El jurista belga Koen Lenaerts (Mortsel, 1954) és el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és a dir, el jutge que té més poder d’Europa. És catedràtic en dret europeu, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina i era professor convidat a la Universitat Harvard. Aquest divendres ha estat investit doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bones notícies per a la croada de la Comissió Europea contra les pràctiques monopolístiques de Google a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat aquest dimecres la sanció de 2.400 milions d'euros que Brussel·les va imposar al gegant tecnològic l'any 2017. La decisió fa referència a la multa per abús de posició dominant, perquè el departament de competència de la comissària Margrethe Vestager va concloure que Google afavoria sistemàticament a les pàgines de cerca el seu comparador de preus, Google Shopping, per davant d'altres comparadors rivals. Google pot apel·lar la decisió en els pròxims dos mesos.

L'expresident de la Generalitat i ara eurodiputat Carles Puigdemont ha triat l'1 d'octubre per demanar a la justícia europea que li retorni la immunitat parlamentària. El Tribunal General de la Unió Europea ha notificat aquest divendres que la defensa del líder de Junts ha demanat formalment mesures provisionals per recuperar la immunitat, com ja van avisar que faria després de ser detingut a l'Alguer. Puigdemont té cita el dilluns 4 d'octubre davant la jutge de Sàsser, que va ordenar el seu alliberament després que l'expresident passés una nit a la presó de Sardenya.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí tornen a tenir immunitat com a membres del Parlament Europeu, però només provisionalment. El Tribunal General de la Unió Europea ha paralitzat provisionalment la decisió de l'Eurocambra de retirar-los la immunitat com a eurodiputats després que els de Junts recorreguessin la decisió a la justícia europea i, a més, demanessin mesures cautelars. El tribunal europeu no es pronuncia sobre si els eurodiputats independentistes tenen raó o no, sinó que pren aquesta mesura de manera preventiva fins que resolgui el recurs de mesures cautelars i a l'espera que l'Eurocambra presenti les seves observacions, cosa que ha de passar en les pròximes dues setmanes. És a dir, el tribunal adopta mesures cautelars abans de resoldre sobre les mateixes cautelars, cosa que en argot jurídic s'anomena mesures cautelaríssimes.

La justícia europea veu justificats els ajuts públics que el govern espanyol ha concedit a aerolínies com Air Europa en el marc del fons de suport a la solvència de les empreses estratègiques espanyoles en dificultats pel coronavirus. És la quarta vegada que el Tribunal General de la UE avala els programes d'ajuts públics concedits en el marc de la pandèmia, després d'haver donat el vistiplau als de França, Suècia i Finlàndia. Qui va portar tots aquests casos als tribunals va ser l'aerolínia de baix cost irlandesa Ryanair, a qui la justícia europea no dona la raó. A través del fons de solvència vinculat a la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), Espanya va injectar 475 milions d'euros a Air Europa, 53 milions a Plus Ultra i té pendent aprovar un rescat de 103 milions per a Air Nostrum.

Nou revés de la justícia europea a la croada de Brussel·les contra les pràctiques fiscals de les grans tecnològiques a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha anul·lat aquest dimecres la decisió de la Comissió Europea de reclamar 250 milions d'euros al gegant del comerç electrònic Amazon per ajuts fiscals il·legals.Tant Luxemburg com Amazon van recórrer aquesta decisió i ara el tribunal els ha donat la raó. Al juliol el tribunal també va anul·lar una decisió similar de Brussel·les respecte a Irlanda i Apple, a qui el departament que lidera la comissària de Competència, Margrethe Vestager, reclamava fins a 13.000 milions d'euros en impostos eludits. Brussel·les té opció a recurs.

Pablo Llarena torna a la càrrega a Europa. Després de més de tres anys de fiascos per la negativa de diversos tribunals europeus a concedir l'extradició dels exiliats del Procés a través de les euroordres presentades pel Tribunal Suprem, l'instructor de la causa contra l'independentisme sembla, ara sí, decidit jugar-se-la davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Llarena finalment ha expressat la seva voluntat de traslladar a la màxima instància judicial comunitària una qüestió prejudicial perquè aclareixi els límits dels tribunals estatals a l'hora de rebutjar les euroordres. Es tracta, doncs, que fixi finalment una posició general. La negativa belga a enviar cap a Espanya l'exconseller de Cultura Lluís Puig Gordi ha fet vessar el got d'un Llarena que mai no ha ha donat el braç a tòrcer davant les negatives dels seus col·legues europeus, als quals no ha dubtat a acusar de deslleialtat. A més, tot i que encara queda molta partida, també ha volgut aprofitar la decisió de la comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu favorable a retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous que la legislació italiana que impedeix al grup audiovidual francès Vivendi comprar el 28% del capital del grup italià Mediaset és contrària al dret europeu. Per als jutges de la Unió, la normativa "constitueix un obstacle prohibit a la llibertat d'establiment, ja que no permet assolir l'objectiu de protecció del pluralisme informatiu".

