"Una altra vegada, la consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho. Ho hauríem de parar". Aquest és un missatge que va enviar una membre del gabinet de la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, a Carmen Cabezas, llavors responsable del calendari de vacunació, el març del 2021. Aquest missatge que incrimina Vergés ara és un dels principals arguments del jutge per investigar-la per presumptament haver prevaricat suspenent la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils durant la pandèmia. En una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, el magistrat formalitza aquesta acusació i comunica a Vergés que pot començar a exercir el seu dret a la defensa. També li ofereix declarar voluntàriament abans d'elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Vergés és aforada com a membre del Parlament. Formalment, doncs, ja és una investigada més d'aquest procés judicial que esquitxa bona part de la que era la cúpula del departament de Salut.

El 24 de març del 2021, un any després de l'inici de la pandèmia, s'havia vacunat de covid-19 el 77% dels agents dels Mossos d'Esquadra, el 68% de la Policia Local i el 77% de la Guàrdia Urbana. Només s'havia administrat la vacuna, però, al 2,9% dels agents de la Guàrdia Civil i al 3,6% dels efectius de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Dos dies abans, el 22 de març, la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, va acudir a una reunió del Consell Interterritorial de Salut, que depèn del ministeri de Sanitat. Enmig de la trobada, Vergés va enviar un whatsapp a Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut de Pública: "Tots volen acabar [la vacunació de] grups essencials". Acompanyava aquest missatge d'una emoticona amb cara de sorpresa.

El Parlament s'ha quedat aquest dijous definitivament sense presidenta. La cambra ha decidit retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna del març passat per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era una decisió cantada des de feia setmanes que s'ha acabat prenent avui, quan el Tribunal Suprem ja no ha donat més marge per seguir dilatant-la. L'alt tribunal espanyol ha notificat aquest dijous a la cambra que rebutjava les últimes mesures cautelars que s'havien demanat per posposar la decisió contra Borràs. Per tant, si avui no es prenia la decisió, els membres de la mesa corrien el risc d'incórrer en un delicte de desobediència. I desobeir ja fa molt de temps que no és una opció per als partits independentistes. S'ha convocat un ple per al divendres 9 de juny a les 12 hores per escollir qui substituirà Borràs.

Una denúncia ha posat el Parlament de nou a l'ull de l'huracà. L'Oficina Antifrau ha iniciat el procediment per investigar presumptes irregularitats en la concessió de privilegis, com les llicències per edat destapades per aquest diari i diversos processos de selecció de personal. Una investigació que només podia tirar endavant si la mesa de la cambra ho autoritzava i així ha estat. Aquest dimarts l'òrgan rector de la cambra ha acordat per unanimitat donar llum verda a l'ens que presideix Miguel Ángel Gimeno perquè procedeixi a verificar la "versemblança dels fets" denunciats i a requerir la informació que necessiti per fer-ho.

La situació rocambolesca que viu el Parlament des de fa gairebé un any fa que avui no se sàpiga del cert si Laura Borràs és encara presidenta del Parlament. La Junta Electoral Central (JEC) ja ha expedit la credencial de qui l’ha de substituir com a diputada –Antoni Castellà–, però com que encara hi ha recursos pendents, els partits independentistes mantenen que encara no hi ha cap decisió definitiva. És simplement qüestió de dies, fins que Alba Vergés –presidenta en funcions– executi la decisió sense gaire marge per oposar-s’hi si no es vol arriscar –que no– a una desobediència estèril que li podria fer perdre també a ella la condició de diputada. Vergés farà el que li diu la JEC que faci, no sense abans recórrer al conte de l’enfadós, exactament el mateix que abans que ella van fer la mateixa Borràs –quan va retirar l’escó a Pau Juvillà– i Roger Torrent –quan ho va fer amb Quim Torra.

La setmana passada la Junta Electoral Central va iniciar el compte enrere per a la retirada de l'escó a Laura Borràs, però abans de res va situar la pressió al Parlament i, en concret, a la seva vicepresidenta, Alba Vergés. En deu dies hàbils ha de respondre quines decisions ha pres en relació amb la líder de Junts després de la sentència condemnatòria per falsificació i falsedat documental arran del cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dilluns el portaveu de JxCat, Josep Rius, també ha situat el focus al mateix lloc: sobre Alba Vergés i Esquerra. "Haurà de ser ella, amb les seves conviccions, la que respongui el requeriment [de la JEC]", ha dit en roda de premsa: "Estarem amatents a la resposta". Els republicans, per la seva banda, intenten espolsar-se la pressió de sobre.

