El Govern ha situat Àsia al capdamunt de la seva llista de prioritats en matèria internacional. Tant és així que el president, Salvador Illa, hi va fer els seus dos primers viatges intercontinentals, primer al Japó i Corea, i després a la Xina. Aquesta setmana el conseller d'Unió Europa i Acció Exterior, Jaume Duch, ha retornat al gegant asiàtic per segona vegada per seguir picant pedra i estrènyer els llaços de la relació entre Catalunya i el país, a l'espera d'enllestir els tràmits per obrir la nova delegació de la Generalitat a Pequín. Aquest divendres, el conseller ha signat en nom del Govern dos memoràndums d'entesa amb les províncies punteres de Jiangsu i Hainan, on també va participar en el Fòrum de Boao, el Davos asiàtic.

L'any 2025 acabarà sense que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, mentre el govern espanyol mobilitza la seva diplomàcia per intentar cercar els suports que, ara com ara, li manquen. A l'espera de l'oficialitat, que requereix la unanimitat de tots els estats, tant l'executiu central com el Govern han intentat esforçar-se per dur el català a les institucions europees. En part, per calmar Junts, que assenyala aquesta qüestió com a prioritària per plantejar-se tornar a la taula de negociació amb el PSOE, ara dissolta. L'oficialitat suposaria que qualsevol ciutadà pugui adreçar-se en català a les institucions europees, que sigui inclosa en programes de promoció cultural o que la legislació es publiqui també en aquest idioma. Però, mentre això no passa, la normativa actual ja facilita que es parli tant al Comitè de les Regions com al Consell de la UE, quan hi ha voluntat política de fer-ho.

El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha capgirat el tauler internacional. Mentre el nou president republicà redefineix les aliances geopolítiques i comercials, Catalunya té vacant la plaça de màxim responsable de la delegació de la Generalitat als Estats Units i al Canadà des de l'1 de gener del 2025. El que era el delegat des del 2019, Isidre Sala, en va sortir per decisió unilateral del Govern de Salvador Illa. El contracte de Sala s'acabava el setembre del 2025, però l'executiu català el va rescindir de manera anticipada argumentant que volia canviar les "prioritats" de la delegació i renovar-la després de sis anys amb la mateixa persona al capdavant. La seva sortida, anunciada al novembre juntament amb el del Sud-est d'Europa, ha abocat la Generalitat a un buit de poder als Estats Units que fa mesos que dura, en plena guerra comercial i durant una època de gir en la política migratòria, que pot afectar els catalans que viuen, treballen i estudien al país. Abans de saber que el cessarien, el delegat havia avisat que, tenint en compte els possibles canvis a la Casa Blanca, calia preparar la seva substitució amb temps.

L'objectiu de fer del català llengua oficial a les institucions europees és crucial i cal persistir fins a aconseguir-ho. Haver començat la cursa i tenir el govern de l'Estat a favor és ja per si mateix un èxit. És important tenir-ho clar. El català s'ha convertit en una carpeta comunitària amb arguments de pes, tant quantitatius (nombre de parlants) com qualitatius (rellevància cultural). No serà fàcil aconseguir-ho, com ja es va dir quan Junts i el PSOE van tancar el primer pacte, però tampoc serà fàcil deixar-ho córrer. El camí s'ha iniciat i és irreversible.

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch (Barcelona, 1962), visita l'ARA pocs dies abans de viatjar a Brussel·les amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i quan es compleixen sis mesos de la presa de possessió de l'executiu socialista.