Política 06/04/2018

El Suprem estudia portar la decisió d'Alemanya sobre Puigdemont al tribunal de Luxemburg per "paralitzar-la"

La fiscalia espanyola acusa el tribunal de Schleswig-Holstein de malinterpretar les euroordres

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
El  magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena (dreta) dimarts passat durant la revisió de les sentències per la trama valenciana de la Gürtel. EFE

Pablo Llarena no es queda amb els braços plegats davant del fort revés judicial sobre l'extradició de Carles Puigdemont i ja estudia portar la decisió del tribunal territorial de Schleswig-Holstein al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. Un nou pas per donar una dimensió europea al conflicte però també l'única via que li queda per paralitzar el procediment a Alemanya i evitar un judici desigual a Espanya. El que estudia, en concret, és el que es coneix en argot judicial com una qüestió prejudicial.

Segons fonts del tribunal de Luxemburg consultades per l'ARA, és la demanda d'un tribunal d'abast estatal d'algun país de la Unió Europea sobre dubtes en la interpretació d'algun procediment comunitari. En aquest cas, tal com ha informat el Tribunal Suprem, es tractaria de la Decisió Marc de 2002 relativa a l'ordre de detenció europea i del procediment de lliurament entre estats membres, el que coneixem com a euroordres.

En el moment que aquesta qüestió prejudicial arribi al tribunal de Luxemburg, si al final Llarena decideix enviar-la, l'alta instància pot acordar "paralitzar" el procediment d'extradició de Carles Puigdemont a Alemanya, segons expliquen fonts del Suprem. A més, el jutge del Tribunal Suprem podria demanar el mateix pels procediments a Bèlgica i al Regne Unit. És una forma d'aturar a tota costa que no es pugui extradir Puigdemont per rebel·lió i obligar a tots els estats de la Unió Europea a posicionar-se sobre l'assumpte, ja que el TJUE té un representant de cada estat comunitari.

Algunes fonts jurídiques, però, apunten que no és possible presentar una qüestió judicial davant d'una decisió estrangera, en aquest cas d'Alemanya, i que l'anunci de Llarena té poc recorregut. Des del Suprem es rebat que en cap cas el jutge del Suprem té intenció d'utilitzar Luxemburg com una sala d'apel·lacions, sinó que estudia fer una consulta genèrica sobre el dret comunitari i demanar mentrestant la suspensió.

16 mesos de termini

El procediment acostuma a ser molt llarg. Segons les fonts del tribunal de Luxemburg, no hi ha sentència fins al cap de 16 mesos de mitjana, per bé que existeix un procediment d'urgència que sol durar una mitjana de tres mesos. Un dels papers del tribunal de Luxemburg és interpretar el dret de la UE de forma harmonitzada a petició dels jutges europeus, i això és al que s'aferra ara Llarena, que considera que s'ha malinterpretat l'euroordre. El mateix opina la Fiscalia General de l'Estat, que en una nota demana que s'informi correctament "l'opinió pública" i assenyala —en la mateixa línia del que ha defensat el govern espanyol aquest divendres per activa i per passiva— que el no a l'extradició per rebel·lió "no és una mesura definitiva" perquè "no entra a prejutjar el fons de l'assumpte".

En aquest sentit, el ministeri públic també està estudiant demanar que s'emprenguin accions davant del tribunal de Luxemburg "per a la protecció i defensa de l'ordre jurídic europeu". Dona a entendre així que el tribunal territorial de Schleweig-Holstein ha malinterpretat les euroordres.

La fiscalia alemanya també estudia una extralimitació dels jutges

En paral·lel a les respostes de Llarena i la Fiscalia General de l'Estat, el ministeri públic alemany també ha comunicat que estudia una possible extralimitació dels jutges en el cas de Carles Puigdemont. Recordem que la fiscalia alemanya va demanar presó provisional i extradir-lo pel delicte equivalent al de rebel·lió. En aquest sentit, els seus col·legues espanyols recorden que articles sobre les euroordres per assegurar que encara no es tracta d'un pas en ferm. I quan ho faci el tribunal alemany, l'adverteix que espera que "la decisió de fons del tribunal respecti els principis dominants de la decisió marc i el reconeixement mutu en el sistema de l'ordre europea de detenció".

stats