La legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

Podem havia estat fins ara un mur davant l'acord entre el PSOE i Junts per a la delegació de les competències d'immigració a Catalunya. "No es farà amb els vots de Podem", assegurava el partit lila, molt bel·ligerant amb els motius "racistes" que atribuïa al pacte. Aquesta oposició frontal era el principal escull per materialitzar una de les exigències dels de Carles Puigdemont per donar suport parlamentari als socialistes. L'incompliment d'aquest punt va ser, de fet, un dels principals motius esgrimits pels juntaires per trencar amb la Moncloa. En un dels moments més delicats de la legislatura, amb el govern espanyol contra les cordes per la crisi ferroviària, el PSOE ha premut la tecla que Podem ja havia apuntat que podia ser el desllorigador d'aquest bloqueig: la regularització de mig milió de persones que ja són a l'Estat.

A ningú se li escapa que la relació entre ERC i Junts, especialment al Congrés dels Diputats, és sovint tempestuosa. Una de les poques imatges d’unitat de la legislatura va ser l’aprovació de l’amnistia, que no va estar exempta de dificultats i de moments de desavinences. Tampoc és cap secret que l’entesa que s’ha fet patent al llarg de la legislatura entre Junts i el PP en matèria econòmica ha aixecat els recels dels republicans. Però quin grau d’entesa tenen els dos partits independentistes en les seves pròpies propostes? L’ARA analitza fil per randa les votacions de les iniciatives o esmenes impulsades per Junts i ERC en els primers dos anys de la legislatura espanyola.

La pròxima cita electoral a Catalunya està prevista per al maig del 2027, però els partits ja han iniciat una cursa que comença molt abans del calendari formal. La política catalana, marcada per la frustració col·lectiva arran del fracàs del procés independentista, canalitza part d’aquest malestar cap a la immigració i la converteix en el centre del debat polític. Aquesta construcció de narratives modela la percepció pública molt abans d’anar a les urnes, i els partits responen a la demanda d’una part de la població que reclama més control migratori. Així, el debat sobre immigració esdevé l’eix sobre el qual es projecten i es negocien les noves fronteres de la identitat i la cohesió social catalanes.

“No vam llegir prou bé la realitat del país”, deia Jordi Sànchez. Vam “sobrevalorar les nostres pròpies forces o ser molt ingenus”, reblava Carme Forcadell. Expresidents de l'ANC, després d’un llarg silenci, han recuperat la paraula en una conversa a l’ARA. Lúcid diagnòstic que ens porta al punt on gairebé sempre s'arriba després d’un fracàs: ens vam enganyar creient que s’estava en condicions de fer el pas definitiu abans d’hora. Una aventura que va mobilitzar els principals partits i personalitats independentistes i que va atreure persones d’orígens diversos, incorporant a Junts pel Sí fins i tot personalitats que havien construït el seu perfil contra el pujolisme.

Junts ha sortit del seu congrés a Calella com una organització reestructurada i revitalitzada, disposada a recuperar centralitat, i sobretot, a tornar a governar a Catalunya. Per fer-ho, s'ha volgut presentar com una formació capaç de fer-ho tot alhora: independentisme unilateral i (en lletra més petita) això que ells mateixos en solen dir autonomisme, o treball de gestoria. Una mica allò de la dita, de voler mirar el plat i les tallades. Per aconseguir-ho, han confeccionat una executiva de caràcter inclusiu, han fet sortir quasi delicadament Laura Borràs de la presidència del partit i al seu lloc hi han posat Carles Puigdemont, que queda reconfirmat com a líder. Majories a la búlgara, ponències aprovades amb noranta-nous per cent, llistes tancades i bloquejades.

La política té unes inèrcies que sovint es mouen a un ritme lent i fan que la realitat desbordi els projectes més preuats. Si fem cas de les aparences, ara mateix a Junts tot gira al voltant de Puigdemont. En realitat, és la tapadora sobre la qual tots s’aixopluguen –mirant-se de reüll els uns als altres– per por que si s’obrís pas a una renovació estratègica i de lideratge, que semblen inevitables, s’entraria en fase d’explosió. I, tanmateix, si Junts no accelera en la redefinició d’un espai propi, hereu de les tradicions centrals del nacionalisme català, en les circumstàncies actuals pot anar perdent llençols a cada bugada.

Després de tot una carrera política sent la mà dreta de Xavier Trias a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) li ha agafat el relleu al capdavant del grup de Junts a l’Ajuntament de Barcelona. 

Xavier Trias ha posat aquest dilluns data al seu comiat de l'Ajuntament de Barcelona. El líder de Junts per Catalunya al consistori de la capital catalana havia anat ajornant el seu adeu escudant-se en què abans volia aclarir quin era l'escenari de govern a la ciutat. Aquest dilluns, però, Trias ha sigut taxatiu: "Me n'aniré de vacances sense ser regidor", ha etzibat en roda de premsa el dia que es compleix un any que Jaume Collboni va ser elegit alcalde. Aquell dia, els vots del PSC, Barcelona en Comú i el PP van barrar a Trias el pas a l'alcaldia tot i haver guanyat les eleccions.

El PSC és el gran guanyador de les eleccions catalanes, mentre que l'independentisme en general és el gran perdedor i ja no suma la majoria al Parlament de Catalunya. Els resultats del 12-M són clars, però hi ha una sèrie de mapes que poden ajudar a interpretar els resultats. Us oferim els 13 mapes clau per poder-ho fer.

