Política 06/05/2021

Llarena envia Serret a la sala penal del Suprem sense descartar la malversació

Tanca el sumari i ara serà Marchena qui demani a les acusacions si opten només per la desobediència

3 min
L’exconsellera Meritxell Serret sortint de declarar  del Tribunal Suprem.

BarcelonaMeritxell Serret va ser processada el 21 de març del 2018 per presumpta desobediència i malversació de fons públics. I és precisament per aquests dos delictes pels quals ara podria ser jutjada un cop el jutge instructor, Pablo Llarena, ha comunicat aquest dijous que tanca el sumari i envia el cas a la sala segona del Tribunal Suprem, la que presideix Manuel Marchena. "Un cop practicades les diligències que s'han estimat necessàries per a la comprovació del delicte, així com per determinar la participació que va tenir la processada en els fets i les circumstàncies concurrents en la seva comissió i al no apreciar-se necessària cap altra indagació, és procedent concloure el sumari present", descriu Llarena en una interlocutòria de quatre pàgines.

Ara serà, doncs, la sala penal –la que ja va jutjar i condemnar els presos polítics i la resta de consellers que no van marxar a l'exili– la que s'encarregarà de gestionar el cas. De moment, haurà de demanar l'informe de conclusions a les parts acusadores (Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox) per determinar si continuen optant pel delicte de malversació o si, per contra, es limiten a demanar un judici per desobediència. La lògica portaria a pensar que ho faran només per desobediència, tenint en compte el resultat del judici del Procés (només es va atribuir malversació als titulars de les conselleries que van cedir locals per al referèndum). Però ja es va veure en el cas del judici a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos que la Fiscalia va insistir en fer el judici per rebel·lió (i no per sedició).

També s'obrirà la porta perquè la defensa de Serret, encapçalada per l'advocat Iñigo Iruin, sol·liciti el trasllat de la causa a Catalunya perquè sigui jutjada pel Tribunal Superior de Justícia (està aforada com a diputada del Parlament). Encara no s'ha aclarit què farà la defensa, però, un cop més, s'entra en el terreny de la lògica: una de les vulneracions de drets que els presos polítics han portat al Tribunal Constitucional i pretenen enviar també al Tribunal Europeu de Drets Humans és la del jutge predeterminat per llei. Llarena, per cert, s'havia negat a traslladar a Catalunya la causa de Serret i també la d'Anna Gabriel, que estaria en una situació similar.

L'única exiliada que ha tornat

Per sorpresa, Serret va tornar a Catalunya l'11 de març passat, després d'haver-se passat més de tres anys a l'exili belga. Ella és l'única dels exiliats que ha decidit emprendre el camí de tornada, tot i que també és l'única (amb Anna Gabriel) sobre la qual no pesen els delictes de sedició. Aquell dia va anar directament al Tribunal Suprem –amb el qual havia tingut contactes– per posar-se a disposició de les autoritats espanyoles. La van deixar en llibertat i no va ser fins al 30 d'abril que l'exconsellera d'Agricultura va declarar davant Llarena. Va reconèixer haver tirat endavant l'1-O malgrat les advertències del Tribunal Constitucional, però va negar que el seu departament hagués assumit cap despesa relacionada amb el referèndum.

Des de les eleccions del 14-F que Serret és diputada al Parlament per ERC. Un lloc que, a priori, facilitaria el trasllat de la causa a Catalunya. Però, en cas que la seva defensa ho sol·liciti, dependrà del criteri de Marchena. De moment el TC ja ha resolt a favor del Suprem, que va decidir assumir la investigació i el judici dels líders del Procés, tot i que ni tan sols estaven aforats quan van ser detinguts.

stats