Aquesta setmana, la ciutat ucraïnesa de Sumi ha viscut un dels pitjors atacs d'aquest any. A només vint-i-cinc quilòmetres de Rússia i disset del front, els russos van llançar drons kamikazes en ple matí, que van impactar al centre i van deixar desenes de ferits. Els atacs es van concentrar en edificis administratius i residencials durant gairebé quatre hores. Les escenes van ser gent corrent cap als refugis, atacs de pànic i finestres desballestades. Com les de les cafeteries, espais que s'han convertit en una mena de temples molt concorreguts pels ucraïnesos aquests últims quatre d'anys de guerra, on beure un bon cafè és una pràctica gairebé religiosa.

A la Conferència de Seguretat de Múnic, el canceller conservador alemany, Friedrich Merz, ha fet un pas endavant a l'hora d'assumir el lideratge europeu. En un discurs molt pensat i calculat, Merz ha buscat un equilibri entre la voluntat d'avançar cap a una autonomia defensiva europea més gran i la necessitat de no trencar la històrica aliança amb els Estats Units. Tot plegat, des de l'assumpció que s'està obrint una nova etapa en el panorama internacional que ja no respon als paràmetres de la postguerra mundial.

Pedro Sánchez inicia el 2026 obrint debats d'envergadura. D'una banda, amb la proposta de nou finançament autonòmic, detallada a finals de setmana, el govern espanyol afronta amb les comunitats autònomes un dels afers més complicats de desencallar a l'Estat, que fa més de deu anys que està bloquejat i que, per concretar-se, haurà de desembocar en una difícil votació al Congrés. També haurà de sotmetre's a la cambra baixa l'altre front que va plantejar Sánchez el dia de Reis, des de París, on va participar en la cimera de països aliats amb Ucraïna. El cap de l'executiu va obrir la porta a enviar-hi tropes espanyoles en missió de pau, si s'aconsegueix un alto el foc amb Rússia, però tampoc té una majoria clara per aprovar-ho.

Pedro Sánchez ha obert la porta a enviar tropes espanyoles a Ucraïna en missió de pau. El president del govern espanyol ha anunciat aquest dimarts, després de la cimera a París de l'anomenada Coalició dels Voluntaris, que la setmana que ve obrirà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris al Congrés per plantejar aquest escenari. Sánchez ha condicionat que es concreti l'enviament de militars espanyols a l'arribada d'un alto el foc amb Rússia. "Espanya ha de formar part de la solució", ha defensat en una roda de premsa en la qual ha esperat que el 2026 sigui "l'any que acabi amb aquesta guerra". "És un moment d'esperança i d'oportunitat", ha subratllat.

Després de setmanes de converses, Ucraïna i els Estats Units han elaborat un esborrany del pla de pau per posar fi a la guerra d'invasió russa. A partir d'un document de 28 punts pactat entre Moscou i Washington –que pràcticament empenyia Kíiv a capitular—, negociadors estatunidencs i ucraïnesos han negociat una nova proposta, que han traslladat aquest dimecres al Kremlin. El president Volodímir Zelenski l'ha presentat als periodistes i ha anunciat que, en cas que Rússia l'accepti, el vol sotmetre a referèndum perquè els ucraïnesos l'avalin o bé a la ratificació del Parlament. "Ucraïna sotmetrà aquest acord a la ratificació del Parlament [...] i/o celebrarà un referèndum a escala nacional per a la seva aprovació amb el format «sí o no»". Zelenski ha afegit que la consulta podria coincidir amb la celebració d'eleccions presidencials.

De Londres a Brussel·les, i de la capital comunitària a Roma. En només 24 hores, Volodímir Zelenski ha recorregut 1.800 quilòmetres per discutir i esmenar amb els seus aliats europeus el pla de pau per a Ucraïna impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. El temps corre en contra seu. Segons el Financial Times, Zelenski ha comunicat als seus homòlegs europeus que dissabte va ser pressionat –encara més– per Washington: en una trucada de dues hores, Steve Witkoff, l'enviat especial de Trump que negocia la pau a Ucraïna, i Jared Kushner, gendre del president, el van instar a prendre una decisió ràpida, que hauria de ser "abans de Nadal", sobre el pla de pau dels EUA. La resposta del president d'Ucraïna va ser que necessitava temps per consultar el pla de pau amb els aliats europeus, apunta el Financial Times.

Dilluns passat, la Casa Blanca va emetre en estríming quasi 26 minuts de la trobada entre el president Donald Trump i els líders europeus més el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que van acompanyar Volodímir Zelenski a la seva cita amb el magnat després de la cimera d'Alaska amb Vladímir Putin. L'objectiu era que tot plegat no acabés com el rosari de l'aurora. És a dir, com la reunió del febrer, quan el president ucraïnès va ser convidat a marxar amb la cua entre cames després de la humiliació del Despatx Oval. I també per evitar que Kíiv es veiés forçat a acceptar unes condicions de pau en els termes que estableix el Kremlin.

