En el seu últim informe, Human Rights Watch llança un advertiment inèdit: per primer cop els Estats Units són considerats una amenaça per als drets humans, al mateix nivell que la Xina i Rússia. L'organització dibuixa un escenari en què el desinterès de les potències tradicionals i l'ascens de lideratges personalistes han deixat la societat civil més desprotegida que mai. Parlem d'aquesta i altres conclusions de l'informe amb Federico Borello, director de programes de l'organització.

Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient, una promesa de prosperitat i pau que havia de transformar la regió. La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.

Donald Trump ha posat en marxa aquest dijous la Junta de Pau que ha de posar fi a la guerra de Gaza. En una cerimònia que ha reunit els caps d'estat de les nacions que hi han confirmat la presència a la localitat suïssa de Davos, el president dels Estats Units ha firmat un document per oficialitzar aquest comitè amb el compromís de desmilitaritzar la Franja i "reconstruir-la" perquè quedi "molt bonica", però amb l'ambició que abordi també altres reptes globals més enllà del Pròxim Orient.

Segons dades divulgades per l’ONU, en els últims dos mesos Israel ha violat l’alto el foc a la Franja de Gaza en més de 350 ocasions, i ha causat la mort de més de 121 palestins, la immensa majoria, civils. Aquestes dades donen una idea clara de la fragilitat de l’alto el foc que el president Donald Trump va negociar amb Israel i Hamàs, i va anunciar a l’octubre.

La visita del canceller alemany, Friedrich Merz, a Jerusalem aquest cap de setmana ha deixat imatges com la del dirigent homenatjant les víctimes de l'Holocaust al museu de Yad Vashem. Igual que han fet tants dels seus predecessors germànics, Merz ha recordat la "responsabilitat històrica" del seu país amb el poble jueu per l'assassinat sistemàtic de sis milions de persones ara fa 80 anys. "Alemanya ha de defensar l'existència i la seguretat d'Israel —ha dit des del memorial—. Això formarà part, per sempre i de manera inextricable, de l'essència de la nostra relació".

Un silenci planava sobre el Palau de Pedralbes de Barcelona aquest divendres abans de la trobada de ministres d'Exteriors de la Unió per la Mediterrània (UpM). Des que a mitjans d'octubre es va segellar el pla de pau auspiciat per Donald Trump a Gaza, Europa ha abandonat la contundència amb què a l'estiu condemnava el genocidi a Gaza i amaga el cap sota l'ala mentre Israel incompleix l'alto el foc a l'enclavament. Però la reunió ministerial del 10è Fòrum Regional de l'organització ha posat els caps de la diplomàcia europeus davant del mirall amb els seus homòlegs de la conca sud de la Mediterrània, que han denunciat la impunitat d'Israel i han reivindicat una solució política duradora a la Franja.

Israel ha dut a terme aquest diumenge una onada de bombardejos a la Franja de Gaza, després que al matí les seves forces i milicians palestins s'enfrontessin a Rafah, al sud de l'enclavament. El govern de Tel-Aviv també ha tornat a prohibir-hi l'entrada d'ajuda humanitària. Després de diversos bombardejos durant tot diumenge, al vespre tant Israel com Hamàs asseguraven que tornaven a recuperar l'alto el foc i el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, treia ferro al trencament temporal de la treva. "L'alto el foc continua vigent", ha dit Trump, i ha apuntat que no creu que el lideratge de Hamàs estigui implicat en els fets que Israel havia denunciat com argument per reprendre els bombardejos.

L’intercanvi d’ostatges israelians per presoners palestins de dilluns ha obert un moment d’alleujament i d’esperança a Gaza, però el patiment no s’ha acabat. Ni tan sols es pot parlar de pau: dos drons israelians han matat aquest dimarts cinc palestins a l’est de Ciutat de Gaza, en circumstàncies que no s’han aclarit. La Franja està devastada després de dos anys de bombardejos indiscriminats, que han matat desenes de milers de palestins. Israel ha sotmès a una fam planificada una població de 2,3 milions de persones, i ha reduït a runes la immensa majoria dels edificis i infraestructures: habitatges, hospitals, plantes de potabilització d’aigua, la xarxa elèctrica i les carreteres.

L’alto el foc a Gaza explica millor que cap manual com funciona el sistema internacional: els forts actuen amb impunitat, els ciutadans organitzats poden alterar equilibris, els aliats desconfien –i a vegades es confien massa–, tot és negociable i –sovint disfressades de raó d’estat– les decisions dels protagonistes responen a interessos personals i egos desmesurats.

Dels 20 punts de l’anomenat pla Trump per posar fi a la guerra de Gaza, el número 15 estableix que els "Estats Units treballaran amb els seus socis àrabs i internacionals per desenvolupar una Força d’Estabilització Internacional (FEI) que es desplegui immediatament a Gaza". La idea fa temps que circula entre les cancelleries de la regió –la Lliga Àrab ho va proposar formalment el mes de maig passat–, i s’ha filtrat a la premsa que la seva composició és un dels temes de discussió a les negociacions de Sharm al-Sheikh, a Egipte. La seva existència respon a la visió compartida entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu que ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina s’han d’encarregar de la seguretat de Gaza un cop l’exèrcit israelià es retiri de la Franja.

L'alto el foc que ha entrat en vigor aquest divendres a la Franja de Gaza és el tercer de l'actual guerra, iniciada el 7 d'octubre del 2023, arran dels atacs de Hamàs sobre Israel. N'hi va haver un entre el 24 de novembre i l'1 de desembre del 2023; i un segon, més llarg, entre el 15 de gener i el 18 de març d'aquest mateix any. ¿Pot ser ara diferent i conduir a un procés de pau definitiu? Els reptes són enormes, el pla de Trump és molt genèric i poc sistemàtic i el risc de caure en la maledicció d'una història de violència i mort és molt alt. El pes del passat atrau la regió cap a l'abisme sistemàticament.

Tony Blair, ex primer ministre britànic (1997-2007), ha emergit una vegada més com a possible actor clau en un hipotètic escenari de postguerra a Gaza, en un paper que evoca el mandat britànic sobre Palestina que ja li va atorgar la Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. Hores després que el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, oferís en la seva intervenció virtual davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides una Gaza sense Hamàs si mai arriba la pau, diverses informacions periodístiques difoses tant als Estats Units com al Regne Unit i Israel apunten que la Casa Blanca estudia encarregar-li a Blair la direcció d’una administració internacional provisional al territori palestí, ara pràcticament destruït després de dos anys de massacre i genocidi.

Empresaris israelians, consultores internacionals i antics col·laboradors de l'ex primer ministre britànic Tony Blair han treballat en un projecte per transformar Gaza en un gran centre econòmic, segons ha revelat el Financial Times. El pla preveu la creació de la Riviera Trump, que tindria illes artificials i una zona industrial batejada inicialment amb el nom d’Elon Musk, i comportaria compensacions econòmiques perquè centenars de milers de palestins abandonin el territori.