Els mestretites que gaudeixen detectant correspondències, rimes i easter eggs entre els diferents títols de la filmografia de Jim Jarmusch xalaran amb Father mother sister brother. La pel·lícula va plena de ressonàncies. D’entrada connecta tres relats per un fil conductor tant temàtic com formal, tal com feien diverses antologies anteriors de Jarmusch. Molt aficionat al format de conte (de conte adult, impressionista i obert, en la tradició de certa literatura nord-americana del segle XX), el cineasta havia signat films com Mystery train (també amb tres històries), Noche en la tierra (també contraposant trames autoconclusives a diferents punts del món) o Coffee and cigarettes, col·lecció de curts en blanc i negre que sempre incloïa un pla zenital icònic d’una taula amb un cendrer i tasses que aquí reapareix com a picada d’ull. A més, el film recupera la posada en imatges de converses de sords entre coneguts que semblen estranys i la poesia dels afers terrenals tan presents en tot el temari i l’estil del director de Paterson.

Quan la gran majoria de la premsa i crítica acreditada al Festival de Venècia esperava que el Lleó d’Or anés a parar a les mans de Kaouther Ben Hania –la directora tunisiana que ha sacsejat la Mostra amb la seva denúncia del genocidi de Gaza a The voice of Hind Rajab–, el jurat presidit pel nord-americà Alexander Payne ha decidit atorgar el guardó daurat al també nord-americà Jim Jarmusch, un mite vivent del cinema independent americà que va presentar a Venècia Father mother sister brother, la millor pel·lícula vista a les pantalles de la Mostra durant els onze dies de festival.

L’arribada aquest diumenge del cineasta nord-americà Jim Jarmusch a la Mostra de Venècia va suposar una injecció de sensibilitat i bonhomia en una competició oficial que, amb l’excepció de la humanista adaptació de Frankenstein de Guillermo del Toro, havia estat marcada per uns thrillers plens de crueltat i misantropia, com Bugonia de Yorgos Lanthimos o No other choice del sud-coreà Park Chan-wook. De fet, els grans festivals de cinema semblen al·lèrgics al gènere de la comèdia, si no és que l’humor s’escrigui en clau sarcàstica. En aquest sentit, la nova pel·lícula de Jarmusch, titulada Father mother sister brother, s’ha de veure com un deliciós oasi de delicadesa i felicitat en una programació dominada per la violència i el fatalisme.