Fa poques setmanes la coordinadora dels programes d'alimentació saludable i sostenible de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Gemma Salvador, apuntava que un dels principals reptes per millorar l'alimentació escolar era recuperar el menjador als instituts. Un repte que per a moltes famílies, metges i educadors fa anys que s'ha convertit en una reivindicació.

Aquest curs el preu del menjador escolar ha pujat per segon any consecutiu a Catalunya. Un increment que, segons alerta l'ONG Educo, farà que aquest curs 2023-2024 Catalunya sigui la comunitat autònoma amb el menjador més car de l'Estat. Fins fa poc qui liderava aquest rànquing eren les Illes Balears, però el canvi de tendència a totes dues comunitats ha capgirat la situació. A les Balears el preu del menjador escolar ha passat dels 6,50 euros diaris el curs 2020-2021, als 6,26 euros el curs 2023-2024, una evolució que ha estat contrària a la que s'ha viscut a les escoles catalanes, on a partir del 2020 el preu per quedar-se a dinar a l'escola va començar a pujar (cosa que no havia passat des de l'any 2013). El resultat és que en el curs que comença aquest dimecres el menjador escolar s'enfilarà fins als  6,91 euros (37 cèntims més al dia que el curs passat i 58 cèntims més que el curs 2021-2022).

Des del curs 2008-2009, el preu màxim d'un menú diari en un menjador escolar es manté congelat en 6,20 euros. I malgrat que el departament d'Educació va anunciar fa uns mesos que l'encariria entre 10 i 20 cèntims per atendre les demandes de les empreses del sector –denuncien que és inviable pagar el cost dels aliments, el sou dels monitors i cuiners i les activitats durant el temps del migdia amb aquest preu–, aquest curs 2019-20 el preu es manté igual. Així s'ha publicat aquest dimarts al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC).

Un dels punts més calents de la polèmica del decret de menjadors és que les associacions de mares i pares d’arreu de Catalunya volen seguir gestionant els menjadors escolars de manera directa, cosa que no es garanteix en l'esborrany del decret que tenia el departament d'Educació entre mans. Malgrat que la conselleria ha posat sobre la taula aquesta setmana en una reunió amb la plataforma SOS Menjadors Escolars la possibilitat de regular per llei, i no per decret, l'espai del migdia a les escoles, l'entitat ha volgut mantenir les protestes previstes i han tret el servei als patis de les escoles, carrers i places. Primer, per reclamar precisament una llei que blindi el temps del migdia i garanteixi una implementació progressiva de la universalitat i la gratuïtat i, segon, per celebrar que el departament d'Educació hagi aturat el decret de menjadors.

El departament d'Educació ha posat sobre la taula aquest dilluns en una reunió amb la plataforma SOS Menjadors Escolars la possibilitat de regular per llei, i no per decret, l'espai del migdia a les escoles. El plantejament arriba dies després que el departament d'Educació es donés més temps per debatre el decret de menjadors, que en principi s'havia d'aprovar aquest curs i que ha de servir per regular el servei que cada dia reben uns 400.000 alumnes catalans. Aquest decret, però, ha generat molta polèmica entre la comunitat educativa. En una reunió amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), el conseller Josep Bargalló ja es va mostrar obert a estudiar totes les possibilitats legals per garantir que les AMPA que ho volguessin poguessin gestionar el servei de menjador i per garantir que aquest sigui un espai educatiu.

El departament d'Educació s'ha donat més temps per debatre el decret de menjadors, que ha de servir per regular el servei que cada dia reben uns 400.000 alumnes catalans i que tanta polèmica ha generat entre la comunitat educativa. Malgrat que la conselleria planejava aprovar algunes modificacions del text abans d'acabar l'any perquè entrés en vigor el pròxim curs 2019-20, la normativa no es podrà aplicar de manera definitiva com a mínim fins l'any següent, el curs 2020-21. Ara l'objectiu del departament, que fa setmanes va obrir una bústia per rebre suggeriments, és consensuar amb les parts implicades un text que ha de substituir el decret actual, aprovat el 1996, i que regularà un servei que genera uns 2,5 milions d'euros diaris de negoci.

Entre la preocupació i la mobilització. Així se sent des de fa algunes setmanes una bona part de la comunitat educativa del país, que segueix amb atenció com el Govern avança en la preparació del nou decret de menjadors, que regularà el servei que cada dia reben uns 400.000 alumnes catalans als 2.000 menjadors escolars que hi ha i que generen uns 2,5 milions d’euros diaris de negoci.

Que dissabte 19 de gener, com a molt tard, el departament d’Ensenyament hagi aturat el decret de menjadors. Aquest és el termini que es va fixar ahir la plataforma SOS Menjadors, que va anunciar mobilitzacions fins aquell dia perquè la conselleria freni la nova normativa que ha de servir per regular la contractació del servei de menjador de les escoles públiques de Catalunya. Després de 22 anys amb el mateix decret, el departament preveu que a partir d’ara el servei es contracti directament pel consell comarcal, l’Ajuntament o les direccions dels centres a través d’un concurs públic. Les AMPAs, doncs, queden apartades de la contractació i se les relega a la supervisió del servei.