El conflicte de l'Orient Mitjà ha fet saltar pels aires les escales que fan molts viatgers en el camí de destins asiàtics com el Vietnam, Corea del Sud, la Xina, Tailàndia o l'Índia. Aerolínies com Emirates Airlines, Qatar Airways o Etihad Airways s'havien convertit en una pota essencial en la connexió entre Europa i l'Àsia, amb una oferta molt potent i connexions còmodes en els seus hubs de Dubai, Doha o Abu Dhabi. El trànsit potencialment afectat per aquesta nova crisi s'enfila fins als 1,1 milions de passatgers anuals que passen per l'aeroport de Barcelona, segons un informe elaborat per la consultora GPA al qual ha tingut accés l'ARA.

Mentre no tira endavant el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, Aena està executant petites actuacions en la infraestructura per poder-la utilitzar millor. A la pista més pròxima al mar, el gestor aeroportuari està definint les obres que haurà de fer per aprofitar-la d'una manera més eficient, com una nova pavimentació i noves entrades per als avions. Un paquet de treballs que suposarà una inversió de més de 110 milions d'euros i que s'espera que comenci l'hivern del 2027 o del 2028, en funció de com de ràpid se solucionin tots els tràmits d'aprovació.

Ha trigat més de vint anys, però Aena s'està posant les piles per enllestir les compensacions ambientals que tenia pendents de l'anterior ampliació de l'aeroport de Barcelona, la que va suposar la construcció de la terminal T1. Ho fa arran de l'expedient d'infracció que la Comissió Europea va obrir l'any 2021 a Espanya per no haver fet prou per conservar el delta del Llobregat després de les denúncies fetes per Depana. Un clar obstacle perquè l'empresa presidida per Maurici Lucena pugui tornar a ampliar el Prat, amb noves afectacions ambientals que també han despertat el rebuig social i que requereixen el vistiplau europeu.

Vueling s'ha convertit en l'aerolínia líder d'un aeroport de Barcelona en expansió, i encara ho vol ser més. La companyia s'ha marcat com a objectiu transportar 60 milions de passatgers d'aquí a l'any 2035. Per aconseguir-ho, preveu invertir 5.000 milions d'euros, la meitat dels quals es quedaran al Prat, on té la seva principal base. El pressupost es destinarà principalment a canviar la flota, que passarà a volar amb avions del fabricant estatunidenc Boeing.

Mes a mes, l'aeroport de Barcelona ha anat registrant xifres mai vistes, mantenint la tendència de creixement que encadena des de la sortida de la pandèmia. Amb tot, ha tancat un 2025 de rècord, amb un total de 57,5 milions de passatgers. Se supera així per segon any consecutiu la capacitat teòrica màxima de la infraestructura, després que registrés per primer cop més de 55 milions de viatgers el 2024, una de les principals raons per posar en marxa el projecte d'ampliació, tot i el rebuig social que desperta allargar la tercera pista per les seves afectacions mediambientals. 

La història de Norwegian a Barcelona té una data gravada a foc. L'esclat de la pandèmia va suposar un abans i un després en la trajectòria d'una aerolínia que va arribar a situar-se entre les 10 amb més passatgers a tot Espanya i que va liderar el tràfic cap als Estats Units des de l'aeroport del Prat, amb vols a Los Angeles, San Francisco, Nova York, Miami i Chicago. La crisi de la covid va bloquejar completament el sector turístic, especialment l'aeri, i va deixar unes seqüeles profundes en aquesta companyia aèria noruega de baix cost. Ara, cinc anys després, comença a revertir-les amb noves contractacions per donar resposta a l'obertura de destins on el públic local comença a guanyar protagonisme.

Ha costat, però finalment, el transport aeri europeu ha aconseguit deixar enrere la pandèmia. Va ser el sector econòmic que va rebre l'impacte més gran de l'emergència sanitària, no només perquè tot es va aturar durant mesos i va haver-hi països com la Xina que van trigar anys a reobrir fronteres, sinó també per totes les crisis internes que li va provocar. Les aerolínies es van endeutar per aguantar el temporal i, al mateix temps, van veure com es disparaven els costos i com desapareixien els pilots.

Molt abans d'arribar al control de seguretat habitual, a les portes de la terminal, es forma una llarga cua de passatgers que no entenen per què no hi poden accedir. Uns agents de seguretat privada demanen els bitllets a tots aquells que volen entrar a l'aeroport del Prat. Es tracta d'una nova mesura que Aena acaba de posar en marxa per controlar millor qui accedeix a l'interior de la infraestructura al llarg de tot el dia, segons ha pogut saber l'ARA.

Els aeroports i els ports són dues infraestructures que no acostumen a estar tan a prop com ho estan a Barcelona, i menys amb les dimensions que tenen a la capital catalana. Una proximitat que ha provocat més d’un maldecap durant dècades, però ara sembla que comença una nova etapa d’entesa, polides les principals discrepàncies, com la convivència de les grues portacontenidors amb els avions que les sobrevolen.

En un aeroport com el de Barcelona que s'encamina cap a un nou rècord anual de passatgers, qualsevol millora suma. A l'espera de si tira endavant el projecte d'ampliació, el Prat es prepara per anar fent més eficient una operativa que acabarà sent més complicada si any rere any es continuen sumant milions de passatgers. Només aquest 2025 espera tancar per sobre dels 58 milions de viatgers, enfront dels 55 milions de l'any passat, que va ser el primer cop que es va superar el límit teòric de capacitat de la infraestructura.

