Fa molt de temps que la societat catalana lluita, a través de les entitats memorialistes i de drets humans, per una política pública de memòria que estigui a l’altura del patiment viscut, de la veritat que encara es nega i del futur democràtic que volem construir. Aquesta lluita ha estat constant, transversal i persistent. I, d'entre totes les demandes, una destaca amb força simbòlica: la resignificació de l’edifici de Via Laietana 43.

Ja és al BOE: la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, ha estat declarada pel govern espanyol espai de memòria democràtica, que vol dir que hi posaran unes plaques dient que allà s’hi torturava, però la Policia Nacional que ocupa l'edifici no serà traslladada. Perquè, per a l’Estat, això no va de memòria sinó de poder, concretament d’ostentació i exercici del poder, de continuar tenint penjada una bandera espanyola en un balcó molt visible de la capital de Catalunya, no fos cas que algú s’hagués oblidat de qui mana aquí. La Policia Nacional va ser substituïda pels Mossos d’Esquadra i, per tant, l’argument del ministre Bolaños dient que els agents no marxaran perquè és una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana" és una pura fal·làcia. 

La comissaria de la Via Laietana ja és formalment un espai de memòria, però continuarà acollint la Policia Nacional espanyola. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dimarts publica la resolució del govern espanyol per la qual "l'edifici situat a la Via Laietana, 43", seu de la Brigada Politicosocial durant el franquisme, és declarat com a "lloc de memòria democràtica". Contràriament al que reclamaven les entitats memorialistes i els partits catalans, però, la resignificació formal de la prefectura no implicarà el trasllat de la policia espanyola.

La filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana –el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982–, ha deixat clar aquest dilluns, a la Ciutat de la Justícia, que no pensa desistir, però també que no és gaire optimista.

Si els jutges són un mur insalvable per investigar els crims del franquisme i es neguen a escoltar les víctimes, ho farà la Fiscalia. Per primera vegada, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha obert diligències per investigar les tortures de la policia franquista el febrer del 1977. Es tracta de la denúncia que va posar, el novembre de l'any passat, la filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La Blanca va posar una denúncia a la fiscal delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez Expósito. Fins aquell moment, totes les denúncies s'havien presentat a un jutjat.

Les entitats memorialistes i de drets humans que fa anys que lluiten perquè l'actual comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió estan indignades amb la proposta que va fer la setmana passada el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. La comissaria va ser la seu de la Brigada Político-Social, una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim franquista que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts, i a la roda de premsa en què Espadaler va explicar els actes que han de recordar els 50 anys de la mort de Franco, el conseller va assegurar que "la qüestió de Via Laietana" només es podia resoldre amb un acord entre el govern espanyol, el govern català i l'Ajuntament de Barcelona. "És indubtable que se l'ha de reconèixer com a espai de memòria, però això no és necessàriament incompatible amb l'ús que ara té", va dir. El govern espanyol ja va dir l'any passat que Via Laietana serà un lloc de memòria però que la policia no en marxarà.

"Va passar molt de temps abans no vaig poder parlar de les detencions. I durant molts anys, quan passejava, esquivava la comissaria de Via Laietana", explica la filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. Ara la Blanca ha decidit posar una denúncia a la fiscal delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez Expósito.

"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

El feixisme és als carrers de Madrid, aixeca el braç, canta el Cara al sol i s’encara amb la democràcia amb el cinisme de fer-ho en nom d’ella mateixa. A Barcelona fins i tot van programar una contramanifestació per respondre a la reivindicació permanent de la Via Laietana com a espai memorial, que probablement entrarà en els cartipassos de transferències en el nou àmbit de negociació que obre la investidura de Pedro Sánchez. Les imatges d’aquests dies m’han transportat a un viatge molt recent.

Les víctimes del franquisme han tornat a topar per enèsima vegada contra el mur de la justícia. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo. Tot plegat té lloc malgrat les peticions de la Fiscalia. El 21 de setembre, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats, però això, més de 50 anys després, podria canviar. Al novembre, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Aquest dilluns la Generalitat ha anunciat que li farà costat: s’ha personat com a acusació popular. “Fins ara s’havia optat per girar full. La Generalitat de Catalunya diem clarament que això s’ha acabat. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que aclareixin els fets i estableixin veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. En l'àmbit pràctic, el fet que la Generalitat faci costat a Vallejo es traduirà en més recursos per superar els obstacles judicials.

Finalment, el govern espanyol ho ha dit clarament: la policia no deixarà la comissaria de Via Laietana i no cedirà l'espai perquè es converteixi en un espai de memòria. Ho va dir ahir, i va ser taxatiu, el ministre de la Presidència i Memòria Democràtica, Félix Bolaños: "La comissaria de Via Laietana ja s'ha ressignificat, perquè el que va ser un símbol de la pitjor repressió franquista avui és un lloc on homes i dones que formen part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat treballen per la seguretat de tots nosaltres i d'acord amb la Constitució i els valors democràtics".

"Sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament", diu el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. Descriu perfectament el sentiment de molts dels que van patir tortures al número 43 de Via Laietana. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han intentat per activa i per passiva que l'edifici, que va ser seu de la Brigada Político-Social –una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts–, sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió. Com que de moment no han tingut èxit i la policia espanyola continua allà, les entitats de memòria han decidit fer un pas més i aprofitar la porta que s'ha obert amb la nova Llei de Memòria Democràtica espanyola. En concret, l'article 50 és l'escletxa que pensen aprofitar les entitats que aquest dijous al matí han presentat la seva reclamació davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona, després de fer els tràmits administratius i enviar la petició telemàticament a la Secretaria de Memòria. El govern de Pedro Sánchez ja no podrà mirar cap a una altra banda o excusar-se amb diferències de color polític.

Gràcies a la magnífica pel·lícula Argentina, 1985, de Santiago Mitre, la memòria de les víctimes de la repressió torna a sotragar consciències. Les Madres de Plaza de Mayo van ser fonts fonamentals del judici que evoca, amb el moment doblement emotiu de quan per pressions militars els fan treure del cap el mocador blanc per mantenir-se a la sala de vistes i quan, en llegir-se les sentències, se’l tornen a posar. Una de les cofundadores, Hebe de Bonafini, va morir diumenge passat a 93 anys.

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, amb cops de puny i de peu constants. Va arribar a tenir la panxa negra dels cops que li van donar. El van tornar a detenir i a torturar el 3 de novembre del 1971. Exobrer de la Seat, va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme perquè es reconeguin les víctimes de la dictadura i es condemnin els criminals franquistes. Avui dimecres Vallejo presentarà una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors.

La lluita de les entitats memorialistes per recuperar per a la ciutadania la Prefectura de la Via Laietana és, com tantes altres, molt llarga. Fa anys que ho reclamen. Dos dimarts al mes tallen la Via Laietana i es planten davant la comissaria per reivindicar-la i oferir el testimoni de persones que hi van patir tortures. Aquest divendres, a l’avantsala del 20-N en què es commemora el 46è aniversari de la mort de Franco, Òmnium Cultural, juntament amb entitats memorialistes, ha tornat a exigir el canvi d’usos de la Prefectura de la Policia Nacional de Barcelona perquè esdevingui un espai de memòria democràtica. "Volem que aquest centre de l'horror es converteixi en un espai de memòria contra el totalitarisme, per la llibertat i per la democràcia -clamava el president d'Òmnium i ex-pres polític, Jordi Cuixart-. Fa massa temps que es demana que acabi aquesta ignomínia, no volem esperar més i no ens serveixen les mitges tintes".

Ahir ens preguntàvem com és que el número dos d’Interior del govern espanyol s’havia atrevit a qualificar la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona com a lloc on “diverses generacions de policies han contribuït a enfortir la democràcia”, com és que blanquejava un passat de tortures impossible de negar. I contestàvem que ara l’Estat vol aprofitar les manifestacions i enfrontaments durant el procés independentista per convertir aquesta comissaria, que per a qualsevol demòcrata és un espai sinistre, en un cant a la resistència, en un símbol de la permanència de l’estat espanyol a la capital de Catalunya, al cor de Barcelona, un lloc del qual, mentre l’independentisme sigui hegemònic, no es pot arriar la bandera. Doncs abans ho hagués dit. Portada de La Razón: “Expropiació a la Policia. «Ens faran fora de Catalunya». Els agents no es refien de Marlaska perquè “es venen al que demana el separatisme”. L’editorial: “La policia no és moneda de canvi. Es pretén erradicar del paisatge públic català qualsevol símbol de l’Estat”. I, encara, en pàgines interiors:

El govern espanyol matisa però no desautoritza el número 2 del ministeri de l'Interior, Rafael Pérez, que aquest dilluns va afirmar que la comissaria de Via Laietana era un "símbol de servei públic des del qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia". La portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, ha volgut deixar clar que va ser "un lloc de repressió i tortura" durant la dictadura, però ha exonerat el secretari d'estat de Seguretat per les seves polèmiques paraules. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, ha assenyalat que Pérez volia "posar en valor el paper de la Policia Nacional" a tot l'Estat, també a Catalunya i Barcelona, i ha defugit les crítiques dels seus socis de govern, Unides Podem, d'Esquerra i de Junts.

El Congrés de Diputats espanyol va aprovar el juny del 2017 una proposició no de llei presentada pel portaveu d’ERC, Joan Tardà, per transformar la Prefectura Superior de Policia a la Via Laietana en “un centre memorial, documental i arxivístic de la repressió franquista a Catalunya”. Els diputats del PP hi van votar en contra, i els del PSOE a favor. Tanmateix, ni aleshores el govern de Mariano Rajoy ni després el de Pedro Sánchez han fet cap gest que indiqui que hi ha la intenció d’atendre la petició de cedir l’edifici a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona perquè pugui convertir-se en un centre de memòria. Davant el silenci polític del govern espanyol, i per apressar-lo a actuar, Òmnium Cultural i diferents associacions memorialístiques han impulsat el documental Què fem amb els espais de la repressió franquista?, que s'ha estrenat aquest divendres al canal de YouTube de l’entitat presidida per Jordi Cuixart.