Ni un sol dels intents de la justícia espanyola d’extradir els membres del Govern que van triar el camí de l’exili ha reeixit. Fins ara, la jutge Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, i el jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, han topat amb les negatives dels tribunals belgues, alemanys i escocesos. L’última ocasió, ahir, quan un jutge belga va determinar que el Suprem no era competent per jutjar l’exconseller de Cultura Lluís Puig. La decisió no és ferma i la Fiscalia de Brussel·les la recorrerà. Aquesta és una cronologia dels cops de porta que han anat rebent Lamela i Llarena des de fa tres anys.

La justícia europea ha autoritzat aquest dijous la venda d'O2, la filial britànica de Telefónica, al grup xinès Hutchinson Whampoa, revocant així el veto a l'operació que havia imposat la Comissió Europea el 2016.

Dissabte vaig passar un moment pel FAQs de TV3, just quan entrevistaven Xavier Melero, un dels advocats de la defensa en el judici del Procés. Melero deia que li sabia greu que s’utilitzés l’expressió justícia espanyola, en què l’adjectiu espanyola serviria per desacreditar el substantiu justícia. Crec que l’advocat sap, perquè ho ha patit en la persona del seu client Quim Forn, que, pel que fa a l’independentisme català, justícia espanyola no és sinònim de justícia europea sinó d’escarment.

És molt interessant el que li està passant aquests dies al nou govern espanyol: ha pres consciència de la força que té ara el poder judicial a Espanya. Una força que ara li pot anar en contra. Aquests últims anys, jutges i magistrats han guanyat tanta força política que avui, quan Pedro Sánchez pensa en l’oposició, no només té en ment el PP i Vox, sinó també el poder judicial.

Les grans capçaleres de la premsa internacional han situat la informació sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeix la immunitat d'Oriol Junqueras com a europarlamentari a les seves edicions digitals.

La política catalana mira, aquesta setmana, a Luxemburg. Enmig de les negociacions sobre la investidura espanyola i a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciï sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, tant JxCat com Esquerra estan pendents del veredicte que emetrà dijous, 19 de desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La decisió sobre l’abast de la immunitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras no només determina el futur del líder d’ERC, sinó que, de retruc, marca les possibilitats de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, en litigi amb el Parlament Europeu, d’esdevenir eurodiputats. I no s’acaba aquí: la sentència del TJUE, tal com han admès els republicans, afectarà directament les converses amb el PSOE -Esquerra considera que la decisió els pot “rearmar” de cara a la negociació si és favorable a Junqueras- i, en el cas de JxCat, algunes veus hi veuen l’oportunitat d’avançar eleccions a Catalunya si Puigdemont pot moure’s per Europa blindat per la immunitat i pot ser candidat als comicis. Dimecres passat, en la sessió de control al Parlament, Torra va definir el pronunciament de Luxemburg com un “punt d’inflexió” per al rumb polític.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras el 19 de desembre, tal com ha comunitat el mateix tribunal amb seu a Luxemburg a través del seu compte de Twitter. Serà aleshores, doncs, quan se sabrà de manera definitiva si el tribunal va en la línia de l'advocat general de la UE, que fa dues setmanes va concloure que Junqueras sí que tenia immunitat parlamentària perquè la condició d'eurodiputat s'adquireix en funció dels vots dels ciutadans i no d'haver jurat la Constitució espanyola, un acte que va considerar un "tecnicisme" de la legislació nacional.

S'obre la porta a un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra els abusos hipotecaris a Espanya. L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, ha conclòs aquest dimarts que l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), que es va popularitzar en els contractes hipotecaris espanyols entre el 2003 i el 2005, pot ser considerada abusiva i no prou transparent. Contradiu d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 2017 i fa el primer pas cap a un nou revés al sector hipotecari espanyol si, com passa en la majoria de casos, la sentència definitiva del TJUE sobre aquest cas va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat Szpunar, que admet que el mètode de càlcul d'aquest índex és "complex i poc transparent".

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que les companyies aèries de la UE hauran de compensar els clients que pateixin retards en vols amb connexió fora de la UE, encara que estiguin operats per aerolínies extracomunitàries.