«Bona tarda, com esteu? Soc l'Aleix Moldes, cap de política del diari i un dels periodistes que intentem esclarir els detalls de la proposta del nou model de finançament. Seré al xat la pròxima hora i mitja per si us puc ajudar a respondre les preguntes que considereu». Així va adreçar-se al grup de subscriptors de l’ARA que formen part del Club Prèmium i que participen al canal de comunicació exclusiu per a ells de Telegram. De seguida es va generar un debat ben intens.

A la reunió de barons del PP d'aquest diumenge el més normal és que encenguin un o diversos ciris a algun sant de la seva devoció amb l'objectiu que Junts faci descarrilar l'acord de finançament entre PSOE i ERC. Perquè si per algun motiu s'arribés a aprovar i es posés en marxa ja l'any que ve, es posaria en marxa també el tic-tac d'una bomba de rellotgeria per a Alberto Núñez Feijóo. Vegem per què.

Aquesta setmana continuarem parlant del finançament, perquè dimecres la vicepresidenta espanyola Montero presentarà el model pactat amb Esquerra a totes les autonomies. Serà un tràmit, perquè en aquesta reunió el govern espanyol hi té majoria.

Vet aquí 10 reflexions concretes per discutir sobre el finançament:

L’acord de finançament autonòmic l’han signat el PSOE, que és un partit malalt, i ERC, que és un partit convalescent (pel cap baix). Curiosament, de vegades una suma de febleses dona més bon resultat que una suma de fortaleses. No és la generositat, sinó la necessitat, el que ha permès pactar un seguit de coses que, fa tot just un any, la ministra Montero considerava impossibles i inconstitucionals. L’ordinalitat ad hoc per a Catalunya, l’aportació extra de l’Estat perquè el que guanyen uns no ho perdin uns altres, l’oxímoron de la singularitat plural... i el que ERC encara espera obtenir: la gestió integral de l’IRPF i el consorci d’inversions que retingui a Catalunya tot allò que es deixi d’executar en els pressupostos. És una llista prometedora, però queda lluny del que va acordar el PSC per obtenir els vots per investir Illa, i a més el camí que ara s’inicia serà un autèntic calvari: Pedro Sánchez haurà de defensar aquest acord contra Junts, potser contra Podem, contra el PP i Vox, contra els seus barons... I ho farà sense María Jesús Montero, oferta en sacrifici a l’altar de les eleccions andaluses. Veurem què en queda, de tot plegat. El rellotge corre.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, treu pit per l'acord assolit sobre el nou model de finançament subratllant que mai cap altre govern de la Generalitat havia assolit quotes tan elevades de sobirania econòmica.

Aquí van algunes conclusions provisionals sobre l’acord de finançament que ahir van acabar pactant Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa. Per començar, no, això no és el concert econòmic per a Catalunya. Catalunya no recapta, de moment, els impostos i després paga a l’Estat pels serveis prestats al nostre país, i no fa cap aportació de solidaritat, com passa amb el País Basc i amb Navarra. No només no és un concert, sinó que no és un sistema singular per a Catalunya. El que van pactar ahir Sánchez i Junqueras entra de ple en aquella expressió tan creativa de “sistema singular generalitzable”. En altres paraules, ahir Sánchez i Junqueras van pactar un nou sistema de finançament per a totes les comunitats de règim comú, inclosa Catalunya, esclar. Ho veuran més clar a la portada d'El País:

L'acord pel nou finançament amb el govern espanyol que ha anunciat Oriol Junqueras ha provocat el rebuig tant del PP com de Junts i dels sectors del PSOE crítics amb Pedro Sánchez. A parer dels populars, el que ha fet el cap de l'executiu en la reunió amb el líder d'ERC al Palau de la Moncloa ha estat "agenollar-se" i "enterrar el que ha de ser sagrat en el nostre país, que són la igualtat i la solidaritat entre totes les comunitats autònomes". És el pronunciament que ha avançat el dirigent popular Elías Bendodo en un acte del partit a Màlaga aquest dijous i que ha refermat en un missatge a X el seu líder, Alberto Núñez Feijóo. "La Moncloa no pot ser una casa d'empenyorament", ha reblat. La direcció popular sosté que el finançament autonòmic s'ha de debatre "entre tots" i pels "canals establerts", en referència a la Conferència de Presidents i el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i aspira a aconseguir una reforma més endavant, "quan Feijóo arribi a la Moncloa".

La notícia del dia és la reunió entre el president espanyol, Sánchez, i el líder d’Esquerra, Junqueras.

Cada negociació del finançament de Catalunya parteix de la mateixa mancança: es discuteix un problema estructural amb premisses que són circumstancials, de cada moment polític. El problema estructural és, sempre ha estat, el dèficit fiscal que arrosseguen i acumulen les comunitats que més aporten a les arques de la Hisenda espanyola, verbigràcia Catalunya o Balears (Madrid, com sempre, va a part, i com sempre, fa trampa amb els seus números: la realitat és que aporta, però també rep molt més que els altres). Les premisses del moment actual són, abans que res, la necessitat que tenen Pedro Sánchez, el PSOE i el govern d'Espanya de reafirmar la majoria de la investidura, amb l'objectiu de superar aquest nou any que comença i arribar, si no al juliol de 2027, sí tan endavant com sigui possible. Després hi ha també les necessitats dels altres: la de Salvador Illa d'aprovar pressupostos de la Generalitat; després de dos anys de prorrogar-los, la d'ERC de mostrar-se com un soci exigent capaç d'aconseguir un bon finançament per a Catalunya, encara que sigui aplicant el principi d'ordinalitat sense esmentar-lo al text de l'acord; la de Junts de fer el paper de negociadors patriòtics i inflexibles que no es conformen amb res (tret que convingui a Junts, clar).

