La Cambra de Representants dels Estats Units ha votat aquest dimecres a la nit autoritzar l'obertura d'una investigació oficial per a un possible impeachment, o procés de destitució, del president Joe Biden. Els republicans van posar en marxa els procediments al setembre.

La carrera per a la presidència dels Estats Units es jugarà, en gran part, als tribunals. Després de les quatre imputacions que ja recauen sobre l'exmandatari Donald Trump, aquest dijous li ha arribat el torn a Hunter Biden, fill de l'actual president, que està acorralat per dues investigacions independents, per delictes fiscals i per possessió il·legal d'armes. Aquest dijous han transcendit documents judicials d'un tribunal de districte de Delaware que constaten que un gran jurat ha votat a favor d'imputar-lo per tres delictes relacionats amb la segona investigació, per possessió il·lícita d'armes.

El president de la Cambra de Representants dels Estats Units, Kevin MacCarthy, ha anunciat aquest dimarts que obrirà un procés d'investigació per un possible impeachment al president del país, Joe Biden. Pressionat per l'ala més ultradretana del seu partit, el republicà McCarthy ha decidit engegar el procés amb les al·legacions d'"abús de poder, obstrucció i corrupció". Com a base hi ha les acusacions contra el fill de Biden, Hunter Biden, d'haver utilitzat la connexió amb el seu pare quan era vicepresident del govern amb Barack Obama per fer negocis en uns quants països.

CLAUDICACIÓ. Durant la campanya presidencial del 2016, Donald Trump va assegurar en un míting a Iowa que “podria plantar-se al bell mig de la Cinquena Avinguda i disparar a algú i no perdria cap votant”. El magnat novaiorquès va arribar al poder convençut de la fidelitat de la seva base electoral, convertit en la força dominant de la dreta nord-americana i decidit a posar a prova els límits de la impunitat que havien fet gran el personatge. El fracàs del segon procés d’impeachment contra l’expresident dels Estats Units confirma el seu convenciment. És la idea central del trumpisme: “Jo soc l’únic que importa”, com va declarar el novembre del 2017, quan la velocitat amb què fulminava assessors i les dificultats per trobar candidats solvents per als nomenaments públics que havia de fer omplien la seva administració de cadires buides i alimentaven la imatge de poca solvència del govern. Una vegada més, el Capitoli ha claudicat davant un Donald Trump enretirat però omnipresent.

Rendició total davant Donald Trump. Després del judici polític més fugaç de la història, de tot just cinc dies, l’expresident dels Estats Units ha quedat exculpat del càrrec d’“incitació a la insurrecció” per l’assalt al Capitoli del 6 de gener, el dia que el Congrés es reunia per segellar el resultat de les eleccions que Trump havia perdut davant de Joe Biden. En la votació d’aquest dissabte, set republicans s’han unit als demòcrates, sis més que fa un any. En total, 57 vots a favor i 43 en contra. En feien falta 67 per condemnar-lo.

Donald Trump és una víctima. En concret, de l’“odi” dels demòcrates. Un home de pau. En els seus mítings se “celebrava l’imperi de la llei”. El seu mandat va ser el de “la llei i l’ordre”. Els seus discursos, per més pujats de to que poguessin semblar, estan protegits per la llibertat d’expressió, i negar-l’hi és obrir la porta a la “cultura de la cancel·lació”. En resum, el futur polític de l’exmandatari està sent amenaçat per un “acte de venjança política inconstitucional” que se celebra al Senat dels Estats Units. Aquesta és la síntesi de la tesi dels advocats de Trump, que han arribat a concloure: “Aquest tipus d’odi polític no té lloc a les nostres institucions”. I s'han quedat tan amples.

