Sánchez engegarà el curs polític amb la condonació de 17.000 milions de deute de Catalunya

MadridPedro Sánchez vol recuperar Esquerra per intentar tirar endavant com a mínim uns pressupostos en aquesta legislatura i engegarà el curs polític aprovant la condonació del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que van pactar per la investidura, segons ha avançat Nació Digital. Al mes de febrer la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, va anunciar que serien 17.104 milions d'euros per a Catalunya, que correspon a un 20% del deute total que l'administració catalana manté amb l'espanyola. Per al total de comunitats, 83.200 milions d'euros. El càlcul de quant correspondria a cadascuna es va fer amb una sèrie de criteris que també es van acordar amb els republicans, cosa que va indignar les autonomies governades pel PP, que fins ara s'han oposat a aquesta mesura. Ho van exemplificar en una reunió del Comitè de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb una plantada a Montero, si bé caldrà veure, un cop s'aprovi definitivament el mecanisme al Congrés –cal majoria absoluta–, si opten per acollir-se a l'oxigen financer que proporciona l'executiu de l'Estat.

Fonts de la Moncloa consultades per l'ARA confirmen que el projecte de llei passarà pel consell de ministres a principis de setembre, presumiblement el dia 2, un "pas endavant" que ha celebrat ERC en un comunicat. La quitança del deute no ha sigut una pota complicada del pacte que Oriol Junqueras i Félix Bolaños van subscriure el novembre de 2023 i, per als republicans, la principal reivindicació per aprovar uns comptes públics a l'Estat és que es "progressi decididament" en la reforma del sistema de finançament, insisteixen els republicans. De fet, aquest mateix dilluns el president d'ERC va advertir que ara mateix el seu partit està lluny de poder-hi votar a favor. "Catalunya necessita cobrar els seus impostos i els socialistes han de decidir si estan a favor dels drets de tots els catalans o si volen continuar avantposant els interessos més personals i més egoistes d'algunes de les seves candidates", va manifestar Junqueras des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. I és que l'acord PSOE-ERC pel finançament singular pateix diversos entrebancs.

En les últimes setmanes s'han complert els tràmits previs, com la consulta pública, i el ministeri d'Hisenda va citar tots els governs autonòmics per acabar de perfilar les xifres. Hi va haver comunitats amb governs conservadors que directament van negar-se a reunir-se amb l'executiu de l'Estat per abordar aquesta qüestió. En aquest sentit, ja al CPFF del mes de febrer alguns consellers, com el balear Antoni Costa, anticipaven que no s'acollirien a la condonació del deute. En aquest temps, però, hi ha hagut altres líders territorials que no han sigut tan categòrics, com el president valencià, Carlos Mazón, que malgrat no considerar que aquesta sigui la solució per a l'infrafinançament del País Valencià, no ha descartat acceptar la quitança.

Fonts del ministeri d'Hisenda treuen ferro al posicionament del PP. "Tant fa si posen o no facilitats, les que vulguin adherir-s'hi, que ho facin. No se les obliga, tot i que és estrany que tu els perdonis deute i no vulguin. Cada comunitat ho haurà d'explicar". Es dona per fet que el PP no hi votarà a favor al Congrés, si bé s'espera que la majoria de la investidura no s'esquerdi en aquesta carpeta. Ara bé, cal majoria absoluta al tractar-se d'una reforma de llei orgànica, així que hauran d'entrar en l'equació Junts i Podem.

Quins diners es perdonen?

La condonació del deute no només afecta aquella part del passiu vinculada al FLA. Cal tenir en compte que algunes comunitats autònomes, com el cas de Madrid, no van necessitar accedir a aquest mecanisme extraordinari i es continuaven finançant als mercats. És per això que la llei tindrà en compte el passiu total. En números absoluts, la comunitat que veurà més quantitat de deute perdonat és Andalusia (18.791 milions d'euros), on governa el PP amb Juanma Moreno Bonilla. Tot i això, Andalusia s'ha sumat a les comunitats que s'han posicionat en contra de la condonació, entre les quals també hi ha el País Valencià (11.210 milions) i Madrid (8.644 milions), els altres territoris més beneficiats.

La idea és que la condonació ajudi els territoris que encara no han tornat al mercat a entrar-hi de nou, tot i que pot no ser suficient (són les agències de ràting les que qualifiquen l'estat de salut de la condició financera d'un territori). A més, les comunitats que no hi estan també ho han de voler. Cal tenir en compte que finançar-se al mercat és més car que fer-ho a través del FLA. Això vol dir, bàsicament, que s'han de pagar més interessos. En el cas català, el març del 2025 la consellera d'Economia, Alícia Romero, assegurava que la intenció era tornar-hi el 2026, sempre que prosperi la condonació del deute. "S'anirà veient", indiquen fonts de la conselleria. Segons les últimes dades del Banc d'Espanya, la Generalitat suma un passiu de 78.513 milions d'euros amb l'Estat.

Què passa amb els interessos pendents?

Però hi ha una qüestió que, de moment, Hisenda no ha resolt i sobre la qual es preveu conèixer la lletra petita un cop la llei s'aprovi del tot: què passa amb els interessos vinculats al deute que les comunitats tenen amb l'Estat? De moment, Hisenda només ha posat damunt la taula una forquilla de quin pot ser el cost de no tornar aquests interessos: entre 5.000 i 7.000 milions d'euros. Segons ERC, Catalunya s'estalviarà 1.000 milions en interessos del deute.