La Generalitat preveu finançar part del seu deute als mercats l'any que ve

BarcelonaPrimer va ser el 2023, després el 2024 i, amb posterioritat, el 2025. I ara l'any que ve, el 2026. La Generalitat preveu finançar, com a mínim, el 5% del seu deute als mercats a partir del pròxim exercici. Un senyal que això podria començar a ser possible, a diferència del 2012, quan les autonomies van haver de recórrer a l'Estat a través de diferents instruments com el fons de liquiditat autonòmica (FLA), és l'acord pel qual la gran banca torna a donar suport a l'administració catalana després de tretze anys. Això sempre que no hi hagi eleccions prèviament, ja que els pressupostos vigents són els del 2023 i des d'aleshores estan prorrogats.

La setmana passada es va saber que sis entitats, entre les quals CaixaBank, el Banc Sabadell, el BBVA i el Santander, han aprovat crèdits per refinançar 3.500 milions d'euros del FLA del 2023 amb un cost més baix. La previsió és que, gràcies a aquesta mesura, la Generalitat aconsegueixi un estalvi d'interessos de 127,6 milions en onze anys. Per a l'executiu català, aquest acord suposa que ha retornat la confiança del sector privat, que no finançava deute a llarg termini de la Generalitat des del 2012.

Un altre element important per poder recórrer als mercats és la condonació de part del deute amb el FLA, aprovada pel govern espanyol, que en el cas de Catalunya suposa 17.104 milions, però que haurà de ser ratificada pel Congrés. Si tira endavant, podria millorar la nota de solvència de la Generalitat.

L'objectiu és que Catalunya compleixi els requisits necessaris per anar sortint gradualment als mercats: l'any que ve seria el 5% de tot el deute; el 2027, el 10%; el 2028, el 15%, i el 2029, el 20%. De totes maneres, a causa de l'elevat volum de les necessitats de finançament de la Generalitat, caldrà continuar comptant en gran manera amb l’adhesió a mecanismes de liquiditat com el FLA. Segons les previsions del Govern, com a mínim fins al 2036. El deute total era de 89.700 milions d'euros el 31 de març passat, dels quals més del 80% tenen l'Estat com a creditor.

Emissions de bons

Fins al tancament dels mercats fa tretze anys, l'administració catalana havia recorregut fins i tot a les emissions de bons destinats a particulars i empreses. A través dels mecanismes extraordinaris destinats a les autonomies, el 2014 Hisenda va liquidar l'última de les emissions de bons de la Generalitat que anaven destinats a particulars i empreses. Eren un total de 781,5 milions a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d'interessos adquirits per part de 32.605 inversors. Amb aquesta amortització es va posar punt final al cicle de finançament a través dels anomenats bons patriòtics, que va començar el tripartit el 2010.

Amb anterioritat havia recorregut a aquest sistema l'antiga CiU: des del 2011 fins al tancament dels mercats. Les emissions, que retribuïen amb uns interessos molt alts, de fins a més del 5%, es van haver de retornar a través del FLA. Del 2010 fins al maig del 2012, quan es va fer l'última emissió, la suma total obtinguda per la Generalitat mitjançant els bons destinats a particulars i empreses va arribar als 12.726,5 milions.

Aquesta mena de col·locacions les va estrenar als anys vuitanta el govern de Jordi Pujol. La primera va ser el 1981 per uns 60 milions (10.000 milions de pessetes d'aquell moment) a quatre anys a l'11,75%. Les següents van ser el 1983 per 10.000 milions de pessetes a quatre anys al 14%; el 1985 per 4.242 milions de pessetes (25,5 milions d'euros) a un any a l'11,75%, i el 1986 per 20,4 milions d'euros a un interès del 9,50% semestral.

L'executiu català preveu una reducció gradual de la ràtio de deute sobre el producte interior brut (PIB) que el 2026 se situarà en el 26,5% del PIB, fins al 24% previst per al 2029. Aquestes dades no inclouen el compromís de condonació del 20% del FLA de l’acord d’investidura.