La governabilitat de l'Estat

Podem anuncia el veto al traspàs d'immigració a la Generalitat

El govern espanyol defensa la delegació de competències i convida els grups parlamentaris a dialogar: "Tindran ocasió de fer-hi aportacions"

Irene Montero i Ione Belarra.

MadridDesprés d'un any de negociacions, Junts i el PSOE han arribat a un acord per traspassar les competències en immigració a la Generalitat. Però el que semblava el final del camí tot just és el principi: Podem, soci imprescindible, ja ha anunciat que vetarà el traspàs. "No es farà amb els vots de Podem", ha garantit la líder del partit lila, Ione Belarra, en un missatge a X, sense gaires més explicacions. A Podem no li agrada que el PSOE hagi pactat amb Junts, "un partit antiimmigració que competeix amb la ultradreta catalana", tot i que les competències es traspassarien a la Generalitat, actualment en mans del PSC de Salvador Illa. "El que és urgent al nostre país és que s'aprovi la ILP de regularització, que porta un any esperant", ha afegit Belarra en referència a la proposició a tràmit al Congrés que reclama "regularitzar els estrangers que es trobaven en territori espanyol abans del dia 1 de novembre del 2021".

"No sé amb quins vots pretén el PSOE tirar endavant aquest acord amb Junts, però ja els dic que amb els vots de Podem això no es farà. Primer s'ha d'aprovar la ILP de regularització extraordinària i quan Junts demostri que no és racista, aleshores Podem estarà obert a debatre i discutir sobre competències en migració", ha dit després Belarra a Canal Red, el mitjà de comunicació de Pablo Iglesias. El govern espanyol li ha respost convidant tots els grups parlamentaris a fer una "lectura assossegada" de la proposició de llei registrada aquest dimarts al matí pel PSOE i Junts al Congrés. Segons la ministra de Migracions, Elma Saiz, l'exposició de motius "recull perfectament" els principis de l'executiu espanyol, "posant en el centre els drets humans", així com una visió "positiva" de la immigració. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Saiz ha convidat a dialogar per aprovar un text en el qual, ha remarcat, hi ha marge perquè facin "aportacions".

Fonts de Junts també han avançat que parlaran amb la formació lila i han esperat no tenir problemes per fer-los canviar d'opinió. Sense Podem la norma no té cap opció de prosperar perquè els números no sortiran. Per tant, convèncer el partit lila es convertirà ara en el principal repte. I no seran els únics vots a sumar. Perquè tiri endavant la votació es necessita la majoria absoluta de la cambra baixa i, per tant, això també inclou la resta de socis de la investidura: Sumar i ERC, que ja han verbalitzat que hi estan a favor, Bildu i PNB (el vot del BNG seria prescindible). Des de Sumar la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha garantit en una entrevista a TVE que l'acord "es troba en el marc del respecte constitucional i també del respecte a les competències que marquen les directrius europees". També ha insistit que el respecte als drets humans "queda garantit".

Rebuig del PP i Vox

Com era d'esperar, al PP no li ha agradat el traspàs d'immigració a la Generalitat pactat entre el PSOE i Junts. "És una humiliació sense precedents", s'ha queixat Alberto Núñez Feijóo en una atenció als mitjans des del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona. A parer del president del PP, és una demostració més que Pedro Sánchez és "un figurant" a qui "posa i treu l'independentisme de Junts". Isabel Díaz Ayuso també ha criticat que Sánchez pacti sobre aquesta matèria amb un partit a qui el president espanyol havia acusat de "xenofòbia" en el passat. La presidenta madrilenya ha afirmat que l'increment de plantilla dels Mossos d'Esquadra implica tractar aquest cos policial autonòmic "com si fos un nou exèrcit". Vox tampoc ha escatimat esforços creatius per qualificar l'acord de "pacte criminal" i una "sentència de mort" a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Els populars consideren que l'acord, que els juntaires han detallat en roda de premsa, "suposa aprofundir en la desigualtat dels espanyols" i "continuar desmantellant l'Estat a Catalunya" perquè "les competències en estrangeria són exclusives de l'Estat". L'executiu espanyol ha defensat, per contra, que es tracta d'una "delegació" de competències contemplada a la Constitució, que malgrat ser "integral" i "important" no va en detriment de l'Estat.

Què diu el Govern?

A l'espera que la reforma superi el tràmit a les Corts Generals, el Govern ja es prepara per assumir les noves competències: aquest dimarts el consell executiu ha creat un grup de treball liderat per la conselleria de Drets Socials que analitzarà la lletra petita del traspàs per planificar quins recursos faran falta per fer-lo efectiu. També hi estaran representats els departaments de Presidència i d'Interior. Aquest grup serà el que decidirà, entre d'altres, si tancarà o no els CIE a Catalunya. En qualsevol cas, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha garantit que l'executiu actuarà amb "rigor" i "responsabilitat" davant del traspàs: "Qualsevol avenç competencial i millora de l’autogovern és sempre benvingut", ha dit durant un acte aquest dimarts.

L'ampliació addicional de 1.800 agents als 25.000 anunciats pel Govern fa una setmana també obligarà la Generalitat a reorganitzar el calendari i les convocatòries per incorporar nous agents. La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha emmarcat aquesta ampliació en la necessitat d'acompanyar el traspàs de més recursos que permetin a la Generalitat assumir aquestes noves funcions, que vol exercir amb vocació de ser "terra d’acollida". En resposta al PP, Paneque ha criticat que considerin que "Espanya es trenca" cada vegada que hi ha un traspàs de competències a Catalunya i ha recordat que anteriors executius espanyols del PP també van firmar pactes semblants amb la Generalitat.

Parlament

Al Parlament de Catalunya el PP i Vox han registrat aquest dimarts una petició de compareixença d'Illa perquè expliqui com gestionarà la delegació de competències. En un comunicat, el portaveu del grup parlamentari popular, Juan Fernández, ha titllat aquesta cessió “d’il·legal” i ha afegit que els "preocupa seriosament” la mesura. Al seu torn, el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, ha criticat que l’acord “és un atemptat contra la seguretat” de Catalunya. Aliança Catalana també ha criticat l’acord, però perquè només es traspassaran “competències administratives”. “No volem engrunes, volem les plenes potestats per legislar sobre estrangeria”, ha reclamat la diputada Rosa Maria Soberana. També hi ha mostrat el seu rebuig la CUP, però per motius ben diferents. El diputat Dani Cornellà ha acusat la formació de Carles Puigdemont de reclamar "el mateix" que Aliança Catalana: "Si demanen les competències d'immigració és perquè han comprat el marc imposat per l'extrema dreta". En canvi, els comuns han dit que és una "molt bona notícia" que la finestreta única pugui servir per eliminar els excessos de burocràcia que empitjoren la vida de les persones migrades.

stats