possible i sobreposar-se així al revés judicial que va suposar la suspensió de la norma, fa 10 dies, per part del Tribunal Constitucional. Aquest és l'objectiu comú del Sindicat de Llogateres, la Generalitat i també l'Ajuntament de Barcelona. Així ho han expressat aquesta tarda les tres parts, després que els portaveus del Sindicat es reunissin amb els màxims representants de totes dues institucions, el president Pere Aragonès i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per trobar una "via urgent" per recuperar el topall al preu dels lloguers. La via "més ràpida" –han coincidit– és fer que s'inclogui a la nova llei d'habitatge espanyola, que tot just es debat al Congrés de Diputats i que està en fase d'esmenes al text inicial.

"És el pis de la seva vida, ho porta molt malament", així resumeix la Meritxell a l'ARA el cas de la seva mare, la Josefa, una pensionista de 80 anys que ha de renovar el contracte del seu pis d'aquí uns mesos i el fons d'inversió que s'ha quedat l'edifici on viu pretén apujar-li el lloguer fins a un preu que ella, diu, no pot pagar. Així ho denuncia el Sindicat de Llogaters, que assegura que Lioness Inversiones –l'empresa que recentment ha adquirit l'edifici de la Casa Orsola, on viu la Josefa, i que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample Esquerre– ha demanat una pujada del 90% del preu a aquesta veïna. "La Josefa paga 450 euros per un pis de 53 m² adaptat i rep una pensió que no arriba als 500 euros mensuals. Apujant-li el lloguer a 800 euros, l'empresa d'Albert Ollé pretén infringir la llei de regulació de lloguers", asseguren des del Sindicat. Segons la seva filla, la Josefa depèn completament d'ella i de l'assistència social per viure, i porta tota la vida en aquest pis.

Fins fa 30 dies, els veïns llogaters que viuen a la Casa Orsola tenien "molt bona relació" amb la propietat de l'edifici. "Era un tracte familiar i molt cordial", assegura l'Elisenda, que fa més de 30 anys que viu a la finca, situada a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Calàbria, a l'Eixample Esquerra. Es tracta d'un edifici modernista molt conegut al barri (al segle XIX havia sigut una important fàbrica de rajoles hidràuliques) que ocupa tot un xamfrà i té dues escales: en total, 27 pisos i 4 locals comercials. Fa un mes, però, el bloc va canviar de mans i la relació amb els veïns ha fet un gir de 180 graus. Ara el propietari és el fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que de seguida va comunicar als veïns –a través d'un burofax– que no els renovarien el contracte. Lluny d'acceptar les condicions, la finca sencera s'ha organitzat per denunciar el que consideren que és una operació especulativa.

Amb vuit furgonetes dels Mossos davant del seu portal, preparades per desallotjar-lo, el Carlos, de 53 anys, ha decidit "aguantar el tipus" amb calma. A fora, una cinquantena de veïns i veïnes, convocats pels moviments per un habitatge digne, protestaven davant la porta per impedir –sense èxit– l'entrada a la comitiva judicial. "Només em quedava intentar mantenir la dignitat, i prou que m'ha costat. No els he obert, els he esperat a dins assegut fins que han trencat la porta i han entrat". Els agents han apartat un per un els manifestants amb la tècnica d'arrancar cebes i han accedit al pis. Aleshores el Carlos els ha rebut i ha entregat les claus. La seva mare, malalta crònica del cor i amb un informe de vulnerabilitat acreditada, no era al pis. "Sort que en l'últim moment hem decidit que era millor que ella no hi fos, perquè la situació de tensió ha sigut molt potent", relata el Carlos.

Els moviments socials que lluiten per un habitatge digne han acumulat 364 multes des del 2019. En total, el valor d'aquestes sancions arriba als 200.000 euros. Ho han explicat aquest dimecres diversos membres d'entitats com la PAH, Alerta Solidària i el Sindicat de Llogateres de Catalunya. Segons l'advocada d'Alerta Solidària, Eva Pous, les sancions són majoritàriament per desobediència i resistència derivades de les accions que fan aquests col·lectius quan intenten aturar els desnonaments de veïns del seu entorn. A més, ha alertat que des del juny les multes també són per obstrucció a la justícia, un delicte que es comet quan s'impedeix a funcionaris desenvolupar les seves funcions i pel qual es poden demanar fins a 601 euros de multa, segons ha detallat. Els sindicats denuncien que se'ls sanciona "sota l'empara de la llei mordassa".

