Política 23/02/2021

L'Eurocambra fa el primer pas per retirar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

Una majoria ajustada dels membres del comitè d'afers jurídics resol a favor del suplicatori, pas previ a la votació conjunta en plenari

4 min
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La seguretat de Puigdemont, Comín i Ponsatí'

Brussel·lesEl comitè d'afers jurídics de l'Eurocambra ha votat aquest dimarts a favor de retirar la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, tal com proposava l'informe del ponent ultraconservador búlgar encarregat dels tres casos. L'informe ha rebut 15 vots a favor, 8 en contra i 2 abstencions, un resultat més ajustat de l'esperat. Aquesta votació suposa el primer pas per acceptar el suplicatori del Tribunal Suprem, que abans de demanar l'extradició dels tres eurodiputats necessita que perdin la immunitat de la cambra. Però no és el pas definitiu, que l'hauran de fer el conjunt dels 705 europarlamentaris en una votació prevista la setmana del 8 de març. Després, les justícies de Bèlgica i d'Escòcia podran continuar tramitant les euroordres suspeses a l'espera del suplicatori.

Per aprovar l'informe calien 13 dels 25 vots que s'han emès i el resultat ha sigut més ajustat del que podia anticipar-se. Els grups als quals pertanyen el PP, el PSOE, Cs i Vox constitueixen una majoria parlamentària àmplia a l'Eurocambra. Dels 25 membres del comitè que han votat, set són de la família popular, cinc de la socialdemòcrata, quatre dels liberals i dos dels conservadors i reformistes, on hi ha Vox i també els nacionalistes flamencs. Comptant que tots els eurodiputats d'aquestes quatre famílies hi haguessin votat a favor, haurien sortit 18 vots favorables. El resultat, doncs, implica que el bloc s'ha fracturat lleugerament, encara que tant des del PP, com des del PSOE i Cs asseguren haver acordat votar-hi a favor.

Tot i això, es pot anticipar per on anirà el resultat de la votació definitiva en el conjunt del ple. En el cas dels Verds, la posició del grup encara no està fixada i es discutirà la setmana que ve, però l'opció més probable és que la majoria dels seus eurodiputats hi votin en contra, segons fonts parlamentàries.

A més, el comitè compta amb diversos europarlamentaris espanyols. D'entrada, el president és Adrián Vázquez, de Ciutadans. Un dels vicepresidents és el socialista Ibán García del Blanco. El popular Esteban González Pons també és un dels titulars, de la mateixa manera que Javier Zarzalejos i el socialista Marcos Ros Sempere. Dels 25 eurodiputats que han votat aquest dimarts, doncs, cinc eren espanyols. I això sense comptar els suplents, entre els quals hi ha Jorge Buxadé de Vox i Javier Nart, ex de Ciutadans. La defensa dels independentistes considera irregular la proporció d'europarlamentaris espanyols en aquest comitè.

Confidencialitat i irregularitats

Si bé en el resultat no hi ha hagut imprevistos, durant el procés s'han produït uns quants entrebancs que poden portar cua, sobretot relacionats amb la confidencialitat del procés. La tramitació del suplicatori és un procés parlamentari absolutament secret. Tant els debats com la compareixença dels tres europarlamentaris concernits i les votacions són a porta tancada i s'exigeix silenci als membres del comitè respecte a tot el que passi dins la sala. Però després de les audiències de Puigdemont, Comín i Ponsatí, González Pons va declarar davant la premsa que dins la sala s'havia debatut sobre la competència del Tribunal Suprem en l'emissió de les euroordres, un dels arguments principals de la defensa dels independentistes per demanar la no concessió del suplicatori. Abans, a més, Vázquez havia opinat en roda premsa que el cas dels tres eurodiputats "no té res a veure" amb el de Lluís Puig, també exiliat a Bèlgica, a qui els tribunals belgues han emparat fins ara rebutjant l'extradició a Espanya. Els de Junts van presentar immediatament dues queixes perquè consideraven que s'havia vulnerat el principi de confidencialitat.

A més, la setmana passada es va filtrar –primer al diari Abcl'informe del ponent (que no es podia fer públic fins després de la votació), cosa que també ha considerat una irregularitat el president del comitè, que aquest dilluns va reclamar al president de l'Eurocambra, David Sassoli, l'obertura d'una investigació que pot comportar sancions (retirar el sou o el dret de vot) si se n'identifica el responsable. També els de Junts van presentar una queixa a Sassoli per la filtració.

Cap a la justícia europea

Tot plegat s'acumula en el gruix d'arguments que els independentistes recolliran davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Una vegada se sàpiga el resultat definitiu de la votació en el ple, els europarlamentaris catalans podran impugnar la decisió a la justícia europea. A aquestes vulneracions de la confidencialitat s'hi afegeixen, segons la defensa que encapçala Gonzalo Boye, altres possibles irregularitats, com que els tres casos els tracti el mateix ponent o que aquest, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, comparteix grup parlamentari amb Vox, que va ser acusació popular en tot el procés judicial al Suprem contra els presos polítics.

Hi ha antecedents de recursos a la justícia. Un de recent és el de l'eurodiputada del Front Nacional francès Mylène Troszczynski, que va recórrer la pèrdua de la seva immunitat l'any 2017. En aquell cas, tant el Tribunal General de la UE (primera instància) com el TJUE (segona) van rebutjar les al·legacions. Tot i això, els eurodiputats catalans es mostren confiats de les seves opcions a Luxemburg. Més immediatament, el que implicaria que se'ls retirés la immunitat és que es reactivarien les euroordres a Bèlgica i Escòcia. Ara bé, ni Carles Puigdemont, ni Toni Comín, ni Clara Ponsatí deixaran de ser eurodiputats si no hi ha una condemna contra ells.

stats