El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha refundat les seves joventuts en un intent de rentar la seva imatge de cara a les eleccions regionals del 2026. La líder d'extrema dreta Alice Weidel va subratllar que Generació Alemanya –el nom de les noves joventuts de l'AfD– serà “el planter de talents” del partit. Encara que es va fundar fa només una setmana, l'organització juvenil ja està en el punt de mira de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), els serveis d'intel·ligència del ministeri de l'Interior alemany.

Més de 110.000 persones van desfilar dissabte pel centre de Londres en la manifestació d’extrema dreta més nombrosa que s’ha vist al Regne Unit en dècades. La marxa antiimmigració, batejada com a “festival de la llibertat d’expressió”, va comptar amb l’aparició sorpresa d’Elon Musk, en videoconferència, per donar el seu suport a Tommy Robinson, el polèmic activista convocant de la concentració, acusat de discurs d’odi i de difusió deliberada de continguts falsos. La marxa i els parlaments es van convertir en una desfilada de teories conspiratives, discursos racistes i barrets MAGA, i el recordatori constant de greuges polítics i socials, amplificats des de banda i banda de l’Atlàntic.

El principal partit de l'oposició a Alemanya ha estat formalment qualificat de partit "extremista" de dretes i d'amenaça per a la democràcia. Els serveis d'intel·ligència del país (BfV o Oficina de Protecció de la Constitució) han classificat d'aquesta manera Alternativa per a Alemanya (AfD), una decisió que podria obrir la porta a una futura il·legalització de la formació, tot i que de moment sembla una possibilitat encara remota.

A Grünheide, un poble de 9.000 habitants de l'antiga Alemanya comunista on el multimilionari tecnològic Elon Musk ha construït la primera fàbrica de Tesla a Europa, l'extrema dreta va ser el partit més votat en les eleccions federals del 23 de febrer. Alternativa per a Alemanya (AfD) va obtenir el 32,5% dels vots. “He votat AfD”, explica el Marc, de 18 anys, al centre de Grünheide. Aquest jove alemany, que no vol donar el seu cognom, atribueix l'èxit a la regió del partit d'extrema dreta al fet que molts alemanys de l'est estan “farts” de les polítiques de la coalició semàfor, formada pels socialdemòcrates del canceller sortint Olaf Scholz, els ecologistes i els liberals.

El resultat electoral d'Alternativa per Alemanya ha sacsejat Europa. El partit que lidera Alice Weidel s'ha imposat com el segon partit més votat amb un 20,8% de suports, el seu millor resultat des de la Segona Guerra Mundial. Lluny de ser un fenomen local o aïllat, Alternativa per Alemanya ha desplegat les seves influències en el terreny internacional amb el suport d'Elon Musk o el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance. Però el partit d'extrema dreta alemany també té les seves aliances a Espanya i a Catalunya, amb Vox i amb Aliança Catalana. Tots dos van rebre la invitació de Weidel per ser a la seva seu a Berlín aquest diumenge per tal de seguir les eleccions, que ha guanyat la coalició democristiana de la CDU-CSU de Friedrich Merz.

Tot apunta que les eleccions d'aquest diumenge seran l'escenari de la consolidació d'AfD a Alemanya. Però d'on neix la frustració dels alemanys per abraonar-se a aquesta onada conservadora? En parlem amb Ali Aslan, presentador de televisió internacional i antic assessor del govern alemany, que la setmana passada va ser a Barcelona per assistir a una conferència del CIDOB sobre aquests comicis.

Una setmana abans de les eleccions federals del 23 de febrer, Alemanya acollirà la Conferència de Seguretat de Múnic. El nou vicepresident dels Estats Units, JD Vance, i el nou secretari d’Estat, Marco Rubio, participaran en la trobada anual amb un encàrrec clar del seu cap: posar fi a la guerra d’Ucraïna. Donald Trump vol que Rússia i Ucraïna arribin a un acord i que Europa treballi per fer-ho possible. Alemanya és el donant europeu més important de Kíiv i ha augmentat la pressió perquè mogui fitxa.