La protesta que el Sindicat de Llogaters va organitzar a la seu de l'Instituto Francis de Barcelona l'octubre del 2018 per denunciar un cas d'assetjament immobiliari no va constituir cap delicte. La Fiscalia i la família propietària del negoci demanaven tres anys de presó per al portaveu del col·lectiu, Jaime Palomera, i per a dos activistes més, que són els inquilins víctimes de mobbing. Les acusacions consideraven que durant la protesta es va coaccionar els amos de l'institut –també propietaris del pis– i es va posar en perill la seguretat de les clientes de l'establiment de bellesa. Però la jutge del cas els ha exculpat. Entén que no hi havia prou proves que la concentració fos res més que una acció reivindicativa i per això considera "lògic, humà i prudent" absoldre els acusats.

L'octubre del 2018 el Sindicat de Llogaters va organitzar una protesta a l'institut de bellesa Francis de Barcelona per denunciar que una de les empreses de la família propietària d'aquest històric centre d'estètica portava gairebé vuit anys intentant fer fora sis famílies que tenien llogats diferents pisos d'un bloc del carrer Floridablanca. A la finca hi tenien una plaga de tèrmits, l'aigua no era apta per beure ni per cuinar, al pati de llums hi havia rates i la canonada d'aigües fecals estava esquerdada i cada cop que als pisos superiors tiraven la cadena del lavabo les restes esquitxaven les finestres dels habitatges inferiors. Les condicions de l'immoble i la negativa dels amos de fer-se'n càrrec van motivar que l'Ajuntament de Barcelona els apliqués una de les primeres multes per un cas d'assetjament immobiliari. Aquest dilluns, una parella d'inquilins del bloc i el portaveu del sindicat, Jaime Palomera, s'han assegut al banc dels acusats. La Fiscalia i la família dels amos de la finca els acusen de coaccions i violació de domicili i els demanen entre dos i tres anys de presó.

Activistes en defensa del dret a l'habitatge van ocupar simbòlicament l'edifici de l'Instituto de Belleza Francis, a tocar de la plaça Urquinaona, el 17 d'octubre del 2018. Protestaven pel cas de l'Alpha i el Fran, dos llogaters del número 29 del carrer Floridablanca a qui els propietaris del centre d'estètica i del bloc no havien renovat el contracte de lloguer i els "amenaçaven" amb fer fora. Tres activistes del Sindicat de Llogaters –els afectats i el portaveu del Sindicat, Jaime Palomera– s'asseuran dilluns que ve al banc dels acusats perquè la Fiscalia els demana nou anys de presó –tres per a cadascú– per un delicte de coaccions i de violació del domicili durant aquella concentració. L'acusació popular els demana 21 mesos de condemna.

Per una política d'habitatge social i assequible, mig miler de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona en protesta per l'incompliment del govern espanyol de regular el preu dels lloguers, segons dades de la Guàrdia Urbana. Mig centenar d'entitats, com el Sindicat de Llogateres, l'Observatori DESC o la PAH, han convocat una nova mobilització davant de la delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, tan sols sis setmanes després de protagonitzar un acte de força per l'anul·lació del decret de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir habitatge social abans de desallotjar famílies vulnerables. El lema de la concentració: "L'habitatge és un dret, no un negoci", il·lustra l'esperit de la convocatòria a favor d'un augment del parc immobiliari públic i en contra de les grans empreses que monopolitzen el mercat a preus inassolibles per a una societat en crisi.

El Sindicat de Llogateres ha organitzat una concentració aquest dijous a la tarda davant d'una oficina de CaixaBank a la plaça Francesc Macià de Barcelona per exigir a l'entitat bancària una taula de negociació col·lectiva per "garantir el dret a l'habitatge a més de cent famílies". L'ARA ja va avançar que molts d'aquests veïns afectats volien denunciar la Fundació La Caixa per haver eliminat una clàusula del contracte de lloguer. 

Dos mesos i mig després que entrés en vigor la nova regulació dels lloguers a Catalunya, encara hi havia alguns forats a la normativa que les immobiliàries aprofitaven per evitar abaixar preus. Des d'aquest divendres el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) n'ha esmenat un. El Govern ha matisat la legislació que va aprovar el Parlament al setembre per incorporar-hi un punt que prohibeix als arrendataris incloure al preu despeses que no apareixien al contracte anterior (per exemple, l'IBI o les contribucions a la comunitat) quan se'n signa un de nou.

El Sindicat de Llogaters i el Col·lectiu Ronda han presentat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia la primera demanda contra el fons d'inversió Azora –el tercer propietari de pisos de lloguer a l'Estat– per una desena de clàusules abusives incloses en el contracte de lloguer d'una inquilina. La demanda d'aquesta particular podria servir, segons el sindicat, per ajudar en un futur altres famílies que viuen en un pis propietat del mateix fons o d'altres que també cometin abusos a les clàusules. "El pas que fem avui marcarà un precedent i se'n podran beneficiar milers de famílies a l'estat espanyol", ha assegurat la portaveu del sindicat, Marta Ill.