Macroeconomia
Economia  /  Macroeconomia 21/09/2022

La Fed no s’atura i apuja de nou els tipus per frenar els preus

L’organisme nord-americà posa el preu del diner a nivells no vistos des del 2008

3 min
El president de la Fed, Jerome Powell.

BarcelonaLa inflació s’ha convertit en el gran enemic de l’economia i combatre-la és ara mateix la prioritat de les institucions. La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), n’ha donat una nova prova aquest dimecres amb l’aprovació d’una nova pujada de tipus de fins a 75 punts bàsics. 

Així, després de cinc pujades de tipus en sis mesos, el preu del diner supera el llindar del 3% (queda fixat entre el 3 i el 3,25%) i entra en un terreny que l’economia nord-americana no veia des de l’any 2008. L’anunci, prou contundent per si sol, va arribar acompanyat d’un afegit: en els mesos vinents hi haurà noves pujades. 

“La guerra i els successos relacionats estan augmentant la pressió a l’alça en la inflació i estan afectant l’activitat econòmica global; la Comissió està molt atent als riscos de la inflació”, ha explicat la Comissió Federal del Mercat Obert (FOMC en les sigles en anglès) per explicar la decisió.

Les previsions d’aquest organisme de la Fed també han canviat substancialment amb l'avís de noves pujades de cara al futur. En el sisè mes del 2022, la majoria dels seus membres esperaven que els tipus se situessin a finals d’any entre el 3 i el 3,5%. Ara, per contra, esperen que tanquin l’any per sobre del 4% i l’any vinent ja creuen que el preu del diner estarà per sobre del 4,5%. 

Aquest encariment està adreçat a combatre l’encariment de preus i és la gran arma que poden activar els bancs centrals. De fet, arreu del món, i també a la Unió Europea, s’està aplicant aquesta política. La lògica és clara: encarint el preu del diner, i, per tant, el deute, les famílies i les empreses poden ajornar o suspendre decisions de compra. Això refreda el consum i en conseqüència fa que els preus baixin. 

El cert, però, és que fins ara les pujades de tipus han tingut un efecte limitat en la inflació. Diversos economistes han advertit que l’actual espiral de pujada de preus, molt vinculada als preus de l’energia, té un origen en l’oferta, i no pas en la demanda, i per aquesta raó és més difícil de combatre. 

La pandèmia i Putin

La pujada de preus es va iniciar l’any 2021, amb l’arrencada brusca i simultània de l’economia a tot el món després de mesos marcats per les diferents onades de covid. I la situació es va descontrolar amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, que va portar la llum i el gas a nivells de preu rècord. Aquests costos els han d’assumir la gran majoria d’empreses i en els últims mesos l’han repercutit en els preus que ofereixen als seus clients, cosa que ha disparat la inflació a la pràctica totalitat dels productes i serveis. 

L’únic dubte que existia respecte a l’actitud de la Fed amb els tipus era que l’economia nord-americana està tècnicament en recessió després de dos trimestres consecutius de contracció, i aquesta situació desaconsella pujades de tipus. Però el cert és que la primera economia del món ha mantingut un bon ritme de creació d’ocupació i la majoria dels seus indicadors –amb l’excepció de la inflació, que era a l’agost del 8,3%– no mostren símptomes de crisi. 

El Banc Central Europeu ha seguit tradicionalment les pautes que fixa la Fed, i també ho està fent en aquest cas: els Estats Units van començar a apujar tipus al març i el BCE ho està fent des del juliol.

stats