El Govern ha volgut donar un impuls a la creació de la Macroregió Mediterrània, que agrupa governs de diverses regions de la Mediterrània amb l'objectiu d'unir esforços per abordar qüestions com el canvi climàtic. Catalunya està liderant la iniciativa i aquest divendres, al Palau de la Generalitat, s'hi han reunit representants de fins a 12 governs de 6 estats, a més d'organismes internacionals com la Comissió Europea o el Parlament Europeu. En una declaració conjunta, els participants de la trobada han coincidit a demanar iniciar el "procés formal" per crear la Macroregió Mediterrània. Així, han acordat demanar als estats membres del Consell de la Unió Europea, i en especial a l'actual presidència –que ostenta Espanya–, que encarreguin a la Comissió Europea crear "una Estratègia Integrada de la UE per a la regió Mediterrània, Eusmed". També l'insten a "consultar tots els agents implicats" per definir el seu pla d'acció.

No per esperat deixa de ser notícia que la consellera Serret hagi estat condemnada a un any d’inhabilitació per l’1 d’Octubre i a una multa de 12.000 euros. Denunciem-ho una vegada més i tots els cops que calgui: quan un problema polític és externalitzat al poder judicial, els jutges apliquen la plantilla (alguns apliquen la plantilla “con sumo gusto”), i de la consulta a la plantilla en surt una sentència: tal delicte, tants anys. Com que res no fa pensar que les coses hagin de canviar a Espanya, només una combinació de política convencional i fets consumats audaços podran canviar alguna cosa de la relació entre Catalunya i Espanya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dimecres a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La sentència és en primera instància i, per tant, no es tracta de l'última paraula. Serret ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Suprem, per la qual cosa la resolució no tindrà conseqüències immediates, de manera que podrà seguir sent membre del govern de Pere Aragonès. Si el Suprem ratifica el veredicte, però, sí que perdrà la seva cadira al consell executiu.

La missió europea se'n va de Madrid decebuda pel perfil baix del govern espanyol en la seva visita per indagar sobre el Catalangate. "Hauríem preferit reunir-nos amb altres membres del govern, com ara membres que són responsables directes del tema que ens ocupa. Estem decebuts de no haver-nos trobat amb més autoritats, però entenem les circumstàncies, que són dies difícils", ha lamentat el president de la missió europea, el popular Jeroen Lenaers, en referència a la moció de censura que es debat des d'aquest matí al Congrés contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i al fet que aquest dilluns fos festiu a Madrid. La roda de premsa d'aquesta tarda ha servit per culminar la seva visita de dos dies a la capital espanyola, on els deu eurodiputats s'han reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; diputats del Parlament de Catalunya, així com amb el secretari d'estat per a la Unió Europea, Pascual Navarro.

El Govern ha reconsiderat la seva posició de fa uns mesos i finalment sí que obrirà noves delegacions a l'exterior en aquest mateix mandat. Des del seu viatge institucional a Llatinoamèrica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha anunciat una de nova amb seu a Colòmbia. Ho ha fet, precisament, des de Bogotà, poc abans de la reunió que tenia prevista aquesta passada nit (hora catalana) amb el president del país, Gustavo Petro. La que havia de ser la trobada internacional de més alt nivell des que el repulicà lidera l'executiu català, però, s'ha hagut d'ajornar finalment per una "qüestió rellevant d'ordre públic i violència" al sud de Colòmbia, segons fonts dels dos executius. El president, per contra, s'ha reunit amb els ministres d'Exteriors i Hisenda.

L'obertura d'una delegació de la Generalitat a Israel s'ha convertit en un nou episodi de friccions entre ERC i Junts. Des de la seva sortida del Govern, els juntaires acusen els republicans de paralitzar l'oficina a Tel-Aviv. L'executiu, ara en minoria d'ERC, assegura que no s'ha aturat perquè no s'havia arribat a planificar. L'últim capítol d'aquest enfrontament s'ha viscut aquest dimarts quan directament l'exconsellera d'Exteriors, Victòria Alsina, ha acusat la nova titular del departament, la republicana Meritxell Serret, de bloquejar la seva obertura. Entremig del soroll, fonts de la conselleria d'Exteriors confirmen que ja tenien l'aval del ministeri per poder obrir-la.

