Les pensions contributives es revaloraran un 2,7% a partir de l'1 de gener del 2026. L'increment és resultat de calcular la mitjana de l'índex de preus al consum (IPC) dels 12 últims mesos (entre el desembre de l'any 2024 i el novembre d'aquest any), de manera que quan es confirmi la inflació d'aquest mes de novembre (3% en termes interanuals) es confirmarà del tot l'augment de les prestacions. Això passarà el pròxim 12 de desembre.

La durada de la carrera laboral té un impacte directe en la prestació per jubilació que una persona rep un cop deixa de treballar i, de retruc, en el fet que es vegi abocada a posposar o endarrerir la sortida de l'etapa laboral durant més anys. De fet, per poder-se jubilar cal haver cotitzat un mínim d'anys, a més de tenir l'edat legal per ser pensionista. Però hi ha tot un seguit de condicionants que dificulten aquest camí, sobretot entre els joves actuals. Un d'ells és el fet d'entrar més tard al mercat laboral, com constata un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundació BBVA.

El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha dit aquest dimecres que confia que "els pròxims mesos" estigui resolt el procés de convocatòria de les places per al nou centre d'innovació de l'entitat a Barcelona. En total són 25 places de professionals tecnològics, per a les quals ja s'han presentat 900 persones, segons l'organisme. L'ens, però, no descarta que es pugui ampliar el nombre de places. El Banc d'Espanya ja ha firmat un acord amb el Barcelona SuperComputing Center per col·laborar en l'impuls de la implementació de la intel·ligència artificial al sector financer.

Una de freda i una de calenta. Aquesta és la conclusió que s'extreu del primer gran examen de la reforma de les pensions que el govern espanyol va iniciar el 2020. Aquest dilluns l'Autoritat Fiscal (Airef) ha publicat els resultats de la prova de foc –l'organisme té el mandat d'avaluar cada tres anys les mesures– i, si bé confirma que es compleix amb la "regla de despesa" del sistema de les pensions, en qüestiona la sostenibilitat: "No ha millorat", ha afirmat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa. En canvi, el govern espanyol veu en les conclusions de l'Airef un aval a tots els canvis aprovats. De fet, des del ministeri de la Seguretat Social parlen "d'èxit" de la reforma. Per què opinen tan diferent?

L'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, li va deixar un encàrrec a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) quan va elaborar l'última gran reforma de les pensions: seria l'encarregada d'analitzar la sostenibilitat del sistema. Ara aquest moment ha arribat.

"Aquest senyor que és a menys d'un metre està parlant per telèfon i no em deixa parlar ni sentir-hi", deia José Luis Escrivà mentre intentava respondre les preguntes del PP al Senat en una compareixença aquest abril. "L'última vegada em van interrompre tres vegades", afegia, i li deia al president de la cambra, sense gaire èxit: "Això denigra el Senat". Poc després, el ministre decidia abandonar la cambra.

Un dels reptes que té Espanya és el de la despesa pública del sistema de pensions i, en particular, com es cobreix en el mitjà i el llarg terminis tenint en compte que d'aquí uns anys es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa. La Comissió Europea, en línia amb el que ja ha anticipat l'autoritat fiscal (Airef), considera que tot i la recent reforma del govern espanyol caldran més ajustos per cobrir el cost del sistema. Això exigirà activar un mecanisme que passa, principalment, per un increment de les cotitzacions socials. El Banc d'Espanya, però, mira de reüll aquesta opció: "Sostenir el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola", adverteix l'organisme supervisor en un nou capítol de l'Informe anual 2023, publicat aquest dimarts al migdia.

Després de saber-se que les pensions contributives pujaran un 3,8% l'any que ve, la flamant ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz (PSOE), ha avançat aquest dimarts que l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives s'incrementaran un 6,9%. Alhora, també ha explicat que una de les pensions més baixes de totes, la de viudetat amb càrregues familiars, s'incrementarà un 14% i, finalment, ha situat l'increment de les pensions mínimes contributives entre un 5% i un 7%, segons ha detallat en una entrevista a l'agència Efe. Cal recordar que les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars.

L'any 2021, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va declarar la guerra a les jubilacions anticipades. Aquesta va ser una de les mesures estrella de la primera part de la reforma del sistema de pensions, que tot just s'ha culminat aquest 2023. Ara, les mesures desplegades per incentivar que s'allargui la vida laboral i penalitzar la decisió de jubilar-se abans de l'edat legal comencen a donar els seus fruits, o com a mínim així ho veuen des de la Seguretat Social, que defensen que s'ha "consolidat" la tendència a endarrerir la jubilació anticipada voluntària.