Matar dos pardals d'un tret. És la metàfora que més bé defineix el que ha suposat la trobada d'aquest dijous al matí entre el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. D'una banda, la reunió d'aproximadament una hora ha servit per segellar l'acord per a un nou sistema de finançament autonòmic que tingui en compte la "singularitat" de Catalunya promesa als republicans i que garantiria l'ordinalitat, i que alhora sigui aplicable a la resta de territoris, com defensa l'executiu espanyol. De l'altra, es tracta del primer cop que Sánchez obre les portes de la Moncloa a un màxim líder del Procés —després de reunir-se ja amb Jordi Turull al juny—, un gest que s'afegeix a la "normalització política" que des del seu govern fa temps que abanderen i que té com a gran pota la llei d'amnistia. La foto d'aquest dijous amb l'encaixada de mans entre Junqueras i Sánchez és, de fet, l'amnistia política que els independentistes, incloent-hi Junts, han exigit en reiterades ocasions en paral·lel a l'amnistia jurídica.

El compte enrere per a un nou model de finançament autonòmic està arribant a la seva fi. Tant ERC com el Govern coincideixen que l'anunci del pacte és "imminent", a l'espera de la reunió entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per desencallar l'entesa aquest dijous a la Moncloa. "Aquesta setmana hi ha d'haver un acord entorn del finançament de Catalunya", ha proclamat el portaveu republicà, Isaac Albert, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. El Govern també es mostra optimista sobre el desenllaç de les converses, sense el qual els republicans ja fa mesos que avisen que no s'asseuran amb l'executiu de Salvador Illa a negociar els pressupostos per al 2026. Ara bé, l'acord encara haurà de superar un altre escull que ja comença a apuntar-se: Junts ha avisat que no donarà suport a "tot el que sigui menys" que un concert econòmic quan sigui el moment de votar-lo, al Congrés.

Primer van ser els indults, després l'amnistia i els acords de governabilitat amb l'independentisme i ara arriba la tercera pota de la normalització política a l'Estat: Pedro Sánchez obre les portes de la Moncloa als líders del Procés. El primer a travessar-les serà, dijous que ve, el president d'ERC, Oriol Junqueras, en una imatge simbòlica que servirà, a més, per certificar la restitució del líder republicà com un interlocutor de primer ordre per al govern espanyol. Junqueras, vicepresident del govern de l'1-O i pres polític durant gairebé quatre anys, mesurarà l'impacte d'una trobada com aquesta en l'esfera mediàtica madrilenya.

La majoria dels discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics han tingut dos principals denominadors comuns: l’habitatge i el finançament. En el primer cas, per treure pit de les mesures que han impulsat per fer front a la primera preocupació dels espanyols. I en el segon, per reprovar el futur model de finançament autonòmic que ERC i el PSOE estan ultimant. Una de les veus més significativa ha estat la d’Emiliano García-Page, el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez. No ha pronunciat les paraules finançament ni Catalunya, però se li ha entès tot a l’hora d’advertir que hi plantarà cara: “Combatrem qualsevol mena d’intent de privilegis que ens perjudiqui”.

Després de més d'un any de negociacions entre ERC i el PSOE (amb el PSC al mig), s'acosta l'hora de la veritat en la qüestió del finançament singular per a Catalunya. Aquest mes de gener, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té previst fer pública la seva proposta de repartiment de fons, un exercici que a Espanya no es fa des que es va aprovar el darrer sistema de finançament, l'any 2009. La qüestió de la recaptació de l'IRPF quedarà per a més endavant, després que s'hagi comprovat que la hisenda catalana actual no està preparada actualment per substituir l'AEAT i necessitarà un mínim de tres anys per estar-ho. Ara bé, Montero ha de posar xifres sobre la taula, i la que més interessa a Catalunya és quants diners de més tindrà la Generalitat per finançar les seves competències. Però també caldrà veure com queden la resta de territoris, especialment la Comunitat de Madrid, que es beneficia de l'efecte capital i practica un dúmping fiscal altament insolidari respecte a la resta de territoris, i també Andalusia, que és l'autonomia més poblada.

Espero que estiguin preparant un molt bon Nadal. Però abans dels bons desitjos, analitzarem un parell o tres d’assumptes.

Ha costat i la mateixa consellera d'Economia ho va reconèixer fa uns mesos, però finalment les agències tributàries catalana i estatal, és a dir, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), han signat un conveni per a la gestió compartida de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT) –l'impost de matriculació–. Aquesta iniciativa formava part dels passos de cara a la futura gestió de l'IRPF en el marc del nou sistema de finançament, que també s'ha retardat.

De moment, l’únic que té de singular el nou i esperat finançament autonòmic de Catalunya és que probablement dorm el somni dels justos, i per culpa de les mamografies andaluses. Pot sorprendre, però és així. M’explico.

L'extrema dreta fa un plantejament basat en fets o en creences generals: l’habitatge té un cost que la majoria de les famílies no poden pagar, els poders públics tracten millor els immigrants que els nacionals, hi ha inseguretat al carrer per l’alt nivell de delinqüència dels immigrants, la UE és reglamentista i ens costa molts diners. Missatges senzills i directes, amb pocs matisos. Els partits tradicionals, conservadors i socialdemòcrates, fan plantejaments més ideològics que factuals. No contraposen els fets sinó les idees. Per a molta gent, aquestes estan lluny del que directament els importa. Els fets són immediats, les idees menys, perquè són matisables.