Hamàs allibera els últims ostatges vius a canvi de dos mil presoners palestins

Envisada especial a JerusalemDonald Trump ho ha aconseguit. L’acord d’alto el foc que va forçar per sorpresa s’ha materialitzat aquest dilluns amb l’alliberament dels 20 ostatges israelians que continuaven vius des que van ser segrestats en l’atac del 7 d’octubre del 2023, a canvi de l’excarceració de 1.968 presoners palestins. Trump ha forçat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a aturar la guerra amb què ha devastat la Franja de Gaza els últims dos anys, les tropes israelianes s’han retirat del 47% del territori i ha començat a entrar ajuda per pal·liar la pitjor crisi humanitària dels nostres dies. El president estatunidenc ha arribat a Israel per a una visita fugaç i endur-se el rèdit de l'operació: ha estat l’heroi del dia.

Davant de casa de Netanyahu, a Jerusalem, la carpa dels familiars dels ostatges israelians, els seus amics i la gent que els dona suport s’ha omplert de matinada de centenars de persones per seguir l’alliberament en una pantalla gegant. Fa dos anys que es mobilitzen sota el lema "Torneu-los a casa" i avui ha arribat el dia. Kate Fredy, embolcallada amb una bandera estatunidenca, resumia així el moment per a l'ARA: "Ha costat molt arribar fins aquí: molta tristesa, molta desesperança, molta por i una sensació que el món ens ha abandonat, i ara és com si els nostres propis fills tornessin a casa. Són els nostres nois. Ara hem de deixar que es curin, i esperem que aquest país comenci a curar-se al seu costat. Per primer cop en dos anys, avui comencem a respirar".

Fredy es va traslladar de Los Angeles a Israel fa vuit anys amb la seva família, després d’haver viatjat amb freqüència al país des que era adolescent. Un dels seus fills és soldat i ha combatut a Gaza durant mesos: "Tenim els enemics més monstruosos. I ningú va dir, a la Segona Guerra Mundial, «no mateu tots els nazis, doneu-los una oportunitat». No podem donar una oportunitat a aquests enemics que volen destruir-nos. No hi ha lloc al món per a ells. Han de marxar. Han de desaparèixer".

Mentrestant, la pantalla gegant mostrava els alliberaments en directe. Un dels moments més celebrats ha estat la fotografia dels bessons Gali i Ziv Berman, vestits, tal com havien demanat, amb la samarreta del Maccabi de Tel-Aviv. L’helicòpter que els portava fins a l’hospital ha sobrevolat l’estadi de Bloomfield, on s’havien instal·lat pancartes que poguessin veure des de l’aire. Quan els periodistes han anunciat que tots els ostatges vius estaven en mans d’Israel, la carpa ha esclatat en aplaudiments i llàgrimes. A diferència del que va passar en l’últim alto el foc, Hamàs no ha mostrat els ostatges en cerimònies d’exhibició de força, tal com s’havia pactat en aquesta ocasió.

"Vull anar de vacances al Trump Plaza Gaza. Que hi facin el que vulguin", rebla Fredy en referència al pla de Trump de convertir la Franja en una Riviera mediterrània, tot i que admet que el camí a recórrer encara és molt llarg. "Que facin el que sigui bo per als gazians, i que els israelians es puguin curar. Però necessitem molta ajuda. Hem de desaprendre moltes coses abans de poder conviure. Espero que estiguem en aquest camí".

Entre la gent, un soldat de 21 anys vestit amb uniforme i amb el fusell penjat a l’espatlla contemplava l’escena i somreia d’alegria. Tot i que és estudiant de la Torà (molts com ell rebutgen anar a la guerra perquè creuen profundament que són més útils defensant el país amb la Bíblia), ha combatut a Gaza durant tres mesos i admet que el que ha vist és un "desastre". "El que hem fet a Gaza no està bé, però no teníem alternativa. No és normal el que hi passa, allà, ni tampoc el que hem fet nosaltres, encara que sigui amb un bon objectiu: de vegades les coses no són com un voldria. Però ha donat resultats i soc feliç per tenir-los tots [els ostatges] a casa". També defensa que l’exèrcit israelià continuï dins de Gaza i diu que ell està disposat a tornar-hi: "Confio en els nostres comandaments, i ells ens diuen que hem de continuar a Gaza".

Presos palestins

Amb molta menys cobertura mediàtica, els presos palestins han estat alliberats en paral·lel als ostatges israelians. Són 1.718 civils de la Franja de Gaza que han estat detinguts per les tropes israelianes i que no tenen connexió amb els atacs del 7 d’octubre i 250 condemnats a cadena perpètua o a llargues penes per delictes de sang. Entre ells, en total, hi ha 63 membres de Hamàs; la resta pertanyen a altres faccions palestines o no tenen afiliació. Entre els alliberats no hi ha finalment Marwan Barghouti, el pres palestí més popular i l’únic que podria reunificar els palestins i negociar la solució dels dos estats amb Israel. Tampoc el metge Hossam Abu Safiya, cap de neonatologia de l’Hospital Kamal Adwan, que va ser detingut després que les tropes israelianes assaltessin el centre mèdic l’hivern passat i que Amnistia Internacional i altres organitzacions de drets humans reclamaven que fos posat en llibertat.

A última hora Israel ha canviat les condicions pactades i ha augmentat el nombre de presoners palestins enviats a l'exili a Egipte, finalment 154. Els 88 que han arribat a Ramal·lah, la principal ciutat de Cisjordània, han tingut una breu rebuda, perquè Israel havia prohibit que hi hagués cerimònies d’acollida com va passar en l’intercanvi de l’alto el foc del gener passat. L’exèrcit israelià ha llançat gasos lacrimògens i ha disparat amb bales de goma contra els centenars de palestins que s’havien reunit al davant de la presó d’Ofer, a Cisjordània, per rebre els presoners, segons les imatges que han mostrat Al-Jazeera i l’agència Associated Press.

L’exili forçat dels palestins alliberats, anunciat a última hora, ha generat indignació. La família de Muhammad Imran havia anat a primera hora a Ramal·lah a rebre’l després que les autoritats israelianes els truquessin per confirmar-ne l’alliberament. Havia estat detingut el desembre del 2022, abans dels atacs de l’octubre, i condemnat a 13 cadenes perpètues. La seva germana Ibtisam ho ha explicat a Al-Jazeera: "Vaig rebre una trucada d’un oficial d’intel·ligència israelià en què em confirmava que el meu germà seria alliberat a Ramal·lah. Ens va dir que no féssim reunions ni celebracions. A la nit un escamot de soldats va assaltar casa nostra i ens van preguntar on viuria. La notícia de l’exili ha estat un xoc, no l’hem pogut veure. Però el que compta és que estigui lliure, sigui aquí o a fora". Les cases d’altres presoners palestins també han estat assaltades aquesta nit.

A darrera hora d'aquest vespre de dilluns, Hamàs havia lliurat a la Creu Roja els cossos de quatre dels 28 ostatges morts encara en poder de la milícia jihadista.