El canceller alemany, Olaf Scholz, i la socialdemocràcia alemanya han salvat la partida a Brandenburg. L'SPD ha estat per poc la força més votada en les eleccions al land de Brandenburg, on ha governat des de la reunificació alemanya el 1990, segons el recompte quasi definitiu. Amb el 30,9% dels vots, han aconseguit frenar l'auge de la ultradreta: Alternativa per a Alemanya (AfD), que es presentava amb un candidat acusat per la fiscalia d'extremista per les seves posicions xenòfobes, ha quedat en segon lloc (29,2%). La clau en aquest estat, que envolta Berlín, ha estat la participació, que s'ha enfilat fins al 73,5%, 12 punts més que el 2019, cosa que explicaria per què AfD, que partia com a favorita, no ha complert els pronòstics.

Al land agrícola que envolta Berlín, Brandenburg, està sota una doble alerta: per l'amenaça de desbordament del riu Oder i perquè l'extrema dreta pot guanyar les eleccions del parlament regional. Si les enquestes es confirmen, Alternativa per a Alemanya (AfD) aconseguirà una segona victòria regional, després del triomf a Turíngia, un altre land de l'antiga Alemanya de l'Est.

L'ascens de l'extrema dreta als lands alemanys de Turíngia i Saxònia a les eleccions de diumenge passat ha sacsejat la política alemanya. Els comicis es van celebrar just una setmana després que un jove sirià protagonitzés un atac amb ganivet a la ciutat de Solingen, i això va fer que les postures antiimmigració més radicals ajudessin a guanyar vots no només a Alternativa per a Alemanya (AfD), sinó també a la resta de partits, també a l'extrem oposat de l'espectre polític. La nova esquerra populista també ha comprat aquest discurs i n'ha obtingut els fruits.

El discurs sobre refugiats i migrants a Alemanya va fer un gir fa una setmana després que un jove sirià a qui s'havia denegat l'asil causés tres morts en una festa pública. A les portes d'unes eleccions clau a l'est del país, on l'extrema dreta preveu molt bons resultats, l'atemptat de Solingen ha endurit el to de la resta de partits en la recta final de campanya. El govern d'Olaf Scholz ja ha anunciat una bateria de mesures i ha reprès les deportacions de refugiats a l'Afganistan dels talibans.

El meu primer contacte amb el nazisme va ser la lectura del Diari d’Anne Frank. La història d’aquesta nena, que tenia la mateixa edat que jo quan llegia el seu diari, és un dels impactes més forts que recordo haver tingut a través de la lectura. Quaranta anys després, quan vaig poder visitar el museu Anne Frank a Amsterdam, em van saltar les llàgrimes espontàniament en veure una fotografia gegant, on destacaven els ulls foscos, intel·ligents, innocents i enormes de la petita.

La vella Europa ha quedat atrapada entre la desmemòria i el malestar. Els bons resultats de l’extrema dreta a les eleccions europees a França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Països Baixos apunten directament al cor de la construcció europea; als països fundadors d’una Unió que va néixer com a antídot del feixisme. La victòria de la formació de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), a França, o la segona posició d’una Alternativa per a Alemanya (AfD) carregada d’escàndols i d’exhibicions retòriques blanquejant el nazisme, guanyant especialment entre els joves i a l’est del país, és un senyal d’alarma que va més enllà del càstig sever a uns governs terriblement impopulars. Olaf Scholz i Emmanuel Macron són líders afeblits. Però el triomf de l’extrema dreta és el resultat d’una superposició de malestars –democràtic, econòmic i social– que han anat sumant electors dolguts. Fa temps que se senten menystinguts.

