Puigdemont, sobre l'acord d'immigració: "Sense integració no hi ha nació"
L'expresident assegura que la "desconfiança" amb el govern espanyol ha disminuït, però que cal seguir avançant en el compliment de l'acord de Brussel·les
BarcelonaDesprés de molts estira-i-arronses, Junts i el PSOE han tancat un acord per delegar competències en matèria d'immigració a la Generalitat, més enllà del que ja preveu l'Estatut. I per donar-li transcendència, Junts ha presentat el pacte de la forma més solemne: l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha sigut l'encarregat de desgranar l'entesa, juntament amb el secretari general, Jordi Turull, i la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras. "Sense integració no hi ha nació", ha dit l'expresident, alhora que ha remarcat també que "sense immigració no hi ha progrés". Per a Junts l'acord amb el PSOE es tracta d'una "delegació integral de competències", ja que "tot el que té a veure amb la vida d'un estranger que arriba a Catalunya passa per la Generalitat". Ara bé, també ha admès que serà aplicant la normativa espanyola, que és –ha explicitat– el que preveu la legislació europea en matèria d'entrades i sortides de migrants en l'espai de lliure circulació. En el mateix sentit, també han tret pit que els Mossos a partir d'ara treballaran a la frontera, però reconeixent que hi ha d'haver coordinació amb les forces de seguretat de l'Estat. "No va de si la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perden competències, sinó de ser eficaços", ha dit Puigdemont.
Per als juntaires, aquesta delegació de competències són noves "eines" que dotaran la Generalitat de més capacitat per abordar el fenomen de la immigració, que Puigdemont ha assegurat que no es pot fer veure que no existeix: "Negar la importància del fenomen és un obstacle per treballar pel país". A parer seu, fins ara la Generalitat no tenia prou capacitat per afrontar-ho –ha parlat de "desbordament" dels serveis públics– i ha assegurat que es mostraran "vigilants" perquè el govern català, del PSC en solitari, exerceixi aquestes noves capacitats amb diligència, com per exemple la concessió dels permisos de residència complint tots els requisits que marca la llei.
En aquest sentit, han augurat que al Parlament de Catalunya també "se li gira feina", entreveient que Junts, des de l'oposició, proposarà nova legislació per desenvolupar aquesta delegació de competències. Haurà de ser circumscrivint-se als àmbits en què, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat té capacitat de legislar, com educació, sanitat i llengua, així com la "capacitat normativa" que, segons Nogueras, pot desplegar el Parlament en matèria d'estrangeria.
¿Com afecta això les relacions amb el govern espanyol? Per a Puigdemont, a mesura que es vagi complint l'acord d'investidura, l'anomenat acord de Brussel·les, la legislatura anirà avançant, i ha admès que amb el pacte sobre immigració la "desconfiança amb el govern espanyol ha disminuït". Això sí, ha deixat clar que la resta de carpetes estan obertes: ha mencionat el finançament, l'ampliació del sostre de despesa i el català a la Unió Europea. És a dir, partit a partit, també en el cas dels pressupostos espanyols. Pel que fa al govern espanyol, s'ha mostrat conscient que es manté la "complexitat" de la legislatura, si bé ha transmès optimisme després d'un acord que millora la relació amb Junts.
El català, requisit?
Un dels punts clau per a Junts era que el català fos un requisit per renovar el permís de residència. Així, amb l'acord a la mà, Junts assegura que a partir d'ara la Generalitat podrà valorar el coneixement de la llengua catalana com un element indispensable. Així i tot, no han aclarit fins a quin punt serà de necessitat obligada, és a dir, si se li pot denegar el permís a algú si no sap català, tenint en compte que la sentència de l'Estatut va deixar en un segon nivell el deure de saber català respecte al castellà i que la Generalitat aplicarà la normativa estatal en aquest àmbit. En tot cas, Puigdemont ha deixat clara quina és la seva voluntat política: "El català és un element indispensable per a la integració plena. Per tant, no hi pot haver informe favorable de la Generalitat" sense el coneixement de la llengua.
Pel que fa a la gestió dels centres d'internament per a estrangers (CIE), Junts també ha obert la porta a replantejar-los, ja que a Catalunya s'havia reclamat el seu tancament. "La situació és humanament inacceptable. Fa vergonya", ha dit, i ha assegurat que hi ha d'haver un canvi "integral" d'aquests centres.
Què diu el Govern?
A l'espera que la reforma superi el tràmit a les Corts Generals, el Govern ja es prepara per assumir les noves competències: aquest dimarts el consell executiu ha aprovat crear un grup de treball liderat per la conselleria de Drets socials. També hi estaran representats els departaments de Presidència i Interior. En tot cas, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que l'executiu ho farà amb "rigor" i "responsabilitat": "Qualsevol avenç competencial i millora de l’autogovern és sempre benvingut", ha dit durant un acte aquest dimarts.
L'ampliació addicional de 1.800 agents als 25.000 anunciats pel Govern fa una setmana (s'arribarà, per tant, als 26.800) també obligarà la Generalitat a reorganitzar el calendari. La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha emmarcat aquest acord en la necessitat d'acompanyar el traspàs de competències de recursos que permetin a la Generalitat assumir aquestes noves funcions, que ho farà amb vocació de ser "terra d'acollida".