Amb la decisió de dijous de la Junta Electoral Central (JEC) s’activa el procediment perquè la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, es quedi sense escó a la cambra catalana. Tal com va passar amb l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà –i abans amb el llavors president del Govern, Quim Torra–, ara la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés, té la responsabilitat de traslladar a la JEC quines decisions prendrà arran de la condemna a Laura Borràs per prevaricació i falsedat documental. Si no li retira l’escó, el més previsible és que sigui directament la JEC qui ho faci en plena campanya de les eleccions municipals. Què passarà a partir de llavors? Si s'arriba a aquest escenari, s'iniciarà el procediment per escollir una nova presidència al Parlament, per a la qual ja hi ha noms sobre la taula, tot i que ben segur no estarà exempt de polèmica: "[Alba Vergés] Ja ha vulnerat els meus drets. Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament", va etzibar divendres Laura Borràs.

La mesa del Parlament, presidida en funcions per Alba Vergés, mantindrà els premis de jubilació per a tots els treballadors de la cambra, incloent-hi els alts funcionaris que poden arribar a cobrar més de 100.000 euros quan pleguen. Així ho han decidit en la reunió d'aquest dimarts, en què han pres nota de la publicació de l'ARA que xifra en 3,9 milions d'euros el cost d'aquests subsidis per a les arques públiques. "Són fruit de la negociació col·lectiva", han assegurat fonts parlamentàries en sortir de la reunió, asseverant que aquesta figura s'ha "racionalitzat", malgrat que la cúpula de l'administració podrà seguir percebent més de 100.000 euros de premi quan es retiri. Fins i tot podrien ser més diners en funció dels triennis que hagin acumulat i els complements per direcció que hagin consolidat al llarg de la seva carrera. I és que la regulació actual només restringeix l'accés a aquesta figura (s'han de portar 15 anys treballats), però no posa límit en les quanties: manté el cobrament d'un any sencer de sou.

El Parlament de Catalunya ha pagat 3,9 milions d'euros en premis de jubilació, subsidis que en el cas de l'excúpula funcionarial s'han elevat a més de 100.000 euros de mitjana. Tot i que és una figura gairebé inèdita en aquests termes (les primes en altres llocs són més baixes), la cambra catalana defensa la permanència d'aquest privilegi. Fonts de l'administració parlamentària justifiquen la mesura per la "plena disponibilitat", argumenten, que requereix l'activitat parlamentària.

Al Parlament de Catalunya es toca un timbre cada cop que entra i surt la presidenta, però des del 28 de juliol que ja no se sent: va sonar per últim cop –i per "deferència", com es fa en l'últim dia dels presidents– quan Laura Borràs va marxar de la cambra catalana després que la mesa acordés la seva suspensió com a diputada. Aquest dijous tampoc ha sonat malgrat la institucionalitat que envoltava l’acte del Parlament: el lliurament de les Medalles d’Honor, a tocar de la Diada de l'Onze de Setembre. No s'ha sentit ni quan Borràs ha entrat acompanyada del seu equip més proper ni tampoc amb l'aparició d'Alba Vergés, malgrat que és qui exerceix les funcions de la presidència de manera interina.

Normalment, signar l'acta d'un ple és un mer tràmit protocol·lari que els secretaris -de forma rotativa- i la presidenta del Parlament fan sense més transcendència. L'acta del ple del 6 i 7 de juliol, però, és especialment important perquè recull com la presidenta de la cambra, Laura Borràs, va comptar verbalment el vot delegat del diputat exiliat de Junts Lluís Puig tot i les advertències del Tribunal Constitucional. Això vol dir, tal com va explicar l'ARA, que si es firma l'acta d'aquest ple també s'estarà validant la delegació de Puig, amb el risc d'incórrer en possibles conseqüències judicials. Fins ara, faltava la signatura del secretari quart, el republicà Ruben Wagensberg, i després l'aval definitiu de la presidència de la cambra, en aquest cas Alba Vergés, també d'ERC, com a vicepresidenta primera en funcions de presidenta. Segons ha pogut saber l'ARA, Wagensberg i Vergés ja han signat aquest document.

