Política 25/02/2021

El Suprem busca implicar el TJUE en el procés d'extradició de Puigdemont

Pablo Llarena dona tres dies a les parts perquè es posicionin sobre la qüestió prejudicial que pretén presentar a Luxemburg

4 min
El jutge del Tribunal Suprem que va instruir la causa contra el Procés, Pablo Llarena.

BarcelonaNi els tribunals alemanys ni els escocesos ni els belgues han acceptat fins ara els arguments del Tribunal Suprem per extradir els exiliats del Procés. L'últim cop de porta va ser el del Tribunal d'Apel·lació de Bèlgica, la segona instància judicial, que al gener va tornar a denegar l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Ara el magistrat instructor, Pablo Llarena, pretén tallar la sagnia elevant el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb una qüestió prejudicial perquè aclareixi els límits que els tribunals estatals tenen per rebutjar les euroordres. La negativa a extradir Puig és ferma perquè la fiscalia belga va renunciar a presentar-hi recurs, així que la intenció de Llarena és que el TJUE fixi les bases per a la resolució de les pròximes euroordres, que ja es preparen per quan Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perdin la immunitat al Parlament Europeu.

Llarena ha donat tres dies a la Fiscalia, Vox i la defensa dels exiliats perquè es posicionin sobre aquesta proposta, inèdita en la causa del Procés. De fet, no només en la del Procés. El mateix TJUE reconeixia ara fa dos anys que mai el jutge instructor d'una euroordre ha presentat una qüestió prejudicial i que els que ho han fet en alguna ocasió són els magistrats a qui els toca decidir sobre l'extradició. Tot i ser un fet nou, el president de l'organisme, Koen Lenaerts, ja va dir aleshores que estudiaria el cas i donaria una resposta al Suprem en cas que li arribés la petició.

Va ser la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein després de la detenció de Puigdemont a Alemanya la que va motivar que Llarena ja es plantegés aleshores recórrer a Luxemburg. Però no ho ha acabat fent mai. Entre altres coses perquè un posicionament de la justícia europea que avali la potestat per decidir dels tribunals de cada estat deixaria sense arguments les crítiques que s'han anat multiplicant des d'Espanya a cada negativa. La d'Alemanya va ser la que va molestar més les autoritats espanyoles. De fet, quan va retirar l'euroordre contra Puigdemont, Llarena va emetre una interlocutòria carregant amb contundència contra la "falta de compromís" del tribunal alemany, que, segons ell, havia "curtcircuitat" l'operativitat de les euroordres. Va criticar que els jutges de Schleswig-Holstein entressin a fer valoracions sobre el fons de la qüestió i no es limitessin a acceptar de forma gairebé automàtica l'extradició. De fet, haurien d'haver estat aquests jutges, segons Llarena, els que haguessin recorregut al TJUE per poder fixar un criteri homogeni sobre les euroordres a tota la Unió Europea.

En definitiva, el Suprem ha confiat fins ara en les euroordres i les ordres de detenció internacional en el cas de Suïssa (tot i que ara mateix no n'hi ha cap ni contra Marta Rovira ni contra Anna Gabriel) per aconseguir les extradicions, però les derrotes judicials s'han anat acumulant i en més de tres anys la via europea s'ha demostrat estèril.

Ara la finalitat de la consulta de Llarena és, doncs, "poder establir criteris estables que condueixin a la decisió de mantenir, retirar o emetre noves ordres de detenció europees contra tots o algun dels processats", segons explica en la providència que s'ha fet pública aquest dijous. Pensant en la possibilitat que Puigdemont, Ponsatí i Comín perdin la immunitat d'aquí dues setmanes –tot i que també anticipen un recurs a la justícia europea–, serà aleshores quan s'obri una nova cursa per aconseguir-ne l'extradició. De moment, Llarena no ha aclarit si, en cas que acabi presentant la qüestió prejudicial, esperarà a saber el posicionament del TJUE abans de tornar a dictar les euroordres. Si s'aplica el criteri d'urgència, fonts del Tribunal de Luxemburg expliquen que la qüestió podria estar resolta en tres mesos, però, si s'aplica el procediment ordinari, el temps mitjà s'allarga fins als setze mesos.

Ordres de detenció

Fonts de la defensa dels exiliats consideren que s'acabarà demostrant que és un "error" per al Suprem fer aquest pas, perquè asseguren que la jurisprudència del mateix TJUE ja ha avalat unes quantes vegades la competència dels tribunals estatals per no extradir de manera automàtica persones reclamades entre estats europeus. Tot i això, és cert que recentment una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Bèlgica per haver rebutjat l’extradició de l'etarra Natividad Jáuregui i l’Audiència Nacional va tornar a emetre una euroordre que finalment es va executar al novembre, informa Júlia Manresa Nogueras.

El cas de Lluís Puig és el que ha tingut una tramitació més llarga. S'ha arribat a la segona instància –ha obtingut dues negatives dels tribunals belgues– quan en la resta d'euroordres el Suprem s'havia acabat tirant enrere arran del rebuig inicial de les instàncies judicials. En la providència que signa Llarena, recorda que la interpretació que acabi fent el TJUE "no només afecta les decisions que s'hagin de prendre en el futur", sinó que condiciona l'existència de les mesures de detenció dictades per les autoritats espanyoles "respecte a la llibertat de moviments en l'actual país d'execució i en tots aquells altres estats de la UE on opera l'ordre de detenció".

La primera euroordre contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí la va dictar l'Audiència Nacional deu dies després que haguessin marxat a l'exili. Un mes després Llarena va haver de retirar-les perquè Bèlgica va frenar l'extradició exprés al rebutjar que es tractés d'un cas de corrupció, tal com se li havia presentat des d'Espanya (la corrupció és un dels supòsits d'extradició automàtica). El 23 de març del 2018 va ser el mateix magistrat instructor qui va cursar les segones euroordres per rebel·lió, sedició i malversació. L'endemà Puigdemont seria detingut a la frontera entre Alemanya i Dinamarca quan tornava per carretera d'un viatge a Finlàndia. El 19 de juliol, i davant la negativa del Tribunal de Schleswig-Holstein d'extradir Puigdemont per sedició i rebel·lió, Llarena va retirar les euroordres també contra la resta d'exiliats, ja que Bèlgica hi va trobar un problema de forma. El 14 d'octubre del 2019, amb la sentència del Procés a la mà, Llarena va emetre una tercera tongada d'euroordres. El resultat d'aquestes és que la de Lluís Puig ha estat rebutjada pels tribunals belgues i que les de Puigdemont, Ponsatí i Comín estan pendents del suplicatori al Parlament Europeu abans de seguir el seu curs.

Sassoli investigarà la filtració de l'informe del suplicatori

El president de l'Eurocambra, David Sassoli, ha recollit la petició del president de la comissió d'Afers Jurídics (Juri), Adrián Vázquez, perquè s'investigui la filtració de l'informe sobre la immunitat de Carles Puigdemont. Sassoli ha explicat aquest dijous que obrirà una investigació interna. A banda, l'informe del ponent ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki publicat aquest dimecres després de la votació de la Juri assegura que l'euroordre de Clara Ponsatí en reclama l'extradició per sedició i malversació en el referèndum de l'1-O. Però el Suprem només la reclama per sedició. Justament, una de les irregularitats que denunciava la defensa dels exiliats durant el procés del suplicatori era que se'ls assignés el mateix ponent si no se'ls reclamava pel mateix delicte. Hores després, s'ha publicat l'informe un altre cop, corregit.

stats