Les negociacions internacionals per aprovar un Tractat Global dels Plàstics han tornat a naufragar, per segona vegada. Els prop de 200 països reunits des del 5 d'agost a Ginebra han estat incapaços d'arribar a un acord, tal com va passar en la cimera de l'any passat a Busan (Corea del Sud). El termini per aconseguir l'acord s'acabava, tècnicament, la mitjanit de dijous. Les negociacions es van allargar fins a la matinada de divendres, després de la revolta generalitzada contra l'últim esborrany d'acord que s'havia fet públic dimecres i que eliminava directament tots els punts clau, especialment la imposició d'una reducció en la producció de plàstics, plegant-se a les pressions del grup de països petroliers, encapçalats per l'Aràbia Saudita, l'Iran i Rússia, amb el suport dels Estats Units. Aquests darrers països són els veritables responsables del fracàs.

Fins a 8.000 milions de tones de deixalles plàstiques contaminen el planeta, segons l'estimació que recull un nou estudi científic publicat aquest dilluns a The Lancet. Aquesta xifra estratosfèrica equival a 200 milions de camions grans (unes 40 tones cadascun), que són els que caldrien per poder recollir totes les deixalles plàstiques que s'acumulen a tots els racons del planeta, des de les muntanyes fins al fons de l'oceà. Tanmateix, seria una fita impossible perquè bona part d'aquests residus estan en forma de microplàstics i nanoplàstics, partícules molt petites que contaminen el medi ambient i que han arribat fins al nostre organisme a través de la cadena alimentària. L'estudi de The Lancet, de fet, denuncia que "els plàstics són causa de malaltia i de morts des de la infantesa fins a l'edat més avançada". L'estudi es publica coincidint amb l'inici de la cimera que reunirà tots els governs de l'ONU a Ginebra des de demà per tractar d'aprovar finalment el Tractat Global dels Plàstics. Aquest acord vinculant ha estat bloquejat en cimeres anteriors pels països productors de plàstic (derivat del petroli), que es neguen a incloure-hi mesures que afectin la producció i reclamen que el tractat es limiti a parlar de la gestió dels residus.

De mitjana, una bossa de plàstic es fa servir només durant 12 minuts, però pot trigar més de tres-cents anys a descompondre’s completament. Segons l’informe Perspectives mundials del plàstic de l’OCDE, en només dues dècades la producció anual de residus plàstics a tot el món s’ha duplicat, passant de 180 milions a més de 350 milions de tones. Es preveu que els residus plàstics gairebé es tripliquin a tot el món per al 2060: la meitat de totes aquestes deixalles es continuaran dipositant en abocadors i menys d’una cinquena part es reciclaran.

Mai comprar aigua embotellada en plàstic, optar per roba de segona mà sempre, joguines de fusta –o reutilitzades si són de plàstic– o posar els nadons a fer pràctiques a l'orinal a partir de les sis setmanes de vida –sí, sis setmanes– són algunes de les moltes formes de començar a alliberar-se, a poc a poc, de la "dependència" del plàstic. De fet, és una altra forma de vida, probablement.

L’any 2018, la Xina va dir prou. Assumia la meitat de les exportacions de plàstic del món i, farta de ser l’”abocador del planeta”, va vetar-los l’entrada. La UE, que n’hi exportava tres milions de tones, va veure’s forçada a posar-se les piles, i les organitzacions que feia anys que lluitàvem per una societat lliure de residus vam veure com amb el veto xinès s’accelerava la implementació de polítiques en l’àmbit de l’economia circular. Per fi, Europa aprenia que la manera de ser resilients és amb l’autosuficiència.

Matthew Campen, toxicòleg de la Universitat de Nou Mèxic, no es va sorprendre quan el seu equip va trobar microplàstics en testicles humans en un nou estudi. Les diminutes partícules ja s'havien trobat a la llet materna, als pulmons i en sang humana. Avui en dia, diu Campen, espera trobar-ne a totes les parts del cos. Les partícules són tan petites que és fàcil ingerir-les o inhalar-les. Els científics encara no estan segurs de com poden afectar la salut humana, però algunes de les primeres investigacions mostren motius de preocupació: un estudi del 2021 va revelar que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal tenien més microplàstics a la femta que els subjectes sans, mentre que un altre estudi recent va descobrir que les persones amb microplàstics als vasos sanguinis tenen més risc de patir complicacions cardíaques.