Amb les dades de la inflació actual a la mà, el ministeri de la Seguretat Social calcula que les pensions contributives es podrien revaloritzar entre un 3,5% i un 4% l'any que ve. De fet, a les projeccions sobre l'evolució de la despesa pública del sistema de pensions enviades a Brussel·les se situa la revalorització al 4% i al 2% a partir del 2025, "coincidint amb l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu", segons es desprèn de l'informe publicat aquest dimarts.

Tant el PSOE com Sumar han sortit en tromba aquest matí contra Alberto Núñez Feijóo per haver dit en una entrevista a TVE que el PP sempre va revaloritzar les pensions segons l'IPC, fins al punt que el candidat del PP s'ha vist obligat a rectificar aquesta afirmació falsa. Ja durant l'entrevista, però, els periodistes l'han desmentit en directe. "No és correcte, senyor Feijóo", li ha etzibat la periodista Sílvia Intxaurrondo, després que el líder del PP digués que el seu partit sempre havia apujat les pensions vinculant-les a la inflació. Ell hi ha insistit i s'ha compromès a corregir si incorria en un error, i així ha sigut.

Sense sorpreses d'última hora, el Congrés dels Diputats ha validat el reial decret llei de la reforma de les pensions. L'executiu espanyol ha comptat amb el vistiplau de la majoria dels socis d'investidura, que han convalidat el decret, però també la seva tramitació com a projecte de llei, és a dir, que malgrat que el decret estarà en vigor, ara s'obre la tramitació parlamentària perquè els partits puguin presentar esmenes i modificar algunes parts del text. De fet, la votació perquè es tramiti com a projecte de llei ha tirat endavant per unanimitat.

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

Emmanuel Macron ha trencat el seu silenci. En una entrevista emesa simultàniament per TF1 i France 2, el president de França ha parlat de la polèmica reforma de les pensions per primera vegada des de la seva adopció dijous passat, i ho ha fet per defensar la llei, assegurar que seguirà el seu camí per entrar en vigor abans de finals d'any i renovar la seva confiança en la primera ministra, Élisabeth Borne. Macron no farà canvis al govern tot i la crisi política i social derivada de la reforma. "Té la meva confiança", ha afirmat contundent.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

La foto de l'acord per a la segona part de la reforma del sistema de pensions inclourà els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. Els dos agents socials han ratificat aquest dimecres la reforma del govern espanyol dissenyada pel ministeri de la Seguretat Social sota la batuta del ministre José Luis Escrivá (PSOE). "És un acord amb una rellevància històrica", ha defensat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. El líder de CCOO, Unai Sordo, ha apuntat que es tracta d'una reforma que aporta "ingressos que garanteixen la viabilitat [del sistema de les pensions] per als pròxims 25 anys".

El govern espanyol retocarà la proposta de reforma del sistema de pensions per sumar els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, a un acord. Després d'una reunió entre els agents socials (sindicats i patronal) i el ministeri de la Seguretat Social aquest dilluns a la tarda, l'executiu s'ha compromès a enviar demà dimarts un nou text amb algunes de les seves aportacions. "Estem a prop d'arribar a un acord", ha dit el vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, després de la reunió. "Continuem treballant i esperem que el que ens allunya es resolgui les pròximes hores", ha dit Carlos Bravo (CCOO). És previsible que els dos sindicats prenguin una decisió definitiva dimecres, quan CCOO ha convocat el consell confederal, màxim òrgan a l'hora de prendre una decisió.

Després de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social ha posat damunt la taula una última (i a priori definitiva) proposta de segona part de la reforma de les pensions. Es tracta d’un document acordat entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, que fins ara havien discrepat sobre alguns dels elements més espinosos de la reforma. Tanmateix, la Seguretat Social ha estat negociant també amb Brussel·les –de qui ja tindria l'aval–, amb els socis habituals al Congrés de Diputats, com ERC i EH Bildu, i amb els agents socials, sindicats i empresaris. 

Mentre Emmanuel Macron era a Barcelona aquest dijous per participar en la cimera hispano-francesa, França s'ha mobilitzat massivament contra la reforma més important de l'últim quinquenni del president de la República, la de les pensions. La vaga, convocada unànimement per tots els sindicats, ha tingut un suport ampli, sobretot en sectors com els transports, l'educació i l'energia, i ha fet sortir milers de persones al carrer per reclamar al govern que retiri la reforma. El país no ha quedat completament aturat però les protestes multitudinàries, amb més d'un milió de persones mobilitzades a tot el país, són un clar missatge per a Macron. L'inquilí de l'Elisi corre el risc de veure com el malestar social creix els pròxims mesos i deriva en una crisi que recordi la dels armilles grogues del 2018.