L'exconsellera de Salut i vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, ja es veia fent campanya per ser alcaldessa d’Igualada. Ara, però, haurà de renunciar als porta a porta per abordar les carpetes més importants (i delicades) del Parlament com a vicepresidenta amb funcions de presidenta després de la suspensió de Laura Borràs.

Les formacions independentistes de la mesa del Parlament van acordar al juliol una via perquè la delegació de vot del diputat exiliat de Junts Lluís Puig fos vàlida, tot i les advertències del Tribunal Constitucional, i que això no afectés cap funcionari: el vot no sortiria al panell electrònic de resultats però la presidenta, Laura Borràs, el sumaria verbalment al ple. Una successió dels fets que havia de quedar plasmada a l'acta de la sessió plenària. Gairebé un mes després, però, el pla ha quedat aturat. A l'acta falta la firma del secretari quart, el republicà Ruben Wagensberg –que s'ha compromès a fer-ho–, i la de la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés (ERC), ja que Borràs no pot firmar documents de cap òrgan col·legiat –com el ple, la mesa o la junta de portaveus– encara que siguin anteriors a la seva suspensió. Si arriben aquestes firmes, segons diverses fonts parlamentàries, només hi pot haver un desenllaç: el vot de Puig seria efectiu.

Una setmana després de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, ha quedat clar que la polèmica està lluny de tancar-se. Amb Borràs suspesa, la presidència interina de la cambra ha recaigut en ERC, però aquest dijous els republicans van tornar a pressionar Junts per introduir els canvis necessaris a la mesa amb l'objectiu que siguin ells qui assumeixin el lideratge interí de la institució. La vicepresidenta del Parlament i ara presidenta interina, Alba Vergés (ERC), ha instat els seus socis a suggerir una "fórmula" per fer-ho possible. "Nosaltres estem disposats a tot", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

A hores d’ara tot apunta que dijous al migdia la mesa del Parlament suspendrà la presidenta de la cambra, Laura Borràs, per presumpta corrupció. Serà el primer cop que la mesa del Parlament aplica l’article 25.4 del reglament, introduït l’any 2017 per part de Junts pel Sí i la CUP –a proposta dels cupaires– per escenificar mà dura contra les males praxis i que preveu la suspensió preventiva dels diputats abans que es produeixi el judici. Què implicarà això per a la presidència del Parlament? Qui l’exercirà si Laura Borràs és apartada?

Amb la formació del nou Govern, les carteres de Salut i d'Interior canviaran de color: JxCat assumirà la gestió sanitària i ERC la de seguretat. Per això la compareixença d’aquest dijous de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, per anunciar els canvis en les restriccions del covid ha sigut la seva última com a responsables dels departaments, després de 14 mesos fent rodes de premsa setmanals –de vegades diàries– per informar de l’evolució de la pandèmia.

L'arribada de més dosis i l'obertura de punts massius de vacunació han fet que s'acceleri el ritme de vacunació a Catalunya. Així, aquest dissabte Salut ha reportat per primer cop que en un dia més de 100.000 catalans han rebut una dosi de la vacuna contra el covid-19. En total, 106.000 persones s'han vacunat a Catalunya en les últimes 24 hores: s'han injectat 55.877 primeres dosis i 50.123 segones dosis. Així, en total, el 23,9% dels catalans ja han rebut com a mínim una dosi de la vacuna, mentre que el 10,9% ja tenen la pauta completa.

La situació epidemiològica a Catalunya continua estancada i, davant d'aquest escenari, la consellera de Salut, Alba Vergés, nega que es puguin plantejar nous passos en la desescalada però tampoc és partidària d'afegir noves restriccions, com un possible avançament del toc de queda per Setmana Santa. Vergés ha admès en una entrevista a Catalunya Ràdio que la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha sondejat les comunitats autònomes sobre un avançament de l'hora de tancament de les activitats no essencials a les vuit del vespre, com ha avançat avui el diari El Mundo, però ha defensat que esperaran a saber, aquesta tarda, en el marc del Consell Interterritorial, els detalls de la proposta. D'entrada, el Govern s'oposa a avançar el toc de queda i retreu al ministeri que només es "desperti" amb noves restriccions quan venen vacances. Per Nadal o per Setmana Santa.