El menyspreu del president Vladímir Putin cap al seu homòleg ucraïnès és tan profund que gairebé mai no pronuncia el seu nom. El Kremlin insisteix que Volodímir Zelenski és un líder il·legítim. La televisió estatal russa l'anomena "pallasso". Però el president nord-americà, Donald Trump, ha basat la seva activitat frenètica recent en la idea que Putin i Volodímir Zelenski s'hauran de reunir cara a cara per posar fi a la guerra. Trump, quan va parlar per telèfon amb Putin dilluns, li va dir que havia començat "els preparatius" per a la reunió.

Les incipients converses per a la pau a Ucraïna, promogudes i conduïdes pel president nord-americà, Donald Trump, estan evidenciant el que, de fet, ja fa temps que resulta evident. Que ni Rússia, país agressor, ha aconseguit el seu objectiu inicial, que no era altre que arribar fins a Kíiv i posar-hi un govern titella, ni Ucraïna, el país envaït, ha aconseguit repel·lir l'enemic, que ha consolidat les seves posicions a la frontera est (Rússia controla un 19% del territori ucraïnès). Si la pau reconeix més o menys aquesta situació territorial, i alhora, tal com està sobre la taula, inclou una garantia sòlida de seguretat per a Ucraïna que faci inviable un nou atac rus però que no comporti l'entrada de Kíiv a l'OTAN, cap dels dos bàndols enfrontats haurà sortit guanyador de la guerra.

La reunió a Washington amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els líders europeus ha acabat amb la perspectiva que Kíiv, finalment, pugui asseure's a la taula dels grans. Donald Trump ha assegurat en una publicació a Truth Social que ha començat els preparatius per organitzar una trobada entre Zelenski i el seu homòleg rus, Vladímir Putin. La data i el lloc segueixen sense concreció. Després d'aquesta primera cita n'hi hauria una altra en què es produiria una reunió a tres: Putin, Zelenski i Trump. El Kremlin encara no s'ha pronunciat oficialment sobre la futura reunió.

Poques hores després que Donald Trump anunciés que lliuraria els desitjats sistemes de defensa antiaèria Patriot a Volodímir Zelenski, Vladímir Putin li ha respost amb el bombardeig més massiu contra Ucraïna des que va començar la guerra. En total, 728 drons i 13 míssils, una xifra molt superior a l’anterior rècord, de divendres passat, quan l’exèrcit rus va fer un atac combinat de 550 aparells i projectils. Hi han mort almenys sis persones i 39 més han quedat ferides, mentre que l’exèrcit ucraïnès, per la seva banda, n’ha matat tres i n’ha ferit sis més en una ofensiva aèria a Kursk. 

Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

Alguns tractats de pau possibiliten la pau; d'altres, més guerra. Què passarà a Ucraïna en el suposat cas que se n'acabi signant un els pròxims mesos? Un altre, de fet, perquè els primers dos que remeten a la situació actual es van signar entre el setembre del 2014 i el febrer del 2015. La història del conflicte no convida gaire a l'optimisme. Almenys per ara. "L'acord de Minsk II tenia com a objectiu posar fi a la limitada invasió russa d'Ucraïna el 2015, però, en canvi, va establir les bases per a la invasió russa a gran escala el 2022", diu Natalia Bugayova, investigadora adscrita a l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, un think tank amb seu a Washington. Des d'aquest punt de vista, els dos pactes signats a la capital bielorussa van suposar un fracàs.

Regal de compliment de Londres a Washington. Amb un dramàtic discurs, recordant la invasió d'Ucraïna de fa tres anys i els riscos que corre Europa davant la Rússia de Vladímir Putin, Keir Starmer ha comparegut aquest dimarts a Downing Street per anunciar que el seu govern apujarà la inversió en defensa fins al 2,5% del PIB d'aquí al 2027, i que al final del 2030, el nivell serà del 3%. Starmer abraça així el tradicional "si vols pau, prepara't per a la guerra".

De forma implícita, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha contradit les paraules del president dels Estats Units al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la seva trobada d'ahir amb el president francès, Emmanuel Macron. La pressa de Washington a posar fi a la guerra i les prioritats de Vladímir Putin no sembla que coincideixin. Quan li han preguntat en la seva compareixença diària sobre les afirmacions de Trump, segons les quals Rússia estaria oberta al desplegament de forces de pau europees a Ucraïna, Peskov ha remès els periodistes a un comunicat anterior de les autoritats russes en el qual es deia que aquesta mesura seria inacceptable per a Moscou.

Keir Starmer fa un pas endavant en el seu compromís amb el continent europeu i la integritat d'Ucraïna. Hores abans de la reunió informal de líders europeus que ha convocat a París aquest dilluns a la tarda el president Emmanuel Macron, el primer ministre britànic ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna. En cap cas hi serien mentre hi hagués combats. En un article molt significatiu que publica al diari ultraconservador Daily Telegraph, molt crític i duríssim amb la gestió de Starmer des que va arribar al poder, el líder laborista assegura: "Ens trobem davant d’un moment únic en una generació per a la seguretat col·lectiva del nostre continent. Això no és només una qüestió sobre el futur d’Ucraïna, sinó que també és una qüestió existencial per a tot Europa".

Abans d’arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va prometre posar fi a la guerra “en 24 hores”. L’enviat especial per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, va dir després que confiava que la guerra pugui acabar-se dins dels primers cent dies després de la inauguració del nou president. Lluny dels despatxos, els soldats del front es fan il·lusions imaginant-se com podria arribar la pau.