"Donald Trump no va ser pas un testimoni innocent" i tampoc va ser cosa d'"un tuit que se li'n va anar de les mans" o d'un disbarat d'un dia que va sortir de mare: el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, va incitar l'assalt d'un turba armada sobre el Capitoli dels Estats Units d'una forma "deliberada, planificada i premeditada". Aquest és l'argument principal que han defensat aquest dimecres els fiscals demòcrates que actuen com a acusació contra Donald Trump en l'impeachment que va arrencar dimarts al Senat, el segon que ha d'afrontar el republicà. Com a evidències, un reguitzer inacabable de tuits i vídeos en què el president Trump, discurs rere discurs, i míting rere míting, insistia en demanar als seus seguidors: "Lluiteu amb tot el que teniu" (Fight like hell) per "aturar el robatori" de les eleccions, un robatori i un "frau electoral" que mai no va existir, però que Trump va començar a denunciar ja "sis mesos abans de les eleccions" del 3 de novembre.

La història dels Estats Units registra oficialment des d’aquesta nit la celebració de quatre judicis polítics contra un president. D’aquests, la meitat tenen com a acusat Donald Trump. La dada explica tant el caràcter del ja exmandatari com el complicat moment de divisió política del país. Especialment del Partit Republicà, que després de la seva debacle electoral, amb la pèrdua de la Casa Blanca i del control del Senat en les últimes eleccions, viu els primers flirtejos d’una guerra civil que té ara en l’impeachment el principal front de batalla. Trump dona per descomptat que en sortirà il·lès per segona vegada, però les conseqüències tant per al seu partit com per al país dependran en gran mesura de com es desenvolupi el procés a la cambra alta.

Donald Trump es convertirà aquest dimarts en el primer president de la història dels Estats Units a enfrontar-se a dos judicis polítics davant el Senat. La primera ocasió en què l’anterior president nord-americà va passar pel procés d’impeachment va ser el desembre de 2019, quan va ser reprovat per la Cambra de Representants (on el Partit Demòcrata tenia la majoria). Trump, però, va acabar sent absolt pel Senat just ara fa un any: la majoria republicana, amb l’única excepció de Mitt Romney, va votar a favor del president.

Al mateix lloc del crim es farà el judici. L’hemicicle del Senat, escenari principal de l’assalt que els seguidors de Donald Trump van perpetrar al Capitoli el 6 de gener per mirar d’impedir que s’hi certifiqués la victòria de Joe Biden a les eleccions, serà on a partir de demà els cent senadors nord-americans jutjaran el paper que hi va tenir Donald Trump. Serà el seu segon impeachment -i el primer que afronta cap president dels EUA després d’haver deixat el càrrec-, aquesta vegada acusat “d’incitar a la insurrecció” per haver instigat els manifestants d’aquell 6 de gener a “lluitar” contra un suposat frau electoral del tot inventat. Però el resultat no diferirà gaire del de l’anterior impeachment : l’absolució. Després que fins a 45 senadors republicans votessin en contra de la simple tramitació de l’impeachment a la cambra alta, el 26 de gener, va quedar clar que els dos terços que es necessiten per poder condemnar el president, és a dir, almenys 17 senadors republicans que votin com els 50 demòcrates, continuen sent una utopia.

Els demòcrates envien aquest dilluns al Senat l'article únic de l'impeachment a l'expresident Donald Trump, a qui s'acusa d'haver "incitat a la insurrecció" que va derivar en l'assalt al Capitoli de Washington el 6 de gener. Els representants demòcrates que actuaran com a fiscals en el procés, coneguts com els impeachment managers, portaran personalment els càrrecs contra Trump al Senat aquesta dilluns a la tarda, amb la caminada cerimonial que acostuma a marcar aquest esdeveniment històric. Tot i així, el judici polític contra Trump a la cambra alta no arrencarà encara fins al 8 de febrer, perquè demòcrates i republicans van arribar a un acord per donar-se dues setmanes més de temps.

El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, va anunciar que dilluns la cambra alta rebrà l’article del judici polític. Tècnicament, això suposa que dimarts començarà el procediment per inhabilitar l’expresident i impedir que es presenti a les eleccions del 2024. Unes hores abans els republicans havien demanat que el procés no comencés fins al febrer, per poder donar temps a Trump per preparar la defensa amb els seus advocats.

