Un dels triomfs que ERC ha exhibit des que governa la Generalitat és haver obert una taula de negociació amb l'Estat de la qual en reivindica haver-ne recollit principalment dos fruits: els indults i la supressió del delicte de sedició. El següent pas, segons havia explicat diverses vegades el president de la Generalitat, Pere Aragonès, passava per posar sobre la taula del govern espanyol un referèndum d'autodeterminació, ara que s'havia superat la pantalla de l'amnistia. El 12-M, però, deixa aquests plans estroncats a curt termini perquè dels resultats que en surtin de les urnes en dependrà la continuïtat de la taula de diàleg. De fet, la reunió que havien pactat Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez, per fer abans del mes d'abril s'ha "suspès" fins que passi el cicle electoral, segons han explicat Esquerra i el PSOE en un comunicat conjunt. "Tots dos actors implicats aposten pel diàleg i la negociació continus com a forma per trobar una solució política", afegeixen en un comunicat que firmen els partits, tot i referir-se a la taula entre governs.

El canvi d’any suposa una invitació als balanços i els exercicis de prospecció per mirar d’establir el que ens espera i com podem afrontar-ho. El més important del 2023 en l’àmbit polític ha estat la constitució d’un govern espanyol de caràcter progressista amb el suport dels partits independentistes. Un equilibri difícil, però no impossible de mantenir. Quant a les perspectives, aquestes darreres setmanes han servit per constatar per on van les preocupacions i quines són les decisions ja preses.

Una de les novetats d'aquesta legislatura és que les dues taules de negociació entre el PSOE, per una banda, i ERC i Junts, per l'altra, comptaran amb verificació internacional, és a dir, amb una tercera part neutral que ajudarà a crear el clima de confiança necessari perquè s'arribi a acords. L'entitat que farà de paraigua d'aquesta mediació és la suïssa Henry Dunant, amb seu a Ginebra, i que ja va fer aquesta funció entre el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i ETA per verificar el desarmament de l'organització terrorista. I aquest dissabte està previst que hi hagi la primera reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa.

El PSOE va pactar dues taules de negociació paral·leles amb ERC i amb Junts, de les quals encara no se sap com funcionaran, quin serà el seu pla de treball i el seu calendari. El que és segur és que l'independentisme tornarà a posar sobre la taula un referèndum que el PSOE rebutja i que en cada un d'aquests espais de negociació hi haurà mecanismes de verificació internacionals. La pista que la implicació d'organitzacions de caràcter internacional serà un fet l'ha donat aquest divendres el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, quan ha explicat que la primera reunió que el PSOE mantindrà amb Junts serà a Ginebra, una ciutat on hi ha entitats que ja han exercit amb anterioritat la funció de mediació en conflictes. Fins i tot alguna de vinculada al Procés, com l'HD Centre for Humanitarian Dialogue, amb seu a Suïssa, que diverses fonts consultades per l'ARA apunten que ja va assessorar Junts i ERC el 2018, quan es buscaven relators per al diàleg amb l'executiu espanyol. HD també va participar, per exemple, en el desarmament d'ETA.

Nou gest del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per recuperar la unitat de l’independentisme en la negociació amb l’Estat. En una entrevista a TV3, Aragonès va oferir aquest dilluns a Junts un seient a la taula de diàleg entre l’executiu català i l’espanyol, on creu que ha d’estar representat el “conjunt de l’independentisme”, incloent-hi la CUP i el partit de Carles Puigdemont. Aragonès va avisar que una investidura no és un referèndum i que, per tant, caldrà anar a l’una i no per separat a partir d’ara.

Des de l’inici de la legislatura a Catalunya, ERC ha defensat amb dents i ungles la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol davant les crítiques de Junts i la CUP. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’exhibeix com l’espai on ha aconseguit fer seure l’estat espanyol i que aquest reconegui el conflicte polític a Catalunya. Ara, després d'un període d'hibernació, la taula de diàleg reviu gràcies al pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però també es triplica: ERC i el PSOE no només es veuran les cares a la negociació entre governs, sinó també en un espai nou com la que tindrà Junts amb els socialistes.

"No tinc gens d'interès en anar en contra cap taula si està constituïda i té com a objectiu fonamental tractar assumptes que no afecten els altres", contesta el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la pregunta sobre si s'ha de mantenir o no la taula de diàleg en una entrevista a El Periódico de Espanya. La resposta dona a entendre que donarà continuïtat a una taula de diàleg amb la qual el PP ha estat molt crític sempre: l'ha considerat una cessió a l'independentisme per convocar un referèndum a Catalunya. Feijóo s'ha fet un embolic, un cop més, i el PP ha hagut de matisar hores després que si arriben a la Moncloa aquesta taula "quedarà desactivada".