La nit electoral ha estat una victòria del PSC i una derrota de l’independentisme, que no suma. En aquest panorama, la millora dels resultats de Junts, amb 100.000 vots més i tres diputats extres (35), ha resultat estèril per a la formació de Carles Puigdemont. Sobretot per la gran diferència respecte al PSC, que l’allunya de la presidència. Els resultats han caigut com una galleda d’aigua freda a la plana major de Junts, reunida al pavelló d’Argelers, perquè la millora no ha estat suficient per contrarestar les xifres de Salvador Illa, que treu 200.000 vots més que el seu competidor. De fet, han quedat a sis punts percentuals i set diputats de distància –42 diputats a 35 i el 27,9% de vot respecte al 21,6% amb el 99% de l’escrutini–. No ha estat l’única mala notícia per a Junts: mentre la majoria independentista no suma, el tripartit sí. Tot i que els juntaires han guanyat la partida als republicans per un marge ampli de 15 diputats i set punts, aquesta victòria particular ha estat eixorca. L’objectiu de la campanya, la restitució de Puigdemont, és complex.

18 h. Pujo per l’autopista seguint un autocar amb la foto de Puigdemont. Catalunya necessita lideratge, diu. Amb un candidat a l’exili i el sistema ferroviari avariat casualment avui, la democràcia sembla una mica de fireta. Veig la platja d’Argelers, on va haver-hi el camp. Arribat al pavelló, també em fa un efecte de circ, l’envelat amb food trucks, dianes per jugar a dards, futbolins i tiradors de cervesa. Com que amb prou feines hi han vingut militants, tot és apagat.

Els resultats de les eleccions a Catalunya del 12 de maig han deixat clar que el PSC de Salvador Illa és el gran guanyador dels comicis, i que l'independentisme no suma majoria absoluta ni tan sols comptant amb els dos escons d'Aliança Catalana. Tot i això, l'anàlisi detallada dels resultats pot permetre treure més conclusions. Per això és especialment útil el mapa dels resultats per seccions censals, el més detallat de les eleccions a Catalunya, que pot mostrar un resultat de gairebé carrer per carrer, a les zones més denses. Us l'oferim a sobre d'aquestes línies. I tot seguit, aquí a sota, el mapa carrer per carrer de la ciutat de Barcelona.

La travessa socialista pel desert es va acabar fa tres anys, però no ha estat fins ara que el PSC ha pogut celebrar una victòria de debò. Salvador Illa és l’únic que, sobre el paper, aspira a la presidència de la Generalitat, gràcies als 42 diputats que ha aconseguit aquest diumenge, que reforcen la primera posició que ja tenia al Parlament. Però el motiu pel qual podria tornar a haver-hi un president socialista a la Generalitat no són només els bons resultats del PSC, sinó, sobretot, la desfeta de l’independentisme.

Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest divendres –quan se celebrava el 8-M, el Dia de la Dona Treballadora– l'alcalde de Puigverd de Lleida (Segrià), Josep Solsona, acusat de dos presumptes delictes: un d'amenaces i coaccions, i un altre de lesions i amenaces en l'àmbit de la violència de gènere, maltractament en l'àmbit familiar i agressió sexual a una menor d'edat. La detenció es va produir divendres a les 16.30 h, tal com va avançar el diari Segre, i, després de passar la nit a la comissaria de Lleida i de declarar davant del jutjat de guàrdia, Solsona ha quedat aquest dissabte a la tarda en llibertat provisional sense mesures cautelars. Així ho ha dictaminat el jutge després d'escoltar les declaracions tant del propi investigat com de diversos testimonis i seguint el criteri de Fiscalia. A més, no s'ha acordat cap ordre d'allunyament ni protecció.

La diputada de Junts Cristina Casol va decidir ahir trencar el silenci després que dilluns la direcció del partit la va expulsar del grup parlamentari un cop arxivada la seva denúncia per assetjament per raó de gènere al Parlament. En una entrevista al Més 324, Casol va assegurar que la decisió de la formació era una "represàlia" per haver denunciat com s'havia sentit, una decisió que la llei d'igualtat recull com una vulneració del principi d'igualtat. "Em defensaré perquè he dit la veritat", va assegurar ahir la diputada afí a Laura Borràs, remarcant que la direcció del partit prenia aquesta decisió perquè s'havia arxivat la seva queixa: "Jo vaig denunciar masclisme i l'expulsió és una represàlia".

A Pedro Sánchez no se li albira una legislatura fàcil i la primera prova serà aquest dimecres. La seva dependència de Junts podria portar el govern espanyol a patir la seva primera derrota parlamentària si no recondueix el xoc que manté amb el partit de Carles Puigdemont per aprovar els tres decrets del govern espanyol que ha de convalidar en el ple del Congrés. A hores d'ara, els juntaires mantenen el seu no a les tres normes: el decret de mesures anticrisi, el de la reforma del subsidi d'atur i el de justícia. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha reclamat aquest dilluns al PSOE que retiri tot el paquet de mesures i les torni a presentar negociades i acordades amb els juntaires. Els socialistes, però, descarten retirar-les i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, ha emplaçat el partit de Carles Puigdemont a continuar negociant. A hores d'ara, el govern espanyol té garantits els vots d'ERC, el PNB i EH Bildu, mentre que Podem ha avisat que estudia votar en contra del decret sobre el subsidi d'atur i de les mesures anticrisi si no hi ha canvis. Sense Junts, però, cap d'aquests decrets pot tirar endavant.

Aquest cap de setmana Esther Vera conversa amb la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs.