Preus
Economia  /  Macroeconomia 26/08/2022

El banc central dels EUA avisa que reduir la inflació causarà "dolor a famílies i empreses"

El consell del BCE es planteja augmentar els tipus més del previst al setembre

3 min
Jerome Powell i la seva esposa, Elissa Leonard, aquest dijous al parc nacional de Grand Teton, on té lloc la trobada de Jackson Hole.

BarcelonaEls bancs centrals endureixen el discurs contra la inflació. Alguns membres del consell del Banc Central Europeu es plantegen un nou augment dels tipus d'interès encara més alt que l'aprovat al juliol, mentre que Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed, el banc central dels Estats Units), ha anunciat aquest divendres que la institució incrementarà els esforços per reduir l'escalada de preus, tot i admetre que les mesures podrien "causar dolor a les famílies i les empreses" del país.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Durant la trobada anual de banquers centrals a Jackson Hole, als Estats Units, Powell ha recordat que l'augment de la inflació castiga més les famílies amb pocs recursos, ja que destinen una proporció més gran de la seva renda a béns de consum. És per això, ha dit, que cal que la Reserva Federal actuï com més aviat millor per frenar les escalades de preus.

En aquest sentit, ha anunciat que en la pròxima reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès, l'òrgan intern que marca la política monetària de la Fed) del setembre es podria aprovar "un nou increment inusualment alt" dels tipus, similar o superior als de juny i juliol. Tanmateix, la decisió final dependrà de "les pròximes dades" macroeconòmiques.

Per la seva banda, el BCE també ha insinuat més mesures per combatre les pujades de preus. "No donaré suport necessàriament a un increment de 0,75 punts percentuals, però no hi ha cap raó per la qual no s'hauria de discutir", ha declarat a Reuters una membre del BCE que s'ha mantingut en l'anonimat [100 punts bàsics són un punt percentual]. "Si la Fed ho va fer, no hi ha cap raó per la qual no ho hauríem de posar com a mínim damunt de la taula", ha insistit.

Perill d'estancament de l'activitat

En les seves dues últimes reunions, al juny i al juliol , la Reserva Federal va incrementar els tipus d'interès bàsics en 0,75 punts percentuals cada vegada, la qual cosa va situar el tipus a la franja entre el 2,25% i el 2,5%. També al juliol, el BCE va aprovar la primera pujada de tipus des del 2011, del 0% (mínim històric) fins al 0,5%, un augment el doble de l'anunciat unes setmanes abans per Christine Lagarde, presidenta de l'organisme.

Les pujades de tipus d'interès són una de les eines principals dels bancs centrals per rebaixar l'encariment del cost de la vida de les famílies. Els tipus són els interessos que paguen els bancs comercials als bancs centrals per agafar-los diners, per la qual cosa un increment suposa que les entitats financeres tenen més dificultats per accedir a fons del banc central. En conseqüència, els bancs tenen menys liquiditat per prestar als seus clients i els han de cobrar interessos més alts per no perdre diners. Això frena el consum i la inversió de ciutadans i empreses, ja que els endureix l'accés al crèdit.

L'encariment del crèdit per mitjà d'un augment dels tipus té contrapartides, la principal de les quals és una frenada de l'economia que pot acabar derivant en una recessió, un fet que també impacta directament en les famílies treballadores, ja que en períodes d'alentiment es destrueixen llocs de treball. De fet, l'economia nord-americana ja va entrar en recessió tècnica el segon trimestre d'enguany, però, tot i així, el mercat laboral ha seguit creixent a un ritme inusualment alt, amb mig milió de noves feines al mes. La combinació d'inflació i estancament econòmic –estagflació, en argot tècnic– és una de les pors d'alguns membres dels bancs centrals.

Tanmateix, la bona marxa de l'ocupació als EUA permet a Powell endurir el discurs, tot i que ha admès que les mesures que preparen "podrien causar dolor a famílies i empreses" amb un alentiment del consum i la destrucció de llocs de treball. "És el cost desafortunat" de les polítiques de la Fed, ha dit, però ho ha justificat perquè, si el banc central no actua ràpidament, "el dolor serà més fort" per culpa del creixement de preus.

Diferències entre els EUA i la zona euro

Precisament sobre el mercat laboral, Powell ha indicat que es troba "fora de l'equilibri", ja que hi ha sectors de l'economia que tenen problemes per trobar mà d'obra i s'ha produït un increment salarial en comparació amb els anys previs a la pandèmia. A més, el consum es va reprendre amb rapidesa gràcies a les generoses ajudes a empreses i famílies aprovades pel govern federal, més àmplies que les implementades a la Unió Europea . Així doncs, es dona la situació que "la inflació actual als EUA és el producte d'una forta demanda i d'una oferta limitada", segons el president de la Fed.

Aquesta forta demanda de productes, salaris elevats i escassetat de béns contrasta amb la situació a Europa, on la inflació es deu sobretot a l'encariment de l'energia arran de la invasió russa d'Ucraïna i l'activitat s'ha recuperat molt més lentament. La recuperació més lenta ha forçat el BCE a ser menys agressiu que la Reserva Federal.

stats