Es compleixen dos anys del pacte d'ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. En les 16 pàgines d'aquell acord hi havia referències a molts àmbits de govern, però n'hi havia una que cridava especialment l'atenció: per primera vegada es donava un marge concret a la taula de diàleg per aconseguir rèdits –dos anys– i es fixava una data per analitzar si havia funcionat correctament –la primavera del 2023–. Transcorregut el temps que marcava el pacte, aquell acord és paper mullat per a les dues parts. I la taula de diàleg no té qui la vigili.

Després de dos anys en què no acabava d'arrencar, la taula de diàleg va subscriure els seus primers compromisos el 27 de juliol passat a Madrid, uns acords que es podien dividir bàsicament en dos blocs: un sobre llengua i l'altre sobre desjudicialització. Ara que ja s'ha tancat la reforma del Codi Penal i que els dos governs discrepen sobre el futur de la taula –la Generalitat li vol donar continuïtat, mentre que el govern espanyol la vol enterrar–, és moment de fer balanç. Paradoxalment, s'ha avançat més en l'àmbit judicial que en la part del català, malgrat que, a priori, semblava més senzilla la carpeta de la llengua.

La reforma del Codi Penal aprovada la setmana passada pel Senat s'ha convertit en el baló d'oxigen que buscava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per intentar complir un doble objectiu: consolidar l'estratègia del diàleg amb l'Estat i, de retruc, reforçar una presidència que l'octubre passat va semblar que trontollava quan el seu Govern es va partir en dos. Només el temps dirà si amb això n'hi ha prou, però el president considera que ha arribat el moment de treure pit de la feina feta i assenyalar per on segueix el camí. En el seu discurs de Sant Esteve ha considerat "evident" que el diàleg comença a "aportar els seus fruits" com a mínim en la part judicial del conflicte, ja que el delicte de sedició ha quedat derogat i el de malversació s'ha modificat. Superada aquesta qüestió, defensa que ara cal obrir una "nova fase de la negociació" per trobar "una solució" a la part política del contenciós.

Mentre el govern espanyol treballa per posar el conflicte català al congelador després de la reforma del Codi Penal i la Generalitat pugna per forçar una nova trobada de la taula de diàleg abans d'acabar l'any, la secretària d'organització de Podem, Lilith Verstrynge, ha defensat aquest diumenge que no s'ha de "tenir por" a un referèndum. "Ho vam dir en el seu moment: no cal tenir por de consultar el poble, i, per tant, eines com el referèndum són eines a les quals el poder executiu i legislatiu, la política del nostre país, no poden tenir por. Són eines per utilitzar en moments per resoldre conflictes, però no estem en aquest punt, encara", ha exposat en una entrevista a Europa Press.

Si Pedro Sánchez pensa que la taula de diàleg ha passat a millor vida, que vagi canviant de parer. Aquest és, almenys, el missatge que surt des del Palau de la Generalitat per defensar que el procés negociador es manté viu malgrat que ja ha conclòs tota la reforma del Codi Penal –amb la seva entrada en vigor aquest divendres mateix–, i malgrat que Sánchez fa dies que dona mostres de voler posar al congelador la taula de diàleg amb la Generalitat. El convenciment del president Pere Aragonès és tal que fins i tot confia en reunir aquesta taula abans que acabi l'any. És a dir, la setmana vinent. "Hem muntat reunions de la taula amb 24 hores", assenyalen fonts del Govern.

La reforma del delicte de malversació és l'última mesura que Esquerra ha arrencat al PSOE en l'àmbit de la "desjudicialització", és a dir, en el camp de pal·liar les conseqüències penals del referèndum de l'1-O. Aquest és un dels objectius de la taula de diàleg –de l'autodeterminació el govern espanyol no en vol sentir ni a parlar– i el propòsit dels impulsors de la modificació del Codi Penal. Ara bé, ¿a qui beneficiarà aquest últim canvi, que se suma a la derogació de la sedició? ¿Evitarà que més càrrecs independentistes entrin a la presó per l'1-O? Els experts consultats per l'ARA s'imposen la prudència perquè adverteixen que tot dependrà de com interpretin els jutges el nou Codi Penal, però coincideixen que els encausats per l'1-O es podrien acabar beneficiant d'una rebaixa de penes. Si ara la pena per malversació és de fins a 12 anys de presó sense distinció si hi ha hagut o no lucre personal, amb el nou Codi Penal, que distingeix en els dos supòsits i introdueix el "desviament irregular" de fons públics quan es tracta d'una administració deslleial, es podrien enfrontar a un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. O fins i tot podrien aparcar les penes de presó si interpretessin que, tot i el "desviament irregular", no hi va haver un "dany" o un "entorpiment greu" del servei públic en l'1-O, ja que en aquest supòsit la nova llei preveu una multa i tres anys d'inhabilitació.