Després d'un estiu de rècord, l'aeroport del Prat es prepara per continuar la ratxa aquest hivern. Les aerolínies mantenen la seva aposta per Barcelona amb més seients de cara als pròxims mesos, i confirmen la previsió de superar de nou el límit teòric de capacitat de la infraestructura. Més passatgers que mai que encara no limiten l'operativa de les companyies aèries ni provoquen queixes entre els usuaris.

En la seva batalla contra Aena, Ryanair també reduirà l'oferta a Barcelona durant la temporada d'hivern, trencant amb les previsions de creixement que tenen la resta de companyies. La retallada al Prat és una conseqüència de l'eliminació de vols en aeroports regionals espanyols i de les Canàries que ha anunciat l'aerolínia irlandesa després de conèixer la intenció del gestor aeroportuari d'apujar les taxes de cara al 2026.

Es repeteix mes a mes. L'aeroport de Barcelona continua creixent i marca nous rècords. Ho fa després d'haver superat el seu límit teòric de capacitat l'any passat, quan va registrar per primer cop més de 55 milions de passatgers, un dels principals arguments per posar en marxa el projecte d'ampliació del Prat, tot i el rebuig social que desperta allargar la tercera pista per les afectacions mediambientals. Malgrat això, cap aerolínia s'ha queixat fins ara perquè tinguin problemes per operar amb normalitat o perquè estiguin acumulant endarreriments de manera exagerada, ni tampoc ho noten els usuaris, amb punts calents com els filtres de seguretat funcionant millor que anys anteriors.

El projecte d'ampliació del Prat trepitja l'accelerador. Aena vol un aeroport amb més capacitat, però també amb més serveis. Un dels que mai ha tingut és un hotel, a diferència del que passa en altres ciutats del món. Aquesta assignatura pendent comença a resoldre's amb els primers passos per licitar la construcció i l'explotació d'un establiment a la terminal T2. Tot això, la mateixa setmana que el gestor aeroportuari ha presentat una reforma de 700 milions d'euros de la terminal T1, on avançarà la façana uns 38 metres per disposar de més espai per a la facturació i els filtres de seguretat.

Amb més de 55 milions de passatgers anuals, el Prat posa a prova diàriament la capacitat màxima de les seves instal·lacions i la continua portant al límit amb els creixements de rècord que registra mes a mes i la previsió de superar les xifres de l'any passat. L'aeroport necessita disposar de més espai, i començarà per la terminal T1, on guanyarà metres quadrats expandint l'edifici actual per poder facturar i passar els controls de seguretat en condicions de més amplitud.

Barcelona suma més connectivitat aèria amb la Xina. Era un dels grans objectius de l'aeroport del Prat després del sotrac de la pandèmia i una de les raons que defensa Aena, el gestor aeroportuari, per ampliar les instal·lacions. Amb la represa de rutes dels últims anys, cada vegada més passatgers volen des de Barcelona cap al gegant asiàtic i des de principi d'any gairebé s'han duplicat les xifres que registrava abans de la pandèmia. El trànsit cap a la Xina ha crescut un 64% entre el gener i l'agost respecte del mateix període de l'any passat. En només vuit mesos, l'aeroport de Barcelona ha vist passar 210.600 viatgers que venien de la Xina o hi anaven. Durant tot el 2024 es va arribar a prop de 221.000 passatgers. "És un mercat prioritari", remarca la directora del Prat, Eva Valenzuela.

Els treballadors de Menzies, empresa que dona servei a terra a una desena d'aerolínies al Prat, han suspès les jornades de vaga previstes aquest cap de setmana. El comitè de vaga, liderat per la UGT, ha arribat a un preacord amb la direcció, en qüestions com abonar jornades pendents i garantir horaris que no superin els màxims establerts per conveni. També s'han aconseguit millores com un repartiment més equitatiu dels torns i els descansos, la planificació de les vacances sense imposicions i la publicació mensual dels torns.

Ara que ja hi ha un nou projecte d'ampliació sobre la taula, el futur del Prat torna a ser al centre del debat. Però a Catalunya també hi ha altres aeroports que volen aprofitar la nova etapa per créixer. Tant Girona com Reus esperen des de fa temps desenvolupar connexions ferroviàries com a palanca de desenvolupament per no quedar enrere davant de les perspectives de creixement del Prat, que fa anys que acumula rècords i va superar els 55 milions de passatgers l'any passat. El paquet d'inversions previst en els pròxims anys pel govern espanyol contempla avançar en aquesta direcció, amb noves estacions que comuniquin millor els aeroports i atreguin més passatgers.

Després de presentar el projecte d'ampliació acordat entre la Generalitat i el govern espanyol fa algunes setmanes, l'executiu de Salvador Illa comença a fer els primers passos per materialitzar-lo. L'impacte sobre espais naturals protegits és un dels principals esculls, tenint en compte el rebuig que ha generat l'afectació que tindrà a la llacuna de la Ricarda, i el primer tràmit que ha posat en marxa hi incideix de ple.

Els agents socials que vetllen pel dinamisme econòmic de Catalunya celebren l’acord per a l’ampliació de l’aeroport. Un canvi que, per exemple, pot permetre venir des del Japó sense escala. O tenir més vols directes als Estats Units. Però les preguntes que encara no tenen resposta són: qui en seran els passatgers, i què ens aportaran?