La Generalitat demanarà per l'any que ve un total de 8.538 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA), una quantitat similar a la del 2025 (llavors van ser 8.488 milions, dels quals n'ha rebut 8.113). La decisió suposa allunyar-se de recórrer de nou als mercats per finançar-se, com tenia previst fer a partir de l'any que ve, per aconseguir-hi entorn el 5% del deute total. De fet, la data s'ha anat retardant, tot i que les finances, encara complicades, han anat millorant i el govern català ha aconseguit per primer cop en 13 anys el finançament per part de bancs per un total de 3.500 milions, per abaratir el FLA del 2023. Agències com Fitch, Moody's i DBRS també han tret l'etiqueta d'escombraries al deute català i l'han situat amb una nota que el qualifica de més fiable.

Catalunya serà una de les comunitats autònomes més beneficiades per la condonació del deute autonòmic per part del govern espanyol –veurà eixugats uns 17.000 milions d'euros–. Ara bé, els seus maldecaps no quedaran resolts del tot, o com a mínim així ho preveu l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que acaba de calcular quines seran les implicacions d'aquesta condonació del deute, en cas que s'aprovi finalment, per a la salut financera de cadascun dels territoris. Cal recordar que es preveu condonar 83.252 milions d'euros, que representen el 24,3% del deute autonòmic actual (342.804 milions).

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei per condonar part del deute que les comunitats autònomes acumulen amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA), el mecanisme que es va crear arran de la crisi financera per la incapacitat de les comunitats autònomes per sortir als mercats. Catalunya veurà eixugats uns 17.000 milions d'euros. El govern espanyol formalitza el pacte que va assolir amb Esquerra per a la investidura de Pedro Sánchez l'any 2023, si bé la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat que és una mesura que beneficia tots els territoris. "És un fals dilema plantejar que quan es pacta una cosa bona per a una part del territori suposa un greuge per al conjunt. Ho fa el PP quan es tracta de negociacions amb partits catalans", ha criticat en roda de premsa a la Moncloa.

Pedro Sánchez vol recuperar Esquerra per intentar tirar endavant com a mínim uns pressupostos en aquesta legislatura i engegarà el curs polític aprovant la condonació del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que van pactar per la investidura, segons ha avançat Nació Digital. Al mes de febrer la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, va anunciar que serien 17.104 milions d'euros per a Catalunya, que correspon a un 20% del deute total que l'administració catalana manté amb l'espanyola. Per al total de comunitats, 83.200 milions d'euros. El càlcul de quant correspondria a cadascuna es va fer amb una sèrie de criteris que també es van acordar amb els republicans, cosa que va indignar les autonomies governades pel PP, que fins ara s'han oposat a aquesta mesura. Ho van exemplificar en una reunió del Comitè de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb una plantada a Montero, si bé caldrà veure, un cop s'aprovi definitivament el mecanisme al Congrés –cal majoria absoluta–, si opten per acollir-se a l'oxigen financer que proporciona l'executiu de l'Estat.

El ministeri d'Hisenda ha llançat aquest dimecres a consulta pública prèvia la proposta per tal que l'Estat assumeixi fins a 83.252 milions d'euros del deute de totes les comunitats autònomes, en la qual Andalusia i Catalunya serien les regions més beneficiades, amb més del 43% del total de la condonació del dèficit autonòmic.

Si a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que havia d'abordar la condonació del deute no s'hi van estar ni una hora, a les trobades tècniques sobre aquest afer algunes autonomies del PP no hi han durat ni cinc minuts. Després de la plantada conjunta de fa un mes i mig, el ministeri d'Hisenda està convocant les comunitats autònomes a reunions bilaterals de caràcter tècnic per abordar la qüestió. Catalunya –d'on parteix la iniciativa pel pacte entre el PSOE i ERC– va ser la primera convocada seguida d'Andalusia, que és l'autonomia a qui el govern espanyol planteja condonar una quantitat més elevada. Ara bé, els tècnics de l'executiu del popular Juanma Moreno van estar escassos minuts reunits amb els del ministeri d'Hisenda. Els representants d'Andalusia van tallar de seguida la trobada telemàtica mantinguda a finals de març dient –"molt educadament"– que no estaven disposats a abordar aquest tema perquè el que volen és parlar de reformar el sistema de finançament autonòmic, expliquen fonts de la conselleria d'Hisenda andalusa a l'ARA.

Els consellers d'Hisenda del PP han protagonitzat aquest dimecres un espectacle lamentable al Consell de Política Fiscal i Financera: s'han aixecat de la cadira i s'han negat a participar en el debat i la votació d'una iniciativa, la condonació parcial del deute, que beneficia totes les comunitats autònomes. El motiu no és la mesura en si, sinó que es tracta d'una proposta inclosa en el pacte d'investidura de Pedro Sánchez signat entre ERC i el PSOE. El missatge que han llançat després de sortir de la sala ha estat que no volen recollir "les molles del pacte de Sánchez amb els independentistes", tornant així a la vella retòrica anticatalana del PP. Sobre aquest punt cal fer algunes consideracions.

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) debatrà aquest dimecres la proposta del govern de Pedro Sánchez de condonar a les comunitats una part del seu deute. Les comunitats governades pel PP, amb Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, al capdavant, han sortit en tromba dient que és un pacte del govern espanyol amb els independentistes catalans per beneficiar Catalunya. Però, és Catalunya la comunitat que en surt més beneficiada? Diversos aspectes indiquen que no és així. De fet, en conjunt les comunitats que governa el PP són les que hi surten guanyant.