Un estudi publicat per la Universitat d'Anvers (Bèlgica) revela que les canyetes “ecològiques”, fetes amb materials com paper i bambú, contenen unes substàncies químiques conegudes com a PFAS (poli i polifluoroalquilades), que tenen riscos per a la salut humana i per al medi ambient. La investigació es fa pública després de la prohibició europea als productes de plàstic d'un sol ús, com ara plats, coberts i, també, canyetes per a les begudes.

Més de 15.000 voluntaris recollint deixalles plàstiques a 55 països diferents durant tot aquest any 2020, en plena pandèmia. L'auditoria de marques contaminants per plàstic s'ha dut a terme per tercer any consecutiu malgrat el covid-19, i els resultats de l'anàlisi tornen a ser els mateixos que els dos anys precedents: Coca-Cola és la marca que més contamina per plàstic.

Els envasos de plàstic d'un sol ús tindran un impost amb l'objectiu de reduir-ne l'ús. Segons ha anunciat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, l'impost tindrà caràcter indirecte i gravarà amb 0,45 euros per quilogram la seva fabricació, importació i adquisició, una mesura que preveu recaptar 724 milions d'euros. Aquest és un dels punts principals de l'avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres per retallar un 15% la generació de residus el 2030. La normativa limita l'ús d'aquests productes i endureix les sancions pel que fa als residus.

El president d’Aena, Maurici Lucena, defensava amb orgull fa dos dies que els aeroports espanyols tenen les taxes més baixes de tot Europa, un punt clau per atreure aerolínies, visitants i diners. Això, però, podria estar a punt de canviar: el ministeri d’Hisenda va anunciar ahir que es planteja establir un impost especial sobre el transport aeri dins d’una estratègia de fiscalitat verda que també inclou taxes sobre els envasos de plàstic d’un sol ús. El departament va fer públics ahir els textos amb totes dues propostes perquè les “organitzacions i associacions més representatives potencialment afectades per la futura norma” i “qualsevol ciutadà” que ho vulgui puguin fer arribar al govern els seus comentaris al respecte.

Lisboa ecologista i sense plàstics d’un sol ús. Podria ser el lema de la capital portuguesa, que a partir de l'1 de gener es convertirà en la Capital Verda Europea. L’Ajuntament s’ha pres seriosament el títol i, predicant amb l’exemple, acaba d’aprovar una normativa municipal que inclou la imposició de multes de fins a 15.000 euros per a qui faci servir recipients de plàstic no retornables als espais públics. La mesura pretén eliminar un dels materials més contaminants, que triguen més a desintegrar-se i que es reciclen menys. Precisament l’aprovació coincideix amb la presència a la ciutat de l’activista sueca Greta Thunberg, que ha volgut fer un petit descans a Lisboa i passejar pels seus “bonics carrers” abans d'anar cap a la COP 25 de Madrid.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha intervingut avui en la cimera mundial de grans ciutats per parlar de l'emergència climàtica que es fa, des de dimecres, a Copenhaguen. Colau, que ha posat en valor les iniciatives que s'estan fent a les ciutats –com la zona de baixes emissions que s'aplicarà a Barcelona a partir del gener– i, també, la mobilització de la gent jove. L'alcaldessa ha posat èmfasi en la necessitat de canviar la manera com ens movem i ha fet una crida a reduir el nombre de vols que fem. Sobretot quan es tracta de trajectes curts que es poden fer amb altres mitjans de transports com el tren. "Sembla que sigui un tema tabú", ha apuntat, i també ha demanat posar una data límit a l'ús del dièsel.

