La gran banca torna a finançar la Generalitat per primer cop en 13 anys

BarcelonaObjectiu assolit. La gran banca torna a finançar la Generalitat tretze anys després. CaixaBank, Banc Sabadell, el BBVA i el Santander són quatre de les sis entitats financeres que han permès el Govern completar "amb èxit" el procés de refinançament parcial del fons de liquiditat autonòmica (FLA) 2023 a un tipus d’interès inferior al vigent per import de 3.500 milions d'euros. A conseqüència d'aquesta operació, l'administració catalana s'estalviarà 127,6 milions en interessos en onze anys, fins al 2035, segons els càlculs de la Conselleria d'Economia. És la primera operació amb el sector financer privat per finançar deute a llarg termini que es produeix des del 2012, l'exercici en què es van tancar els mercats per a les autonomies i van néixer els instruments per proporcionar-les-hi liquiditat i recursos per pagar els proveïdors. El BBVA ha signat un acord per refinançar 1.000 milions i el Santander, al voltant de 700 milions. CaixaBank i el Sabadell no han facilitat les quantitats facilitades.

Després d'anunciar les seves intencions de recórrer al sector financer per abaratir el cost del passiu, entre el maig i el juliol, la Generalitat ha rebut ofertes d’entitats financeres per un import superior al que sol·licitava, segons la Conselleria d'Economia. Un cop analitzades les ofertes, ha formalitzat un total de set préstecs amb sis entitats espanyoles, que han servit per refinançar fins a 3.500 milions d'euros del FLA 2023.

El maig passat el Consell de Ministres i el consell executiu van autoritzar la Generalitat a formalitzar operacions d’endeutament a llarg termini per un import màxim de 3.500 milions d’euros. La formalització d’aquestes noves operacions permet, d’una banda, diversificar les fonts de finançament de la Generalitat i, de l’altra, aprofitar la baixada dels tipus d’interès respecte als màxims del 2023 i obtenir així un estalvi financer.

El tipus mitjà dels nous préstecs formalitzats és 2,951%, i suposa una reducció en el cost de l’endeutament de 54,6 punts bàsics respecte al del préstec FLA 2023, que era 3,497%. El menor tipus d’interès es traduirà en un estalvi financer per part de l'administració catalana, en concepte d’interessos, per un total de 127,6 milions (115,9 milions) al llarg dels pròxims 11 exercicis.

Estat creditor

Els estalvis varien en funció dels anys. Aquest any seran 3,4 milions, els tres anys següents 19,1 milions cadascun, seguit de 16,7 milions el 2029, 14,3 milions el 2030, 11,9 milions el 2031, 9,6 milions el 2032, 7,2 milions el 2033, 4,8 milions el 2034 i 2,4 milions el 2035. Fins al passat 31 de desembre, el deute total de la Generalitat era de 89.700 milions d'euros, dels quals el 87,5% tenen l'Estat com a creditor.

L'executiu català, que encara no es finança als mercats com feia fins al 2012, però aspira a fer-ho, preveu liquidar totalment el deute amb l'Estat a través del FLA i altres instruments l'any 2036. Amb anterioritat havia emès fins i tot bons destinats a particulars, les darreres emissions dels quals es van haver de liquidar a través dels recursos proporcionats per l'Estat.

La normativa permet a les comunitats autònomes adherides al FLA endeutar-se al marge d’aquest mecanisme sempre que sigui per efectuar operacions de refinançament (és a dir, que no es generi passiu nou) i que això serveixi per reduir el cost del deute, com és el cas.

La Conselleria d'Economia, al capdavant de la qual hi ha Alícia Romero, va defensar recórrer al refinançament per part de la banca privada perquè l'actual context de reducció dels tipus d'interès i "la bona salut financera de la Generalitat" permetien tornar a demanar crèdit al sector privat i aconseguir unes millors condicions.

La crisi del deute a Europa va provocar que els mercats es tanquessin perquè les autonomies acudissin a finançar-se. En aquell context van néixer diferents instruments mitjançant els quals l'Estat facilitava la liquiditat territorial, que van acabar en el FLA. La Generalitat ha demanat aquest any 8.481 milions d'euros al FLA, dels quals 8.048 són per cobrir venciments de deute, 308 per fer front a l'objectiu de dèficit del 0,1% del producte interior brut (PIB) i 125 per a altres fins.

Està previst que al Consell de Ministres de la setmana que ve s'aprovi la condonació parcial del FLA, que en el cas de Catalunya són 17.104 milions d'euros per a Catalunya. Aquesta xifra correspon al 19,9% del deute total que l'administració catalana manté amb l'espanyola. Per al total de comunitats, són 83.200 milions d'euros. En to cas, la mesura, que forma part de les condicions acordades amb ERC per la investidura de Pedro Sánchez, haurà de ser ratificada pel Congrés, on compte en principi amb l'oposició com a mínim del PP i de Vox.