Política 25/02/2022

Meritxell Serret esquiva la presó per l'1-O: les acusacions renuncien a la malversació

Llarena ja va apuntar que només veia indicis de desobediència quan l'exconsellera va tornar de l'exili

2 min
L’exconsellera Meritxell Serret sortint de declarar  del Tribunal Suprem.

MadridMeritxell Serret no anirà a la presó per l'1-O. La tesi que tenia la seva nova defensa –liderada per l'advocat Íñigo Iruin– arran de la sentència del judici del Procés es va confirmant. La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox han presentat els seus escrits abans que la sala penal del Tribunal Suprem decideixi l'obertura de judici oral, i les tres acusacions descarten la malversació de fons públics i es limiten al delicte de desobediència, que no comporta penes de privació de llibertat. A més, si se segueix la mateixa lògica que amb els exmembres de la mesa del Parlament, l'exconsellera d'Agricultura i exdelegada del Govern a Brussel·les seria jutjada a Catalunya.

El maig de l'any passat el jutge instructor, Pablo Llarena, va concloure el sumari sense descartar formalment la malversació . Serret havia estat processada per aquest delicte quan encara era a l'exili, però l'11 de març de 2021 va decidir tornar a casa i recollir l'acta de diputada al Parlament. Per què? El Suprem va absoldre alguns dels exconsellers com Joaquim Forn i Josep Rull del delicte de malversació al no trobar pagaments per al referèndum directament vinculats als seus departaments. Si no n'hi havia hagut a Interior i Territori, encara menys a Agricultura. Serret va comparèixer al Suprem i va fer bons els pronòstics: en va sortir sense ordre de detenció i amb un escrit de Llarena que deia: "L'estat actual de la investigació no reflecteix fins ara despeses concretes efectivament suportades des del departament del qual va ser consellera".

L'escenari s'aclaria per a Serret, per bé que en la interlocutòria de fi de la instrucció Llarena no va ser gaire explícit sobre si la malversació quedava descartada. Fonts de l'alt tribunal subratllaven que no era tampoc el seu paper, sinó que havien de ser la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular les qui decidissin si volien perseguir encara la diputada per aquest delicte o no. "El fiscal (...) es mostra conforme amb la interlocutòria de conclusió del sumari de 6 de maig de 2021 i sol·licita l'obertura de judici oral pel delicte de desobediència contra Meritxell Serret", diu l'escrit del ministeri públic, firmat el 9 de febrer passat. En els mateixos termes s'expressa Vox i, segons l'entorn de l'exconsellera, també l'Advocacia de l'Estat. Critiquen, però, que es vulgui mantenir com a acusació un cop ja no es pretén reclamar la reparació econòmica per a les arques públiques.

La situació d’Anna Gabriel

Serret va ser la primera a abandonar l’exili, i en una situació semblant a la seva es troba l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Està processada només per desobediència, però aviat farà quatre anys que és a Suïssa perquè sospita que les acusacions encara podrien modificar el seu criteri i imputar-li sedició. La seva defensa al·lega que l’Advocacia de l’Estat reclamava el seu retorn per poder formular una acusació i interpreta que queda oberta la porta a modificar la situació actual. Ara, amb el precedent de Serret, s’aclareix el camí per a Gabriel, per bé que de moment continua a l’exili.

stats