La Generalitat, forçada a contenir la despesa pública per sobrepassar els límits

BarcelonaEl Govern de Salvador Illa treu pit sovint de les bones dades econòmiques a Catalunya: és la segona comunitat de l'Estat amb un PIB més elevat, només per darrere de Madrid i és l'economia de la zona euro que més va créixer el 2024, amb una taxa del 3,4%. Hi ha, però, una xifra que enterboleix el balanç de resultats que llueix l'executiu català: és el creixement de la despesa de la Generalitat l'any passat. Per primer cop des de 2019, el Govern s'ha saltat l'anomenada regla de despesa, una de les mesures de disciplina pressupostària encaminada a garantir la sostenibilitat de les finances públiques. El límit marcat per Hisenda per a totes les autonomies va ser del 2,6%, mentre que la Generalitat va tancar l'exercici amb un creixement de la despesa del 6,9%. Ara, el Govern se les ha d'empescar per contenir la despesa pública i tornar a complir la llei. I ho farà, sobretot, amb mesures de "contenció" en l'àmbit sanitari, tot i que fonts del departament d'Economia traslladen a l'ARA que "en cap cas" hi haurà retallades.

La gerra d'aigua freda va arribar al juny, quan el ministeri d'Hisenda va incloure Catalunya a la llista de les 13 autonomies incomplidores. Això obliga el Govern a presentar el que s'anomena pla econòmic-financer, un document on ha d'aclarir què l'ha dut a gastar més del compte i concretar i calendaritzar les mesures que durà a terme per corregir-ho, tot indicant les partides afectades. Té el hàndicap d'haver-ho de fer amb els pressupostos prorrogats, després que els socialistes hagin passat el seu primer any a la Generalitat governant amb els comptes que va deixar Pere Aragonès el 2023. En tot cas, l'executiu ja ha enviat el pla econòmic-financer al ministeri i està a l'espera de presentar-lo al Consell de Política Fiscal i Financera, pendent de convocar. Abans, però, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) també avalua l'esborrany que li envia l'administració autonòmica incomplidora.

Salut, una patata calenta

Precisament, en l'esborrany que va enviar la Generalitat a l'Airef, el Govern va assegurar que el desajustament era per l'increment en la despesa dels serveis públics —educació, sanitat, serveis socials i seguretat—. Tal com recull l'Airef al seu informe, consultat per l'ARA, l'executiu català diu que "una part important de la desviació" s'explica per l'augment de les plantilles de docents, mossos, bombers i agents rurals, així com per la millora de les condicions laborals dels funcionaris de l'àmbit educatiu i sanitari –acordades en l'últim tram del govern d'Aragonès–. Fonts de l'executiu consultades per l'ARA ho corroboren. Un dels principals pics es va produir el 2023, quan l'exconseller de Salut Manel Balcells va tancar amb l'Institut Català de la Salut (ICS) un acord per valor de 320 milions per millorar les condicions de 55.000 professionals sanitaris.

En aquest escenari, el mateix Govern reconeix ara que haurà d'implementar "mesures d'estalvi" centrades principalment en el "control de la despesa sanitària". A finals de l'any passat, ja es va aprovar un acord per limitar el creixement de la despesa de Salut, el CatSalut i l'ICS al 3,2%, amb un estalvi de 420 milions d'euros. A això s'hi ha de sumar una reducció de 70 milions en mesures "per a la millora de l'eficiència".

El Govern descarta retallar

El problema que suposa haver de quadrar els números de salut al final de cada exercici ve de lluny. Ja l'any passat, el Govern pretenia aprovar un fons extraordinari per reduir la despesa desplaçada en salut i no trobar-se, com passa any rere any, amb una despesa real que depassa la pressupostada. Per a 2026, la idea és activar aquest fons extraordinari amb 800 milions, per passar a 200 milions els anys 2027 i 2028 i a 100 milions el 2029, segons consta a l'Informe d'orientacions pressupostàries d'enguany —que, d'altra banda, torna a constatar "un risc" d'incompliment de la regla de despesa per al 2025—. A hores d'ara, la negociació pels pressupostos del 2026 no s'ha obert i està a càrrec del que pugui passar amb el nou finançament singular, en negociació entre socialistes i republicans a Madrid.