El suport creixent al partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) preocupa per la possibilitat que Alemanya s'encamini cap a la seva crisi política més gran des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Si bé és cert que l'AfD –que aquest any havia arribat al 22% a les enquestes nacionals– recentment s'ha vist envoltada d'escàndols relacionats amb la ideologia neonazi, l'ascens dels moviments extremistes a tot Europa –especialment la sorprenent victòria del Partit per la Llibertat de Geert Wilders a les eleccions del 2023 als Països Baixos– ha portat molts alemanys a témer que l'ascens polític de l'extrema dreta sigui imparable.

Deu anys després de la irrupció a la política alemanya del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), rebutjant l'euro i el rescat grec, la formació neonazi dirigida per Tino Chrupalla i Alice Weidel apareix més forta que mai i fa forat, especialment entre electors de l'est, en lands com Turíngia, Saxònia-Anhalt i Brandenburg. Un forat que ha quedat reflectit en la primera victòria, a finals de juny, en unes eleccions al consell de districte de Sonneberg, una població de Turíngia: es va imposar al candidat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), de centredreta, tot i el suport explícit de la resta de grups. La primera setmana de juliol, a més, l'AfD va obtenir també l'alcaldia de Raguhn-Jeßnitz, a l'estat veí de Saxònia-Anhalt.

Quins plans té al cap Ievgueni Prigojin per als seus mercenaris de Wagner? ¿Ja els ha començat a dibuixar o a desplegar en el seu exili –més o menys estricte– a Bielorússia? ¿I on han anat a parar els centenars de milions d’euros de què disposava abans de renunciar a arribar a Moscou el 24 juny a la tarda? ¿I quin paper està tenint en tot l’afer el suposat mediador, el president Aleksandr Lukaixenko?

Les eleccions recents a Suècia i Itàlia han demostrat que el populisme de dreta continua en ascens a tot Europa. Però no és el cas d'Alemanya, on fins ara el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) només ha obtingut èxits modestos. Una explicació possible per a la resistència d'Alemanya a l'onada populista és que, a diferència dels partits d'extrema dreta que han guanyat terreny en altres llocs d'Europa, la globalització no va ser un factor important en l'ascens de l'AfD. El partit va esdevenir una potència electoral molt després que Alemanya es globalitzés del tot, i els seus èxits s'han circumscrit sobretot als estats de l'antiga Alemanya de l'Est.

Els serveis secrets alemanys han posat sota vigilància el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que és la primera força de l'oposició al Bundestag, amb 88 diputats, davant del govern de coalició format per les dues formacions majoritàries, els democristians i els socialdemòcrates. Així ho ha determinat l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV) en una decisió inèdita des de la fi del règim nazi, el 1945. La BfV considera que té indicis suficients que apunten que l'AfD actua contra els principis constitucionals i a partir d'ara podrà fer actuacions com la interceptació de comunicacions entre dirigents del partit o infiltrar-se a dins de la seva estructura per recaptar proves de cara a una eventual il·legalització. Aquest últim pas, però, l'hauria de decidir el Tribunal Constitucional alemany.

Alternativa per a Alemanya (AfD) és sospitosa d'haver dut a terme pràctiques anticonstitucionals. Ho ha determinat l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV, en alemany), la branca interna dels serveis secrets alemanys, que a partir d'ara estarà autoritzada a emprar mètodes d'espionatge per investigar les activitats del partit, com ara la intercepció de les comunicacions dels seus membres o la infiltració d'agents d'incògnit a les seves files. Es tracta d'un gest inèdit: des de la fi del règim nazi, el 1945, cap partit alemany no havia sigut investigat d'aquesta manera pels serveis d'intel·ligència.

Karamba Diaby, nascut al Senegal i actualment diputat al Bundestag pel Partit Socialdemòcrata (SPD), s'ha trobat aquest dimecres forats de bala a la finestra de la seva oficina. Objectiu de la ultradreta pel seu color de pell –és un dels dos primers diputats negres a Alemanya– i per ser el portaveu de la comissió d'integració del Parlament, Diaby ja havia rebut nombroses amenaces.