Itanmateix, es mou. Ni els mateixos negociadors les tenien totes, ni les renúncies mútues han sigut ni seran fàcils de defensar en territori propi ni en camp contrari. Tampoc sabem exactament quantes capes d’acord hi ha sota l’anunci de la derogació del delicte de sedició i fins on arriba la voluntat d’apuntalar-se mútuament, però un cop més la necessitat mou muntanyes. El que sabem és que el pacte entre el PSOE i ERC és un moviment de gran abast que canvia el tauler polític, que irrita l’oposició i que dona oxigen als governs de Catalunya, Espanya i potser també de Barcelona.

Farà tres anys, un dirigent polític estatal que s’havia fet un fart de negociar amb Pedro Sánchez exposava en privat la que, a parer seu, era la clau de volta del sanchisme: “Sánchez no té conviccions fermes, només una agudíssima voluntat de supervivència. Això el fa capaç de pactar qualsevol cosa que el pugui ajudar a mantenir-se en el poder”. Aquest tret, que el mateix Sánchez va provar de romantitzar en el seu Manual de resistencia, explica la infinitat d’anades i vingudes del dirigent socialista en el seu discurs sobre l’independentisme, en què ha passat de prometre el 2019 penalitzar els referèndums i fer tornar Carles Puigdemont a anunciar ahir l’eliminació com a tal del delicte de sedició, que a partir d’ara passarà a estar regulat dins del de desordres públics, que serà modificat.

A aquestes altures, cap dels dos actors principals implicats en la reforma del delicte de sedició nega que hi hagi una negociació en marxa per arribar a acords sobre la desjudicialització del conflicte polític que puguin beneficiar els encausats pel Procés. Però mentre es desbrossa el camí, el govern català i l'espanyol han de marcar perfil i distàncies. I això és el que han fet aquest dimarts: mentre que des de la Generalitat s'ha pressionat la Moncloa per tenir el pacte enllestit "abans d'acabar l'any", des de l'executiu espanyol s'ha intentat refredar l'operació amb l'argument que "no hi ha novetats". L'acord encara és un possibilitat real, però la fotografia que deixa el dia és que no serà fàcil. Totes dues parts busquen els màxims guanys particulars possibles i, a la vegada, augmenten les pressions externes perquè el pacte descarrili.

La decisió de donar o no suport a uns pressupostos sempre és política, en sentit ampli, i no depèn tant del projecte en si ni d'unes partides concretes. En el cas dels comptes de l'Estat, ERC ja fa temps que va fer l'aposta de donar suport al govern de Pedro Sánchez, perquè entén que és el millor que es pot fer en l'actual context i perquè és l'única manera de donar recorregut a la seva estratègia de diàleg i negociació amb l'Estat. Això no obsta, però, perquè la decisió s'hagi d'acompanyar d'un relat justificatiu, una mena de peix al cove 2.0, que permeti a ERC aparèixer davant l'opinió pública com l'aconseguidor de més recursos per a Catalunya. I al seu torn el PSOE necessita que el suport dels republicans no el desgasti davant dels seus barons.

Els sistemes democràtics es fonamenten en la separació de poders. Els poders legislatiu i executiu són poders polítics configurats a partir de la voluntat ciutadana. No és el cas del poder judicial, que és exercit per jutges i magistrats, als quals es garanteix la independència en l’exercici de les seves funcions, però al mateix temps estan obligats a exercir-les de manera imparcial. Aquesta estructura de poders permet entendre la definició que es fa de les democràcies liberals com a estats democràtics i de dret. En aquest context el poder judicial i, si escau, la jurisdicció constitucional controlen l’actuació dels poders polítics perquè actuïn d’acord amb la llei.

Ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va participar en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, i va admetre que el Govern està molt lluny de pactar un referèndum. Sempre és d’agrair, i no ho dic irònicament, sentir una política dient la veritat i no encolomant-nos propaganda. I, de fet, la consellera gairebé va repetir la mateixa expressió que vam fer servir ahir en aquesta anàlisi: que el contingut de la reunió de la taula del diàleg del juliol havia quedat “molt lluny d’alguna cosa que ningú pogués considerar una negociació per l’amnistia i l’autodeterminació”.