Montero promet el finançament "el més aviat possible" i enfilar els pressupostos de l'Estat

BarcelonaLa vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té a les seves mans la carpeta sobre la qual pivota la legislatura catalana: el finançament singular acordat entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa. Els esborranys continuen anant amunt i avall entre Madrid i Catalunya, encara sense cap data tancada. Enmig d'aquest ball de papers, Montero ha participat aquest dilluns en un fòrum organitzat pel grup Prisa a Barcelona, des d'on ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat. Sobretot, davant la pressió d'ERC per fer alguna passa endavant en aquesta matèria, sense la qual no s'asseuran a negociar els pressupostos, ni els catalans ni els de l'Estat. "La meva intenció és fer-ho el més aviat possible. Tinguin la seguretat que, quan es faci, es podrà veure que es compleix amb els compromisos", ha garantit Montero. Segons ha dit, el nou model de finançament es basarà en la "solidaritat" i respectarà la vocació de "major autogovern". "Cap comunitat perdrà recursos", ha afegit, en declaracions a la premsa.

ERC ha destacat avenços en la negociació amb el govern espanyol sobre el nou model de finançament, però ha advertit que el nou sistema no pot dependre de l'agenda d'una ministra, en referència a María Jesús Montero, a qui ERC augura un mal resultat a Andalusia: "Segurament perdrà les eleccions", ha dit el portaveu republicà, Isaac Albert. El dirigent republicà ha remarcat que l'augment de la xifra de recursos de Madrid al sistema de finançament encara no està tancat, però que "s'acosta molt" a la xifra que planteja Esquerra: "Ens apropem a una xifra que pot ser interessant", ha afegit Albert, que ha avisat, això sí, que "el model de finançament no és una xifra". El dirigent republicà ha insistit que una cosa són aquests recursos, i l'altra el nou model. 

I és que Montero ha evitat circumscriure el debat sobre el finançament als compromisos signats amb Catalunya, oficialitzats en la comissió bilateral del 14 de juliol. De fet, ha dit que el "principal" problema en aquest debat és que cada territori reclama que s'atenguin les seves "singularitats". I aquí és on ha reclamat a les autonomies del PP asseure's a la taula amb una "posició comuna". Comunitats governades pels populars com podrien ser Balears, País Valencià o la Comunitat de Madrid es beneficiarien d'un repartiment on s'apliqués el principi d'ordinalitat, com reclama Catalunya.

L'oposició aferrissada del PP al govern espanyol també ha dut les autonomies del PP a rebutjar la condonació del deute autonòmic per valor de 83.200 milions d'euros —17.000 dels quals a Catalunya—, i que ha de superar encara el filtre del Congrés. Montero ha volgut posar aquesta mesura com a exemple de com els pactes amb un partit català, ERC, poden acabar fent-se "extensius" a la resta de territoris. D'aquesta mesura en particular, la més beneficiada seria Andalusia (18.700 milions), on governa el PP i on Montero es presenta com a candidata a les properes autonòmiques de l'any que ve.

En roda de premsa aquest dilluns, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha aplaudit el "compromís" de la ministra amb el nou model basat en la "solidaritat", "l'autogovern" i "l'increment dels recursos". Preguntada pel principi d'ordinalitat, ha esquivat aclarir si el govern espanyol el garantirà, tot i que manté que treballen "intensament" perquè l'acord final reflecteixi el que van pactar a l'acord d'investidura, que sí que l'esmentava. Els Comuns també han assegurat que, en la mesura de les seves possibilitats, faran "pressió" dins del govern espanyol per evitar que decaigui.

Abans, els pressupostos

Abans que el model de finançament, però, Montero té previst presentar la senda d'estabilitat i el sostre de despesa, els passos previs per aprovar el projecte de pressupostos estatals al consell de ministres. Segons ha exposat, ho farà "en uns dies" davant del Consell de Política Fiscal i Financera, encara sense data. En paral·lel, Montero ha dit que ja ha iniciat les "primeres aproximacions" amb els grups, mentre ultima els "serrells" dels comptes. El govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a presentar uns nous pressupostos de l'Estat per al 2026, tot i la dificultat d'aprovar-los tenint en compte que la relació amb els socis d'investidura no passa pel seu millor moment –de fet, fonts republicanes a Madrid asseguraven la setmana passada que no s'havia començat a parlar d'uns nous PGE.

Una de les grans incògnites en aquesta negociació és què farà Junts, que ha avisat que aquesta tardor prendrà "decisions" sobre la seva relació amb el PSOE. Davant dels mitjans, Montero ha admès que la relació amb els juntaires ha passat els seus alts i baixos. "Ara estem en el moment de més diàleg", ha celebrat, després del nou cop que va suposar el fracàs de la delegació de competències en immigració a Catalunya pactada entre el PSOE i Junts. La van tombar PP, Vox i Podem al Congrés, i dos diputats de Sumar tampoc no van avalar-la. En tot cas, els juntaires descarten donar suport als pressupostos espanyols en aquest moment.

Compromís amb l'OTAN

Sigui com sigui, el govern espanyol ja va tard pel que fa a la presentació dels comptes públics i es dona per fet que el 2026 arrencarà amb els pressupostos en vigor, que són els del 2023. Es preveu que el sostre de despesa sigui expansiu tenint en compte que l'executiu espanyol ha de gastar més en defensa, però també per la revalorització de les pensions i els sous públics. Precisament, la vicepresidenta espanyola no ha deixat de defensar la posició del govern de coalició sobre la contribució d’Espanya a l’OTAN, després dels atacs reiterats del president dels EUA, Donald Trump. “Som un país absolutament compromès amb l’aliança atlàntica”, ha remarcat.

En tot cas, Hisenda contempla que la bona marxa de la recaptació es mantingui, de manera que els recursos segueixin creixent. Alhora, els objectius de dèficit i deute són el que hauran de permetre a les comunitats autònomes i als ajuntaments elaborar els seus comptes públics per al 2026, i que es presentaran al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquests objectius d'estabilitat són els que, precisament, van fer descarrilar, en part, uns comptes de l'Estat per al 2025. Quan van arribar al Congrés dels Diputats, Junts els va tombar –informa Núria Rius.

En la seva intervenció, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat els "valors fundacionals" d'Europa. Davant les crisis que sacsegen el món, ha defensat una UE "federal" que parli "amb els accents de totes les llegües", mentre continua encallada l'oficialitat del català. Aquest mateix dimarts, que hi torna a haver Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, no està previst que es debati la qüestió de la llengua catalana.