Moviment important en la causa judicial que afecta la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, pel seu paper en l'1-O quan era consellera d'Agricultura del Govern Puigdemont. Dos dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'havien de jutjar, Jesús Maria Barrientos –que n'és el president– i Carlos Ramos, han demanat abstenir-se en el judici per desobediència la consellera. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, admeten que un dels motius és que temen que si hi participen pugui ser declarat nul.

No hi haurà Delegació de la Generalitat a Israel. En una compareixença aquest dijous al Parlament per explicar les línies d'actuació del departament, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha descartat obrir una delegació al país hebreu perquè la prioritat passa, ha dit, per "consolidar les delegacions existents amb més recursos". En qualsevol cas, Serret ha assenyalat que no n'han aturat l'obertura perquè "no hi havia cap previsió de fer-la, més enllà d'intencions", després d'afirmar que no hi havia "cap decret ni dotació pressupostària per desplegar-la".

LaFede (la Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global) reclama a la nova consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que mantingui el compromís d'arribar l'any 2030 a l'històric 0,7% del pressupost de la Generalitat destinat a la cooperació, la pau i els drets humans. Ara per ara Catalunya només hi inverteix 7,2 euros per habitant, una xifra que suposa només el 0,2%, molt lluny dels 23 euros d'Euskadi, els 13,1 del País Valencià i els 12,4 d'Extremadura.

El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat ja aquest dilluns el nomenament dels nous consellers del Govern d'Esquerra, desginats diumenge a la nit pel president, Pere Aragonès, i el cessament dels consellers de Junts. D'aquesta manera es fa oficial de forma definitiva el nou executiu monocolor dels republicans, després que els de Laura Borràs i Jordi Turull hagin decidit sortir de la coalició pel desacord amb l'estratègia d'Aragonès.

La Fiscalia demana per a l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, ara diputada d'ERC al Parlament, un any d'inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l'1-O. El ministeri públic, que atribueix a Serret un delicte de desobediència greu, ha fet públic aquest dilluns el seu escrit d'acusació de cara al judici –encara sense data– que se celebrarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on el Tribunal Suprem va enviar la causa el març passat. L'escrit de la Fiscalia confirma una vegada més que l'exconsellera no entrarà a la presó: quan fa un any i mig va tornar de l'exili belga, les tres acusacions –sumant-hi l'Advocacia de l'Estat i Vox– ja van descartar un delicte de malversació de fons públic, que comporta penes de privació de llibertat. Ara el ministeri públic manté l'acusació per desobediència, pel qual ja van ser condemnats en el judici del Procés tres exconsellers: Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En una publicació a Twitter, Serret ha lamentat haver conegut el contingut de l'acusació pels mitjans de comunicació. "I com sempre, la repressió no ens atura", ha afirmat.

Després de més de quatre anys a l’exili, Anna Gabriel (CUP) ha seguit aquest dimarts els passos de l’exconsellera Meritxell Serret (ERC) i s’ha posat a disposició del Tribunal Suprem. Aquests dos casos són excepcionals respecte a la resta d'exiliats. Per què han pogut tornar? ¿Es pot estendre la possibilitat a la resta d'exiliats? Serrat i Gabriel tenen almenys dues coses en comú: totes dues han canviat d’advocat –ara és el basc Iñigo Iruin (vegeu el perfil)– i en els dos casos la sentència sobre l'1 d'Octubre els dibuixa una casuística judicial individual en què difícilment podrien entrar a la presó.

