Fins ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha anat tombant tots els recursos de l'independentisme que hi han arribat. Aquest dijous no ha sigut una excepció: Estrasburg ha conclòs que Espanya no va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull quan els va impedir exercir els seus drets com a parlamentaris durant la seva presó preventiva, quan van ser elegits diputats a les eleccions del Parlament del 2017. Per al Tribunal Europeu de Drets Humans, no hi va haver una vulneració ni del dret a les eleccions lliures ni del dret a la seva llibertat i, per tant, avala la limitació de drets que es va produir arran de la seva privació de llibertat dictada pel Tribunal Suprem.

L’empresa Ikea és sinònim de mobles assequibles, funcionals i amb un toc de disseny nòrdic que ha captivat milions de clients a tot el món. Però la companyia sueca, fundada el 1943, també té un passat fosc. Des de fa alguns anys, els vincles que la companyia de mobles escandinava havia tingut amb l’antiga Alemanya de l'Est han estat investigats i posats a la llum pública, cosa que ha generat remordiments entre els actuals directius de l’empresa.

La negociació de Pedro Sánchez amb els partits independentistes va portar els indults el 2021, va seguir amb l'eliminació de la sedició i la reforma de la malversació el 2022 i, finalment, ha conduït a l'amnistia aquest 2024. Aquesta tríada és precisament la que recullen les últimes al·legacions que ha presentat el govern espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), enfocades a evitar que l'Estat sigui condemnat per vulneració de drets fonamentals en la causa de l'1-O. És la primera vegada que l'advocat de l'Estat que representa Espanya davant del TEDH, Alfonso Brezmes, i la seva número dos, Heide Elena Nicolás, inclouen l'amnistia, un cop aprovada al mes de maig al Congrés dels Diputats. De fet, l'escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, la incorpora sencera per evidenciar que la motivació objectiva de la llei és extingir totes les responsabilitats penals dels encausats pel referèndum de l'1 d'Octubre, entre ells els nou presos polítics que van demandar l'Estat davant del Tribunal d'Estrasburg.

Abel Mora, un dels set encausats ja condemnats a qui només l'amnistia podia evitar la presó, va ingressar dijous passat a Can Brians, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ARA. Mora, condemnat el 2021 a 3 anys i 9 mesos de presó per participar en l'agressió que va patir un ciutadà que participava en la manifestació convocada pel sindicat policial Jusapol el novembre del 2018, va ingressar a presó el mateix dia que el Congrés aprovava la llei d'amnistia, que està pendent de publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per entrar en vigor.

Encara sense acord per l’amnistia, Junts i el PSOE escuren els últims dies de negociació amb una amenaça judicial que ara ja va prenent forma: en pocs dies hi podrien haver nous presos polítics o exiliats. Les instruccions per terrorisme, ara dividides entre el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, representen un atac a la línia de flotació de la llei i dificulten la posició de Junts, que ha proclamat que no acceptarà una norma que deixi fora una part dels represaliats.

Pas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va dictaminar el 31 d'agost de l'any passat que s'havien "violat" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull quan se'ls va suspendre com a diputats al Parlament el 2018. Els exconsellers del Govern de l'1-O van portar el seu cas a instàncies internacionals i van guanyar aquesta batalla contra l'estat espanyol, que va ser instat a adoptar "totes les mesures que siguin necessaris per evitar que es cometin violacions semblants en el futur". Consultat per l'ARA, el govern espanyol admet que en la seva resposta al comitè indica que no ha fet res perquè no es repeteixi un altre cas com aquest.

Com ja és tradició des que l’Estat va decidir respondre al Procés amb judicialització, l’any que comença estarà marcat a Catalunya pels tribunals. D’entrada, perquè la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, haurà de posicionar-se sobre com afecta l’última reforma del Codi Penal els líders de l’1-O condemnats, que podrien veure reduïda substancialment la seva inhabilitació. El que els passi condicionarà també l’horitzó de la resta de dirigents que arrosseguen causes pel referèndum, des de les desenes d’alts càrrecs que encara esperen judici als polítics exiliats. La de l’exili, de fet, és una altra de les batalles clau d’aquest 2023, amb Carles Puigdemont vivint un capítol decisiu del seu pols amb Pablo Llarena. Fora de l’1-O, pels tribunals passarà també Laura Borràs pel cas de la ILC, mentre que el cas Pujol i el 3% continuen esperant data.

Tenim un ull posat en l’escudella i la carn d’olla de Nadal i l’altre en aquest trepidant final d’any polític espanyol a causa de Catalunya. Ahir el Senat va aprovar la reforma de la sedició i la malversació, i ja està, amb la votació d’ahir, el Codi Penal ja ha quedat reformat definitivament. I ara aquesta reforma tindrà conseqüències penals, i molt aviat: hi ha qui calcula que al febrer, abans de dos mesos. 

