El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.

Mai un president de la Reserva Federal s'havia vist obligat a gravar un vídeo per traslladar un missatge dramàtic dirigit a la ciutadania dels Estats Units com el que ha fet Jerome Powell aquesta matinada passada. En un país i en un entorn internacional en què gairebé tothom ha optat per plegar-se als desitjos de Donald Trump o, almenys, intentar no enervar-lo més del compte, Powell ha decidit plantar-li cara i dir la veritat, és a dir, que la investigació federal que li han obert per un suposat desviament de fons en unes obres de la institució no és més que un "pretext" per "intimidar-lo" i "pressionar-lo" amb l'objectiu que deixi de fer la seva feina segons els seus coneixements tècnics i es limiti a fer cas dels desitjos del president.

Donald Trump sembla haver començat l'any amb el propòsit d'executar totes les seves amenaces. El departament de Justícia –que ja s'ha convertit en el ministeri personal del magnat per ajustar comptes– ha obert una investigació penal contra el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. El cas arriba després de mesos de coaccions per part del president estatunidenc contra Powell per no doblegar-se davant les seves exigències, estreny encara més el setge del republicà a la Fed i suposa una nova estocada a la independència de l'organisme. Aquest dilluns, després que Powell fes pública la situació, tres expresidents de la Reserva Federal han tancat files amb ell davant els atacs "sense precedents de Trump".

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha tornat a retallar aquest dimecres els tipus d'interès un quart de punt percentual. Es tracta, doncs, de la tercera rebaixa consecutiva, després de les aprovades al setembre i a l'octubre, quan també va reduir el cost del crèdit 0,25 punts en totes dues ocasions.

La Reserva Federal (Fed) acostuma a prendre decisions a partir d’un consens tècnic. Avui, però, aquest organisme és un camp de batalla. El 17 de setembre va abaixar els tipus d’interès per primer cop des del desembre en un quart de punt, fins al 4-4,25%. Una de les seves governadores, Lisa Cook, només hi va poder assistir perquè un tribunal va bloquejar l’intent del president Donald Trump de destituir-la. Un altre, Stephen Miran, va ser confirmat just abans de la reunió per a un mandat breu, després del qual diu que tornarà a la Casa Blanca. És una situació poc decorosa per a un banc central que hauria de ser independent del poder polític. Miran va discrepar, defensant una retallada de mig punt. I sembla que ha proposat tres reduccions com aquesta abans de finals d’any, el doble del que plantejaven els membres més partidaris de la flexibilitat monetària en les seves projeccions anònimes.

Què fa que una reunió a una vall a l'estat de Wyoming, als EUA, en un paratge idíl·lic, sigui tan important? Què fa que els mercats estiguin tan pendents d'aquesta trobada anual que organitza la Reserva Federal de Kansas City sota la protecció de les muntanyes Rocalloses, que comença avui dijous i acaba dissabte? L'interès durant aquestes dates d'agost sempre hi és, perquè en aquest conclave hi participen els governadors de bancs centrals dels principals països del món, juntament amb ministres d'Economia i empresaris. No és estrany perquè del que es debat en aquesta reunió sense corbates i en un ambient de relaxació i discreció depenen moltes qüestions tan pragmàtiques com si les hipoteques s'encariran o s'abaratiran o si hi haurà més o menys crèdit per invertir, no tan sols als EUA sinó a escala global.

Dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) torna a desafiar Donald Trump i manté els tipus sense canvis, entre el 4,25% el 4,5%, malgrat les pressions del president nord-americà, que des que va arribar a la Casa Blanca ha exigit amb amenaces una rebaixa. L'organisme monetari ha actualitzat també les projeccions sobre l'economia del país, de manera que ara apunta que només hi haurà una rebaixa del preu del diner de 0,5 punts fins a finals d'any, a través de dues retallades de 0,25 a les quals encara no posa data. La decisió es justifica davant una previsió per als Estats Units de menys creixement econòmic, més atur i més inflació per al que queda del 2025.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha avisat aquest dimecres que els aranzels que ha anunciat el president nord-americà, Donald Trump, provocaran inflació. Davant d'aquest escenari i per la creixent "incertesa" a l'economia dels EUA, la institució monetària ha tornat a deixar sense canvis els tipus d'interès.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, ha apuntat aquest divendres a una rebaixa dels tipus d'interès. Powell ha assenyalat que l'empitjorament de l'atur i la moderació dels preus han portat l'organisme monetari nord-americà a revisar la seva política, que fins ara s'havia centrat en lluitar contra la inflació.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, parlarà divendres en la trobada de bancs centrals de Jackson Hole (a l'estat nord-americà de Wyoming), una intervenció en la qual podria apuntar a una retallada dels tipus d'interès als EUA. La reunió, que se celebra cada any a finals d'agost, arriba en un moment de desacceleració de l'economia nord-americana, la qual cosa ha augmentat la pressió sobre la Fed per abaratir el preu del diner, tal com ja va fer al juny el Banc Central Europeu (BCE).