És el segon impeachment que viurà Donald Trump des que està a la Casa Blanca, amb el qual es convertirà en el primer president a la història en afrontar dos judicis polítics. Però, en aquesta ocasió, una setmana després de l'assalt al Capitoli, el Partit Republicà no ha tancat files amb Trump i fins a deu conservadors han trencat la disciplina de vot per impugnar-lo per “incitació a la insurrecció”. Aquests són els congressistes que han votat en contra del president, cosa que evidencia la divisió interna que es viu al partit conservador i deixa com a resultat 232 vots a favor i 197 en contra.

Una setmana després de l’assalt al Congrés, la Cambra de Representants ha aprovat el seu remei d’urgència contra el president Donald Trump. Amb 232 vots a favor i 197 en contra, la cambra baixa ha decidit aquest dimecres a la nit enviar el mandatari al seu segon judici polític, en aquesta ocasió per “incitació a la insurrecció”. Entre els vots favorables, 10 han sigut republicans. L’any passat, ni un sol conservador hi va votar a favor. Trump serà el primer president a afrontar dos processos d’impeachment.

La frase la va pronunciar aquest dimecres la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, la demòcrata Nancy Pelosi, a l'inici del debat sobre el segon impeachment contra Donald Trump: "Se n'ha d'anar. És un perill clar per a la nació". I encara caldria afegir que, després de l'assalt al Capitoli, és un perill per a tot el món. Per tant, aquest segon procés de destitució, encara que no tingui un efecte pràctic immediat perquè el dia 20 Joe Biden passarà a ser el nou president, està més justificat perquè li impedirà presentar-se a les eleccions del 2024.

Una setmana després de l’assalt al Capitoli, organitzat obertament a través de les xarxes socials i instigat pel mateix president Trump, els Estats Units es preparen per a noves jornades de violència fins a la presa de possessió de Biden, el dia 20. Com a mínim això és el que ha detectat l'FBI a internet. Segons l'organisme, hi ha l’amenaça de “protestes armades” per tot el país a partir de dissabte, i d’un nou intent d’assalt al Capitoli que podria tenir lloc des de diumenge fins dimecres que ve, quan s’espera que Biden es converteixi en el nou president dels EUA.

La metxa està encesa, però falta per veure si acaba dinamitant la presidència de Donald Trump o s'apaga abans que el 20 de gener Joe Biden accedeixi a la Casa Blanca. A onze dies que el demòcrata assumeixi el càrrec, creixen les opcions de veure un impeachment exprés contra Trump. Al contrari que en el procés que va fracassar el 2020, en què només un senador republicà, Mitt Romney, va donar suport a la seva destitució, ara sembla haver-hi més d'un conservador del Senat disposat a derrocar-lo. El dubte és si el nombre serà prou perquè l'impeachment tiri endavant.

Si dimecres va ser el dia de l'absolució i dijous el de la celebració (entesa pel president com una oportunitat d’insultar els seus rivals polítics i elogiar els incondicionals), aquest divendres ha estat el dia de la purga. O, aparentment, del començament de la venjança. Donald Trump no només ha eludit buscar la reconciliació després de l'impeachment, tal com va fer Bill Clinton el 1999, sinó que aquesta passada matinada ha començat la neteja. En tot just unes hores, dos dels principals testimonis de l'escàndol ucraïnès han estat acomiadats dels seus respectius càrrecs.

Després de quedar absolt en la votació del Senat, el president es va dirigir a la nació des dels jardins de la Casa Blanca. Amb cara seriosa, el mandatari va dir "lamentar profundament" que les seves accions haguessin acabat desencadenant el procés d'impeachment, amb "tot el pes que això suposa per al Congrés i per al poble nord-americà". En un missatge que va durar just un minut i mig, va concloure desitjant que tothom tornès ara a centrar-se en "servir a la nostra nació i a construir un futur junts". Sota el seu punt de vista, l'experiència del judici polític "pot i ha de ser un temps de reconciliació i renovació per als Estats Units". Cap cot, es va retirar cap al Despatx Oval.

El senador Mitt Romney de Utah no va ser mai president, però aquest dimecres va assolir una nova fita: serà recordat com el primer senador de la història nord-americana que va votar per destituir un president del seu propi partit. El que va ser candidat republicà a la presidència el 2012 ja deia ahir que esperava els retrets immediats i intensos del seu partit pel seu acte aïllat de desafiament. No s'equivocava.