La reforma del Codi Penal té derivades a tots els tribunals que tenen a les seves mans alguna decisió pendent sobre la causa contra els líders de l'1 d'Octubre: al Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, Luxemburg) i també al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, Estrasburg). Aquests darrers dies s'ha parlat molt de com influïa la derogació de la sedició en la revisió de la sentència que necessàriament farà el Tribunal Suprem un cop entri en vigor la reforma. També s'ha abordat com afecta els casos dels exiliats. Però no com pot impactar en les demandes que van presentar els expresos polítics al TEDH. D’acord amb els experts consultats, arran del canvi legal Estrasburg esperarà que el Suprem revisi les condemnes i avisen que en el cas que els líders independentistes quedessin eximits de responsabilitat penal, les demandes fins i tot podrien quedar desactivades. El futur a Estrasburg, doncs, està en part en mans de la sala presidida per Manuel Marchena.

Almenys quatre persones van morir i 61 més van resultar ferides en el motí que dissabte va generar un incendi a la presó d'Evin, a Teheran, la més important de la capital i on hi ha interns presos polítics del règim dels aiatol·lahs. Aquest és el balanç oficial publicat aquest diumenge, després del caos de dissabte a la nit.

La setmana passada, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre un dictamen en el qual va concloure que l’estat espanyol va vulnerar els drets fonamentals d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull quan, l’any 2018, el Tribunal Suprem els va suspendre el seu escó com a diputats del Parlament de Catalunya pel fet d’estar investigats del delicte de rebel·lió i, alhora, estar en situació de presó preventiva. A Catalunya, aquesta resolució ha estat àmpliament comentada i, com és costum, el Madrid polític i mediàtic, el del sostenella y no enmendalla, ha fet com si sentís ploure i ha desviat l’atenció parlant més de la validesa que tingui que no pas d’allò que diu.

La repressió a l’independentisme ha fet passar a l’acció Nico Krisch. Aquest prestigiós acadèmic expert en dret internacional sempre havia sigut més d’assaig i docència que d’exercir l’advocacia, però els últims anys ha pilotat la demanda dels presos polítics al Comitè de Drets Humans de l’ONU –amb un dictamen favorable aquesta setmana–. Krisch és alemany, va néixer a Berlín Oest i va veure caure el Mur de Berlín quan tenia 17 anys.

El dictamen del Comitè de Drets Humans de l'ONU condemnant Espanya per haver suspès els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva no només és una "victòria moral" de l'independentisme, en paraules del mateix Romeva, sinó que també posa deures a Espanya. El principal: ha de dur a terme reformes legislatives en un termini de 180 dies perquè això no torni a passar. En una roda de premsa conjunta aquest divendres, Romeva, Rull i també l'advocat que ha coordinat la causa, Nico Krisch, des de Ginebra, han instat l'Estat a actuar. "Espanya ha d'acabar l'estratègia d'opressió", ha dit Krisch, mentre que Romeva ha apostat per l'amnistia com la principal "resposta política". Ara bé, també s'ha de tenir en compte que "el dany és irreparable" –no poden tornar a ser càrrecs electes– i que de moment la primera reacció d'Espanya, tal com ha afirmat Rull, ha sigut el "menysteniment". Per tot plegat, l'independentisme prefereix centrar-se en el que depèn d'ell i no confiar massa en el que pugui venir de l'Estat, i això vol dir aprofitar el dictamen de l'ONU per les causes que estan pendents de resolució a Europa.

La resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU condemnant Espanya per haver suspès els drets dels presos polítics abans de la sentència no ha servit aquest dijous perquè el PSC, ERC i la CUP canviessin d’opinió sobre la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, però sí que serà una arma que utilitzarà la defensa de Borràs en el camí que s’obre ara al Tribunal Constitucional. De fet, des del seu entorn consideren tan important el precedent que ara dubten sobre si la següent parada hauria de ser la justícia europea o l’ONU –les dues jurisdiccions són incompatibles–. Tot i que no ha estat rellevant per a la decisió de la mesa, ha estat un dels debats centrals de la jornada: ¿la resolució de l’ONU també val pel cas de Borràs o, com diu ERC, no té res a veure? L’ARA ha consultat experts constitucionalistes per valorar aquesta qüestió.

“Política”, piulava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan Pedro Sánchez va concedir els indults als presos polítics el 22 de juny de l’any passat. Era una manera de sintetitzar la paradoxa que havia envoltat la mesura de gràcia fins a la seva concessió: els condemnats la valoraven amb escepticisme, era tabú explicar-ne la veritat públicament i, fins ara, és l’únic resultat tangible de l’aposta entre el PSOE i ERC pel diàleg. Ara torna a ser matèria classificada. Què passarà si el Tribunal Suprem els revoca? ¿La Moncloa dictarà nous decrets d’indult corregint les deficiències que hagi pogut trobar la sala tercera de l’alt tribunal? ¿Forma part de les negociacions que van reprendre dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà? L’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, quan era interpel·lat pels indults abans que es concedissin, sempre repetia que “a vegades, perquè les coses surtin bé, cal treballar amb discreció”.

Si Turull va fer un pas endavant, Sànchez va fer-lo al costat cedint-li, precisament, el lloc de secretari general de Junts. Paradoxalment, l’exlíder de l’ANC ha exercit més temps el poder al partit des de dins de la presó que des de fora. La seva següent missió l’allunyarà del combat polític del dia a dia: té previst dirigir la fundació de la Crida Nacional per la República, el futur think tank de JxCat. Una manera de seguir influint, però des d’una òptica diferent.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) defineix com un “record llunyà” els tres anys i vuit mesos que va ser a la presó per haver posat les urnes l’1 d’Octubre. En conversa amb l’ARA.