Un aterratge suau depèn de la perícia del pilot, la qualitat de l’avió i les turbulències. Hi ha pilots com Chesley Sully Sullenberger, que va fer un amaratge al riu Hudson després que unes aus bloquegessin els motors de l’avió fa quinze anys. Sembla que Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed per als amics), està aconseguint fer un aterratge suau de l’economia dels EUA controlant la inflació sense provocar una recessió. Ell mateix va dir, a mitjans del 2022, que hi havia camins plausibles per obtenir un aterratge suau (soft) o “més o menys suau” (soft-ish), amb el que volia dir "una mica accidentat". Alan Blinder, vicepresident de la Fed del 1994 al 1996, era optimista sobre aquesta possibilitat, mentre que l’exsecretari del Tresor Larry Summers n'era pessimista.

La batalla contra la inflació encara no està guanyada. Aquest és el missatge que ha enviat aquest dimecres al món la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, que ha decidit donar una pausa als augments dels tipus d'interès mentre analitza l'impacte de les polítiques monetàries de l'últim any en l'economia. D'aquesta manera, es manté l'actual preu del diner, fixat en la darrera reunió, al juliol, en el seu punt més alt dels últims 22 anys (en el rang del 5,25% - 5,5%) i es deixa la porta oberta a un nou encariment al novembre.

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) continuarà encarint el crèdit com a mesura principal per combatre les pujades de preus. Així ho han explicat aquest divendres els presidents de les dues institucions, el nord-americà Jerome Powell i la francesa Christine Lagarde.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat aquest dimecres un nou augment dels tipus d'interès, que posa fi a la treva que va donar el mes passat després de 15 mesos d'agressives pujades. Després d'aquest augment, de 25 punts bàsics, el preu dels diners quedarà en el rang del 5,25%-5,5%, la xifra més alta dels últims 22 anys. La decisió, àmpliament esperada i presa de forma unànime, és un reconeixement que després d'un any i mig lluitant no s'ha pogut acabar del tot amb la històrica inflació, que fa un any va arribar al 9,1% interanual, el seu punt màxim en quatre dècades.

La Reserva Federal dels Estats Units comença a tenir la inflació sota control. És el missatge que ha enviat aquest dimecres el banc central del país, que per primera vegada en 15 mesos ha pres la decisió de no augmentar els tipus d'interès. D'aquesta manera, la Fed pausa l'augment del preu del diner, que en l'últim any s'ha elevat al ritme més ràpid de les últimes quatre dècades amb l'objectiu de frenar la inflació, que s'ha desfermat amb la reactivació del consum després de la pandèmia. Els tipus han passat en menys d'un any des de prop del 0% fins al rang actual del 5%-5,25%, que de moment es manté, però es pronostiquen nous augments de cara als pròxims mesos.

La Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè augment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

La reunió mensual de la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, ha estat envoltada aquest dimecres d'una gran expectació pel context de crisi bancària, però ha acabat amb el mateix resultat que l'última reunió. Així, malgrat l'alerta generada per la caiguda del Sillicon Valley Bank i el Signature Bank, en gran part causada pels agressius augments de tipus d'interès de l'últim any, la Fed ha decidit seguir amb els seus increments i ha anunciat la novena pujada consecutiva, de 0,25 punts, que deixa el preu del diner en el rang del 4,75%-5%.

El president de la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país), Jerome Powell, ha anunciat aquest dijous a la tarda un nou increment dels tipus d'interès, el sisè consecutiu en els darrers vuit mesos, amb l'objectiu de frenar l'elevada inflació que es viu al país, que se situa en el nivell màxim dels darrers 40 anys.