S’han trobat microplàstics en tots els indrets investigats de tots els oceans del món, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida i des de la superfície fins a la profunditat del mar. Són bocins de plàstic de menys de 5 mil·límetres, producte principalment de la desintegració de plàstics més grans. "Hi ha la mateixa quantitat de microplàstics que de plàncton al mar", explica a l’ARA Valérie Berbe, científica del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França embarcada en la missió Tara 2019, que des del juliol recull mostres per analitzar aquest fenomen.

Ja està en marxa la neteja de l’illa de plàstics més gran del món. La iniciativa impulsada fa més d’un any per un jove emprenedor holandès, Boyan Slat, ha començat a donar fruits i aquest estiu, en el seu segon intent, “ha començat a recollir deixalles plàstiques amb èxit”. Ho va anunciar Ocean Cleanup, l’organització sense ànim de lucre que Slat va posar en marxa ara fa set anys i que es proposa netejar en cinc anys almenys la meitat dels plàstics acumulats en aquesta illa, coneguda com la gran zona de brossa del Pacífic nord (Great Pacific garbage patch en anglès). En total, són 79.000 tones de plàstics acumulats que ocupen una superfície d’1,6 milions de metres quadrats, l’equivalent a França, Espanya i Alemanya junts.

Els contenidors carregats de plàstics de baixa qualitat que Malàisia ha interceptat i rebutjat han retornat a Espanya sense que, de moment, el govern espanyol s'hagi pronunciat. Es desconeix l'origen del material presumptament reciclable que viatjava cap al país asiàtic, però que les autoritats han vetat perquè en realitat es tractava de material que no es podia recuperar. Mentrestant, han començat a ploure les peticions al govern espanyol perquè doni informació sobre el cas.

Malàisia ha reaccionat contra el tràfic il·legal de residus que tenen com a destí principal el seu territori, i assenyala directament Espanya. El govern malaisi ha ordenat retornar cinc contenidors amb tones de residus plàstics que s'havien exportat des d'Espanya etiquetats com a materials reciclables però que en realitat eren escombraries plàstiques impossibles de recuperar. La ministra de Medi Ambient del país asiàtic, Yeo Bee Yin, ja havia advertit que aquests tipus d'exportacions són il·legals i que, com a tals, serien reenviades als països d'origen.

Bosses de plàstic, envasos, ampolles, gots de plàstic, joguines, compreses i fins i tot roba. Tot això és el que han trobat uns científics al fons de l'estret de Messina, entre Sicília i Calàbria, amb una concentració de fins a més de 200 peces per cada 10 metres, "la més alta registrada al fons del mar fins ara", segons un estudi publicat a 'Scientific Reports'. Més del 75% de la brossa era plàstic, seguit de materials de construcció com maons, tela asfàltica o ciment.

La contaminació dels oceans no és l'únic problema devastador per al planeta que genera la indústria del plàstic. La producció, el refinament i la incineració de plàstics, i fins i tot les deixalles que queden desateses al mediambient, generen en el seu conjunt unes emissions de gasos d'efecte hivernacle equivalents a les de 189 plantes elèctriques de carbó, segons un estudi publicat pel Centre pel Dret Internacional Mediambiental (CIEL, per les sigles en anglès).

Missatge de les institucions europees als milers de nens i adolescents que es manifesten cada setmana reclamant actuar per aturar el canvi climàtic. El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres la directiva per a la reducció dels plàstics d'un sol ús a la Unió Europea. A finals de l'any passat l'Eurocambra i el Consell Europeu ja van arribar a un acord polític que anticipava la votació favorable d'aquest dimecres. Però, tot i que grups especialment compromesos amb aquesta directiva, com els Verds/ALE, es mostren satisfets, al llarg de la negociació entre institucions també s'ha perdut part de l'ambició de la legislació perquè, malgrat que fixa l'eliminació de certs productes fets amb plàstics d'un sol ús, no es fixen objectius concrets a curt i mitjà termini ni a nivell global ni estatal, com sí que es fixava en la proposta inicial del Parlament Europeu.

Per primera vegada un estudi ha constatat la presència de microplàstics en les defecacions humanes, cosa que "confirma el que se sospitava des de fa temps, que els plàstics arriben als intestins de l'home", en paraules de l'investigador principal de l'informe, Philipp Schwabl, de la Universitat de Viena.