Primer aval de la justícia europea als ajuts dels governs a les empreses pel covid
El Tribunal General de la UE tomba dos recursos de Ryanair contra els rescats a aerolínies de França i Suècia
Brussel·lesPrimer aval de la justícia europea als ajuts que han donat els governs a les empreses per l'aturada econòmica forçada per la pandèmia del coronavirus. El Tribunal General de la Unió Europea ha desestimat aquest dimecres dos recursos que l'aerolínia irlandesa de baix cost, Ryanair, va imposar en contra dels ajuts concedits pels governs de França i Suècia a les seves aerolínies insígnia. El sector aeri ha patit amb una duresa especial les conseqüències de la pandèmia per les restriccions a l'hora de viatjar i són diversos els governs europeus que han sortit al rescat del sector.
Ryanair va emprendre una batalla legal en contra de totes aquestes ajudes i ha recorregut els ajuts d'Espanya, Alemanya, els Països Baixos, Portugal, Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Letònia a les seves aerolínies. Amb les dues decisions d'aquest dimecres, el tribunal amb seu a Luxemburg marca la línia de quin serà el seu criteri en la resta de resolucions, que, tot i això, s'estudien cas per cas. L'aerolínia irlandesa argumenta que són ajudes d'estat i que són "discriminatòries" i el tribunal de Luxemburg ho rebutja de ple. Considera que els esquemes posats en marxa per a França i Suècia són els adequats i no constitueixen cap discriminació.
A principis de la pandèmia, la Comissió Europea va flexibilitzar les normes que permeten concedir ajuts d'estat als governs per permetre'ls teixir una xarxa de seguretat a l'espera de l'arribada dels fons comunitaris. Són una majoria els països que, gràcies a aquesta flexibilització, han pogut concedir ajudes milionàries a aerolínies. Per exemple, Alemanya va aprovar un pla de rescat de 9.000 milions d'euros per a Lufthansa, cosa que implica el retorn de l'estat a l'accionariat de l'empresa. França va injectar 7.000 milions a Air France, i els Països Baixos, 3.400 milions a KLM.
A Espanya Air Europa, que està integrada al grup d'Ibèria i Vueling, rebrà 475 milions d'euros del fons de suport a la solvència d'empreses estratègiques que gestiona la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i, a més, Air Europa compta amb un préstec de 140 milions d'euros de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). En aquest cas, la vista al Tribunal General es la setmana que ve, el 24 de gener, i si Luxemburg manté el criteri s'espera que també s'avalin els ajuts espanyols, perquè l'esquema aplicat a Air Europa és molt similar al suec avalat aquest dimecres pel tribunal.
La clau de les sentències que ha dictat aquest dimecres el tribunal és que sobreentén que les mesures preses per un estat en benefici de la seva pròpia economia actuen en benefici del conjunt de la UE: "S'entén, per la seva mateixa naturalesa, que les mesures preses per posar remei a una greu pertorbació de l'economia d'un estat membre es prenen en l'interès de la Unió, sempre que siguin necessàries, idònies i proporcionades". Ryanair encara pot presentar recurs a aquesta decisió per elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En els dos casos concrets desestimats aquest dimecres, la justícia europea es pronuncia clarament a favor dels dos esquemes. Considera que el règim d'ajuts francès és "idoni" per respondre a les conseqüències patides pel sector. En el cas suec, el Tribunal General es pronuncia sobre el sistema de garanties de préstec general posat en marxa pel govern del país que estableix un màxim de 5.000 milions de corones sueques (gairebé 500 milions d'euros). Ryanair es queixava que es limités l'accés a aquestes garanties de préstec a les aerolínies amb llicència sueca, però el Tribunal General creu que aquesta limitació també és l'adequada per mitigar l'impacte de la pandèmia a l'economia del país.
- 1. Per què els estats poden donar ajuts milionaris? Perquè la Comissió Europea va flexibilitzar, de manera temporal pel context de pandèmia, les normes de competència a principis de la pandèmia. D’aquesta manera s’han pogut concedir ajuts públics fins ara considerats il·legals (és a dir, ajudes d’estat) perquè van en contra de la lliure competència.
- 2. En quina legislació s’empara aquesta mesura? L’article 107 del tractat de funcionament de la UE considera que no afecten el mercat interior les ”ajudes destinades a reparar els perjudicis causats per desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional” i “destinades a reparar una greu pertorbació en l’economia d’un estat”.
- 3. Per què aquesta sentència és important? Perquè crea un precedent. Ryanair ha interposat diversos recursos més que estan per resoldre, però les primeres deliberacions sobre un assumpte fixen un precedent que el tribunal tindrà en compte en els futurs casos i que ja serveixen, doncs, per encaminar les resolucions futures.
- 4. S’acaba aquí la batalla de Ryanair per les ajudes d’estat? L’aerolínia de baix cost encara pot presentar recurs de cassació en un període de dos mesos i 10 dies davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la instància superior. Aleshores s’hauria de decidir si s’admet i si, per tant, una nova instància torna a estudiar el cas.
- 5. Afecta a Espanya aquest cas? Ryanair també va presentar un recurs contra el marc d’ajuts espanyol, al qual es va acollir Air Europa, ara part del grup IAG (on hi ha Iberia i Vueling però també Aer Lingus, competidor directe de Ryanair a Irlanda). El cas suec s’assimila al d’Air Europa i, per tant, es pot preveure cap on s’encaminarà la resolució.
