En els últims dos anys, l'Ajuntament de Barcelona ha expedientat un 43% dels bars, restaurants i cafès amb terrassa de la ciutat. Segons dades facilitades per la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, en l'última reunió de la comissió d'Urbanisme, de les inspeccions dutes a terme per l'Ajuntament entre el gener de 2022 i l'octubre, n'han derivat 6.048 expedients, que han afectat 2.856 establiments dels 6.543 que, segons les últimes dades municipals, tenen llicència de terrassa. I gairebé el 90% dels expedients –5.340– són per infraccions greus o molt greus.

L'Ajuntament de Barcelona ha signat aquest dimarts la pau amb el Gremi de Restauració. Després d'anys d'enfrontaments entre l'anterior govern municipal (liderat pels comuns) i el sector, el quart tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, ha arribat a un acord amb el president i el director del gremi, Salva Vendrell i Roger Pallarols, per rebaixar la proposta de modificació de la taxa de les terrasses que s'inclou a les ordenances fiscals del 2024. En concret, Ajuntament i restauradors han acordat un nou sistema de càlcul que comporta que el consistori renunciï a 1,2 milions d'euros d'ingressos. Si en el document presentat la setmana passada el govern del PSC preveia recaptar 5,8 milions d'euros anuals amb la nova taxa, amb el nou sistema acordat amb el gremi n'ingressarà 4,6.

Després de mesos (o fins i tot anys) jugant al joc del gat i la rata amb alguns bars i restaurants que, de forma reiterada, col·loquen més taules de les que tenen autoritzades o ocupen espais que no els pertoquen, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui que aplicarà una mesura inèdita fins ara: no renovarà la llicència de terrasses en una trentena de locals de Ciutat Vella que acumulen infraccions reiterades d'aquest tipus. Faltes que es consideren greus o molt greus. Així ho ha anunciat avui el regidor del districte, Jordi Rabassa, que ha explicat que ara es comença el procés administratiu per fer possible que aquests locals, que podran presentar al·legacions a la mesura, deixin de poder plantar les seves terrasses.

La promesa de l'Ajuntament de Barcelona era que les terrasses que bars i restaurants van guanyar de manera extraordinària durant la pandèmia es podrien consolidar majoritàriament, sempre que no incomplissin criteris de l'ordenança o no es tractés de zones que ja es consideren massa saturades. Vistos els primers resultats del procés, però, el Gremi de Restauradors de Barcelona acusa el govern municipal d'estar incomplint aquests criteris i denuncia una denegació "massiva" de les sol·licituds presentades, especialment en zones que ja tenen molta pressió com Ciutat Vella, on diuen que s'està dient que no al 99% de les peticions de consolidació.

La massiva ampliació de terrasses de bars i restaurants a la ciutat de Barcelona està provocant tensions entre l'equip de govern de l'alcaldessa Ada Colau. Només sis dies després que el govern municipal confirmés a l'ARA que es plantejava avançar l'horari de tancament de les terrasses per alleugerir l'excés de soroll en onze zones crítiques de la ciutat, el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha assegurat que no serà així de cap de les maneres. "Hem dit que en les àrees tensionades no es consolidaran les terrasses postcovid, però en cap cas s’ha parlat d’horaris. Tothom pot estar molt tranquil perquè això no va d’horaris, va d’ús de l’espai públic”, ha dit aquest dijous en una nova topada amb els seus socis de govern.

Barcelona va tancar, a finals del 2017, l'anomenada guerra de les terrasses sobre l'espai que poden ocupar bars i restaurants al carrer. La pandèmia, però, ha obert nous capítols d'aquesta història, amb el debat sobre com fer permanents les terrasses ampliades i com anar retirant els polèmics blocs de formigó grocs. També han ressorgit dubtes sobre els horaris: l'Ajuntament valora un avançament de l'hora de tancament i el ple d'aquest divendres ha aprovat aplicar amb urgència controls sonomètrics a les onze zones més perjudicades. El director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, rebutja del tot el nou debat sobre els horaris.

La fotografia pandèmica del carrer Enric Granados de Barcelona és la de les 114 terrasses, amb 1.664 cadires, en una recta de poc més d'un quilòmetre. La fotografia fixa, sense extres per la pandèmia, és la de la successió de fins a 96 bars o restaurants en un carrer on hi ha 114 edificis de veïns. I on ara, amb les ampliacions covid, ja hi ha tantes llicències de terrasses com blocs residencials. El recompte, fet a peu de carrer pels activistes de la plataforma SOS Enric Granados, inclou també el que encara no es veu: les obres que avancen rere les persianes per donar forma als últims locals –com a mínim quatre– que encara esquivaran la suspensió de llicències que l'Ajuntament va dictar a l'abril en aquesta via per fer-hi un pla d'usos. Els que podran obrir havien començat la tramitació abans que es dictés la moratòria o no queden afectats per la restricció, com un nou establiment que vendrà cafè per emportar-se i sense lloc per consumir-lo al local.

