Els detalls del viatge que els ha dut de casa fins a Catalunya no són temes de què els agradi parlar als menors migrants que inicien la ruta en solitari. Els és dur recordar els cops, els robatoris, la violència que els han infligit durant la ruta i, en molts casos, aquest silenci s'amplia a les vulneracions de drets que pateixen quan arriben a Europa. “No em preguntis per la pastera”, demanen molts d'aquests joves, que sovint admeten que no tenien ni idea de totes les dificultats que es trobarien pel camí. Escassegen les dades i els informes sobre les situacions, però la Fundació Ficat i la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb el Casal dels Infants, fan una fotografia sobre com els han tractat en el seu periple.

Fins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.

El Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

Els anomenaven "els Erasmus" perquè es diferenciaven dels altres menors estrangers no acompanyats que arriben en pastera. Potser perquè duien un telèfon car o per les històries que explicaven. Finalment, el sobrenom que els va posar la Policia Nacional ha resultat ser cert perquè s'ha destapat un frau a Tarragona en què diversos progenitors abandonaven els fills perquè aquests es declaressin desemparats i poguessin entrar al sistema de protecció. De moment, hi ha una trentena de pares detinguts i 22 d'aquests nois han tornat amb la seva família biològica, tot i que la investigació encara és oberta.

El Parlament ha constituït aquest dimarts la comissió d'investigació sobre les irregularitats de la DGAIA (direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) entre el 2011 i el 2025, que el ple de la cambra va aprovar per unanimitat al juliol. Arran del degoteig d'informacions periodístiques sobre el deficient funcionament de l'ens, prestacions pagades indegudament als joves extutelats o el manteniment de places fantasma a centres, el PSC, ERC i Comuns van impulsar la creació de la comissió, presidida pel diputat socialista Jordi Riba i amb la vicepresidència de la republicana Anna Balsera. En la distribució de càrrecs de la mesa, a Junts li ha tocat la secretaria, que recau en Maria Àngels Plans. En principi, els diputats hauran de presentar les conclusions abans de finals d'any.

Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que obri una investigació sobre l'escàndol de l'extinta direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'objectiu, segons ha avançat El Nacional i confirmen fonts del ministeri públic a l'ARA, és aclarir si l'organisme dependent del departament de Drets Socials va incórrer en una "possible responsabilitat comptable" per les irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. Tot plegat, després que la Sindicatura de Comptes detectés més de 167 milions pagats indegudament en el conjunt de prestacions entre el 2016 i el 2022. D'aquests, 4,7 milions corresponien als indeguts a joves extutelats, que el Govern ha aprovat condonar aquest dimarts, una decisió pactada entre el PSC, ERC i Comuns.

Poc abans de fer els 18 anys, el Nico (un pseudònim) va demanar la prestació per a l’emancipació a què els joves extutelats tenen dret quan fan la majoria d'edat per tal de facilitar-los l’aterratge a l’edat adulta, tenint en compte que la majoria no tenen el suport emocional ni econòmic de les famílies. El tràmit es va allargar més d’un any, fins al punt que, sense cap altra font d’ingressos, va haver d’aparcar els estudis i posar-se a treballar.

Enmig del procés de reestructuració de la nova direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), les famílies –una cinquantena, majoritàriament monomarentals– de menors sota el radar del departament de Drets Socials exigeixen ser escoltades. Els membres de l’Assemblea de Famílies Trencades per la DGAIA, un col·lectiu que assegura haver patit maltractament institucional i separacions arbitràries dels fills, han demanat aquest divendres a l'adjunta d'infància del Síndic de Greuges que intercedeixi en favor seu per reunir-se amb la conselleria. Fonts governamentals asseguren que no han rebut una petició formal de reunió del col·lectiu, però obren la porta a "qualsevol aportació" que cerqui la millora del sistema.

Diuen que estan a la reserva, que s’han pres l’estiu com un “descans” abans d’acceptar un nou acolliment d’una criatura que, per diversos motius, no pot conviure amb els seus progenitors. Josep Sala i Esther Bertran són mestres que durant els anys 90 havien acollit a l’estiu canalla de Bòsnia o del Sàhara, i que un cop jubilats inverteixen temps, esforços i ganes a acollir criatures tutelades per la direcció general de la Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

El departament de Drets Socials i Inclusió ha qualificat de trobada "cordial" la reunió que aquest dimecres ha mantingut la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, amb cinc portaveus dels joves extutelats als quals la Generalitat reclama que tornin entre 12.000 i 36.000 euros per suposats "pagaments indeguts". A la trobada, que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí al Parlament, la consellera s'ha disculpat per tot el patiment i enrenou que ha causat al col·lectiu l'enviament de les cartes i també els ha mostrat la seva disposició a "acompanyar-los" en el procés per a l'aportació de la documentació que se'ls requereix en el període de deu dies obert per presentar al·legacions. Per la seva banda, la síndica de greuges ha demanat que s'aprovi la condonació d'aquests deutes, com ja es va fer amb els perceptors de la renda garantida de ciutadania.

Amb l'espant encara al cos, un grup de joves extutelats s'han concentrat aquest dilluns davant de la direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA), que substitueix la DGAIA, per denunciar la "indefensió" en què els deixa la reclamació perquè tornin milers d'euros per suposats pagaments indeguts de la prestació social, i que en alguns casos suposaria retornar més de 36.000 euros.

Més d'un centenar de joves extutelats per la Generalitat han denunciat sentir-se el boc expiatori d'una mala gestió de l’administració i pel retret de la Sindicatura de Comptes sobre els 167 milions d'euros de prestacions socials pagades a persones que ja no complien els requisits. Com ha avançat l'ARA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) ha començat a enviar a centenars d'aquests nois missatges en què reclama milers d'euros per "impagaments indeguts" i els dona deu dies perquè puguin presentar al·legacions. Són quantitats que superen els 10.000 euros i en molts casos fins i tot els 30.000.

Una nova DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) menys privatitzada i amb més participació dels treballadors dels centres amb criatures tutelades per la Generalitat. Són dues de les reivindicacions que han plantejat aquest dimarts els sindicats CGT i CATAC en una concentració davant la seu de la institució, en què també han denunciat que els plans de reforma presentats per la conselleria de Drets Socials i Inclusió no són sinó "una cortina de fum" perquè tot continuï igual. L'acte ha aplegat mig centenar d'educadors, un dia abans que la consellera Mònica Martínez Bravo comparegui en comissió parlamentària per explicar els canvis en el sistema.