Suposa tot plegat que el Govern de Salvador Illa vol reduir la despesa sanitària? Fonts d'Economia ho neguen i remarquen que aquest 2025 el creixement serà del 3,2% i que seguirà en augment el 2026. Una xifra menor que anys anteriors, però que l'any vinent no baixarà. Ara bé, fora de l'àmbit sanitari també caldrà fer aquests ajustos "d'eficiència". Des del departament citen, a tall d'exemple, la posada en marxa d'un programa de "racionalització" dels ajuts i subvencions que busca evitar "duplicitats i reduir costos de gestió". La reforma de l'administració pública comandada des de Presidència també té per objectiu optimitzar-ne l'estructura. "O el reformem o el sistema s'enfonsa", va reconèixer aquest dimarts el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en un fòrum a Barcelona del grup Prisa.

Ara bé, l'Airef va advertir a la Generalitat ja al juliol que havia d'incloure un "major detall" en les mesures del seu pla econòmic-financer. A més, tot i els arguments d'Economia sobre la racionalització de la despesa, constatava igualment "risc d'incompliment" de la regla el 2025, amb una perspectiva "més favorable" de cara al 2026. "Per al 2025, la comunitat preveu complir amb la regla de despesa del 2025, però a nosaltres ens surt que no", va alertar la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en un acte aquest dilluns al Cercle d'Economia.

Més ingressos?

Més enllà de retallar, una altra de les maneres que té la Generalitat de reconduir la situació és incrementar els ingressos (per exemple, apujant impostos). Un dels arguments que l'executiu català trasllada a l'Airef és que, arran de la reforma pactada amb els Comuns, té previst ingressar més diners fruit de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (193 milions anuals) i el cànon de l'aigua (80 milions). També es recuperaran 100 milions d'euros fruit de l'eliminació dels descomptes a les tarifes del transport públic, segons l'informe. En canvi, el 2026 no s'ingressarà cap quantitat extra de la pujada de la taxa turística pactada amb els Comuns, que el Govern es va veure obligat a ajornar a falta d'un acord amb ERC que encara no ha arribat. Per últim, la decisió d'abaixar l'IRPF a les rendes més baixes i introduir la deducció per lloguer habitual a certs col·lectius farà que s'ingressin 65 milions menys el 2027.

El compliment de la regla de despesa és obligatori des que es va introduir per llei el 2012, arran de la crisi econòmica. Des del 2024 és, a més, la mesura de referència pel que fa a la sostenibilitat de les finances públiques, fruit de la reforma del marc de governança fiscal de la Unió Europea. És un indicador diferent de l'anomenada estabilitat pressupostària, que es mesura en funció del dèficit (quan es gasta més del que s'ingressa) i el deute. L'any passat, Catalunya va reduir en un punt el dèficit sobre el PIB, passant de l'1,4% al 0,4%. Dit d'una altra manera: la despesa de la Generalitat està creixent més del que toca, però el balanç dels comptes està (per ara) sota control. "Tant la despesa corrent com la despesa en inversió seguiran creixent", mantenen fonts d'Economia sobre els comptes del 2026, en elaboració.

Catalunya és, però, la comunitat autònoma més endeutada d'Espanya, amb un deute de 89.000 milions que representa el 30% del seu PIB. Com que hi ha deute pendent de pagar, la manera de controlar que no es dispari la despesa és, precisament, aplicant la regla que la limita. La Generalitat ha incomplert l'objectiu de deute dos cops, el 2014 i el 2015. El d'estabilitat se l'ha saltat cinc vegades, l'última el 2019. I, la de despesa també cinc, l'última aquest 2024.