Barcelona es prepara per a una consolidació massiva de les terrasses pandèmiques: la ciutat farà permanent allò que va aplicar com una mesura d'urgència per donar oxigen al sector de la restauració en el pitjor moment de les restriccions, i bona part de les més de 10.000 taules extra no marxaran encara que millorin els indicadors sanitaris. La mesura serà massiva, però tindrà algunes limitacions: s'enfoca, d'entrada a les terrasses guanyades sobre la calçada, que són les que han motivat un canvi en l'ordenança, que avui rebrà la llum verda de la comissió d'Urbanisme, i hauran de substituir els blocs de formigó groc per nous mobles-plataforma homologats. Però també s'acceptarà que qui ha guanyat taules i cadires en vorera demani mantenir-les si compleix els criteris de distàncies i accessibilitat que ja fixava l'ordenança vigent, la que es va provar amb gran consens el 2018.

Quatre anys després de firmar la pau en el conflicte que es va conèixer com "la guerra de les terrasses", les discrepàncies sobre l'espai públic que poden ocupar bars i restaurants tornen a Barcelona. Ara, amb les taules i cadires guanyades en pandèmia com a protagonistes: la ciutat ha autoritzat, durant els mesos de restriccions pandèmiques, fins a 3.668 noves terrasses, que sumen un total de 10.174 taules de més. I la decisió sobre si cal o no consolidar-les un cop superat el context d'emergència no genera consens. ERC, que és el principal grup de l'oposició, ja ha avançat que votarà en contra dels canvis que el govern d'Ada Colau vol introduir en l'ordenança per poder mantenir bona part d'aquestes noves instal·lacions més enllà del 31 de desembre. Una mesura que, segons el govern municipal, es fixa especialment en les taules i cadires que funcionen als nous espais guanyats a la calçada (1.588, en total), però que es manté oberta també per a instal·lacions en vorera.

Bars que treuen més taules al carrer de les que tenen autoritzades o que en col·loquen d'adossades a la façana, cosa que dificulta molt els desplaçaments de les persones amb problemes de mobilitat. O alguns que directament paren la terrassa sense tenir cap tipus d'autorització per fer-ho. Són alguns dels incompliments de l'ordenança de terrasses que es repeteixen en molts punts de Barcelona. Al carrer Enric Granados, una de les vies més saturades de terrasses de la ciutat, hi ha 114 locals amb llicència per plantar taules i cadires al carrer, que sumen un total ni més ni menys de 418 taules i 1.654 cadires. Però una passejada qualsevol vespre per aquesta via de l'Eixample permet comprovar que la xifra real és força més alta, com no es cansen de repetir els veïns de la plataforma SOS Enric Granados, que lamenten que s'hagi permès posar taules extraordinàries en un carrer tan pressionat.

L’incompliment de l’ordenança de terrasses a la capital catalana és sistemàtic fins al punt que sembla més fàcil trobar bars i restaurants que fan el que volen que no pas els que compleixen la normativa. I el millor exemple és a la plaça Sant Miquel, per on cada dia entren i surten de l’Ajuntament de Barcelona els treballadors municipals. Agents de la Guàrdia Urbana, tècnics, assessors i regidors, entre molts altres, travessen la plaça constantment, però ni tan sols la seva presència impedeix que els establiments superin amb total impunitat l’espai que tenen assignat. Aquest diari ha comprovat el nombre de taules i cadires en diferents dies de la setmana i en la gran majoria de casos n’hi havia de més. Tot i això, cap d’aquests locals ha estat multat durant tot el 2021, segons reconeix l'Ajuntament de Barcelona.

El govern d'Ada Colau està decidit a congelar les taxes municipals i aquest dimecres ha fet el primer pas per tirar endavant la proposta a la comissió d'Hisenda del consistori, tot i els retrets de l'oposició. A l'altra banda de la bancada municipal, la majoria de formacions consideren a grans trets que, en un 2022 que encara estarà marcat per les conseqüències de la pandèmia, caldria plantejar una rebaixa dels impostos i no mantenir la fiscalitat dels últims exercicis, com ha anunciat el Govern.

El govern d'Ada Colau planteja per a l'any vinent congelar els impostos i la majoria de taxes, tal com ja va fer l'any passat per no augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans, colpits per la pandèmia. L'Ajuntament està disposat, per exemple, a mantenir la bonificació del 75% de la taxa que paguen els restauradors per ocupar la via pública amb taules i cadires. La regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarín, ha plantejat fins i tot la possibilitat que la reducció tingui "caràcter permanent". Aquesta important bonificació ja s'ha estat aplicant aquest exercici: "És veritat que l'activitat es comença a normalitzar però, davant una patacada tan grossa, si podem ajudar rebaixant una taxa ho fem", ha justificat el tinent d'alcalde Jordi Martí. Els dos membres del govern han explicat que encara cal discutir amb el Gremi de Restauració i amb la resta de grups polítics quina serà la bonificació per al 2022. Si finalment és del 75%, el percentatge que el govern té al cap, l'Ajuntament ja ha calculat que deixarà d'ingressar uns cinc milions d'euros.