La compareixença d'Anna Gabriel davant del Tribunal Suprem d'aquest dimarts, després de gairebé cinc anys d'exili a Suïssa, ha sigut un fet inesperat. Un dels elements més destacats d'aquest retorn sorpresa, però, ha sigut que l'advocat ha acompanyat l'exdiputada de la CUP per posar-se a disposició del magistrat Pablo Llarena no ha sigut Benet Salellas, que fins ara exercia la seva defensa, sinó Iñigo Iruin. Nascut a Donosti el 1953 i amb una llarga trajectòria professional com a advocat penalista i constitucionalista, és el mateix lletrat a qui ja va fer confiança l'exconsellera i diputada d'ERC Meritxell Serret, fins llavors defensada per Gonzalo Boye, en la seva tornada des de Bèlgica el març de l'any passat. I Iruin també va assumir a l'abril el lideratge de l'estratègia de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per portar la seva condemna al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per què l'independentisme català recorre a ell per combatre els efectes de judicialització? La seva trajectòria en dona algunes pistes.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha tornat aquest dimarts després de més de quatre anys d'exili a Suïssa per comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS). La sorpresa ha saltat a les 11.14 hores del matí, que és quan ha arribat el comunicat del tribunal que ho feia públic. Gabriel ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena acompanyada de l'advocat basc Iñigo Iruin, que és el mateix que té l'exconsellera Meritxell Serret. Precisament, la cupaire és la segona exiliada que decideix tornar després de l'exconsellera, que ho va fer el març del 2021. Un cop s'ha presentat davant del magistrat, aquest l'ha citat per interrogar-la aviat i ha estat posada en llibertat. Gabriel ha tornat a Suïssa aquest mateix dimarts.

El Tribunal Suprem envia la causa contra Meritxell Serret pel Procés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després que totes les acusacions descartessin la malversació, l'alt tribunal espanyol no ha tingut cap més remei que traslladar el cas a Catalunya, tal com va fer amb la resta de processats per desobediència, els membres de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En dues interlocutòries redactades pel president de la sala segona, Manuel Marchena, s'acorda l'obertura de judici oral contra la diputada d'ERC a la cambra catalana, aforada davant del TSJC.

Meritxell Serret no anirà a la presó per l'1-O. La tesi que tenia la seva nova defensa –liderada per l'advocat Íñigo Iruin– arran de la sentència del judici del Procés es va confirmant. La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox han presentat els seus escrits abans que la sala penal del Tribunal Suprem decideixi l'obertura de judici oral, i les tres acusacions descarten la malversació de fons públics i es limiten al delicte de desobediència, que no comporta penes de privació de llibertat. A més, si se segueix la mateixa lògica que amb els exmembres de la mesa del Parlament, l'exconsellera d'Agricultura i exdelegada del Govern a Brussel·les seria jutjada a Catalunya.

Aquest 11 de setembre farà sis mesos que Meritxell Serret va tornar de l’exili. Va estar més de tres anys a Bèlgica, on també va exercir de delegada del Govern a la UE.

Aquest dimarts, a partir de les 10:30 h en directe a l'ARA, Antoni Bassas conversa amb la portaveu d'ERC al Parlament, Meritxell Serret.

Meritxell Serret va ser processada el 21 de març del 2018 per presumpta desobediència i malversació de fons públics. I és precisament per aquests dos delictes pels quals ara podria ser jutjada un cop el jutge instructor, Pablo Llarena, ha comunicat aquest dijous que tanca el sumari i envia el cas a la sala segona del Tribunal Suprem, la que presideix Manuel Marchena. "Un cop practicades les diligències que s'han estimat necessàries per a la comprovació del delicte, així com per determinar la participació que va tenir la processada en els fets i les circumstàncies concurrents en la seva comissió i al no apreciar-se necessària cap altra indagació, és procedent concloure el sumari present", descriu Llarena en una interlocutòria de quatre pàgines.

Meritxell Serret s'ha vist per primera vegada les cares amb el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, després de gairebé tres anys i mig d'exili a Brussel·les, un intent d'extradició frustrat i tres anys després de ser processada per malversació i desobediència. La relació entre els protagonistes de l'1-O i el Tribunal Suprem ha viscut aquest divendres un nou episodi amb la compareixença de l'exconsellera d'Agricultura, la primera exiliada que s'ha posat a disposició de Llarena.