El portaveu del grup municipal d'ERC a Barcelona, Jordi Coronas, ha acusat aquest dilluns el govern d'Ada Colau de voler modificar l'ordenança de terrasses "de cop i volta i amb un decretazo", per permetre que bars i restaurants puguin gaudir de més espai per instal·lar taules al carrer. El regidor republicà ha recordat el gran acord de ciutat que es va poder tancar a finals del 2017 i que va permetre tancar l'anomenada guerra de les terrasses: "Teníem un consens que semblava difícil d'assolir, però tots vam fer renúncies per arribar a aquell acord. Va ser difícil, però vam aconseguir un bon acord", ha recordat. "Ara no s'estan fent les coses de la mateixa manera i sembla que es vol tirar pel dret i fer-ho ràpid", ha criticat el regidor.

La fi del que s'havia anomenat "la guerra de les terrasses" es va immortalitzar el 5 de desembre del 2017, al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, en una imatge caríssima de veure: una compareixença conjunta de l’alcaldessa Ada Colau amb els representants del Gremi de Restauració i de tots els partits polítics de l’Ajuntament –tret de la CUP–. Aquell dia, Colau va destacar que la modificació de l’ordenança donava "tranquil·litat i estabilitat a un sector molt important de la ciutat", mentre el director general del gremi, Roger Pallarols, celebrava que per fi "s’enterrava definitivament el conflicte". El debat sobre l’espai públic que poden ocupar els bars i restaurants semblava esgotat des d’aleshores, però després de tres anys i una pandèmia, els mateixos actors han reobert la polèmica i el govern municipal en pot sortir malparat.

"Les terrasses en calçada han arribat per quedar-se". Aquest és l'avís de la tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que assegura que el seu equip ja ha començat el procés per fer possible que els bars i restaurants que en plena pandèmia van poder col·locar taules i cadires ocupant places d'aparcament o carrils de circulació puguin mantenir-les sine die. A la pràctica, això suposa que la ciutat podria consolidar els 1.588 permisos de terrassa concedits per via d'urgència en espais ocupats pel trànsit. Pel que fa a les altres, les que també han sortit al carrer en el context del covid però sobre voreres, en principi haurien de desaparèixer a partir del pròxim mes de gener, però el govern municipal assegura que es valorarà "cas per cas". Aquestes noves terrasses que no prenen espai al cotxe són en total 2.080.

El govern municipal d'Ada Colau començarà ben sol la tramitació de congelació dels impostos i les taxes a la ciutat per a l'any que ve. Aquesta tarda, la comissió que havia de donar el vistiplau a la proposta de les ordenances fiscals per a l'any que ve s'ha tancat amb els únics vots a favor del govern dels comuns i PSC. Tot i això, els grups municipals d'ERC i JxCat han aplanat el camí d'aquest primer tràmit, ja que han fet una reserva de vot, fins al dia del ple, mentre que Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra.

Retrobaments familiars a part, les terrasses de bars i restaurants seran avui les protagonistes de l’entrada de Barcelona a la fase 1. Tots els locals de la ciutat que ja tenien terrasses a l’espai públic, un total de 5.567, podran plantar avui la meitat de les seves taules per complir amb els nivells d’aforament marcats pel govern espanyol. I a partir d’ara s’obre el procés accelerat per demanar ampliar el nombre de taules que ha plantejat el govern d’Ada Colau. Cada local en podrà sumar fins a quatre més, i en casos molt concrets, sis. I hi ha uns 3.500 establiments que ara no tenen taules al carrer i que també podran plantejar incorporar-ne, encara que sigui amb un format més reduït per complir amb el règim de distàncies. El compromís municipal és donar resposta a les peticions en 15 dies. L’espai que ocupen les terrasses, doncs, es multiplicarà i el mapa s’alterarà.

Nou episodi en el conflicte de les terrasses a Barcelona. Patronals, entitats, partits de l'oposició i centenars de restauradors han unit forces aquest dimarts en un acte per protestar contra la modificació de la taxa de terrasses que l’Ajuntament de Barcelona pretén incloure dins l’ordenança fiscal prevista per al 2020. Denuncien que els canvis que proposa el consistori impliquen increments en les quotes de totes les terrasses dels districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, on es concentren un 50% d’aquests espais. Consideren que es tracta d'una mesura “abusiva” dirigida a un sector que, diuen, està “esgotat” .