Memòria Històrica
Cultura 28/09/2021

El número 2 del ministeri de l'Interior qualifica la comissaria de Via Laietana de "símbol" de la democràcia

Ajuntament i Generalitat la voldrien convertir en un espai de memòria antifranquista

Ara
3 min
Comissaria Policia Nacional a Via Laietana

BarcelonaEl secretari d'estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, ha assegurat aquest dilluns que la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona "ha sigut i és un símbol de servei públic des del qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia".

L'afirmació ha aixecat polseguera. Justament perquè, en direcció oposada, fa anys que l'Ajuntament de Barcelona, en consens amb la majoria d'entitats i de partits, volen convertir l'edifici en un espai sobre la repressió franquista i un homenatge a les víctimes del règim. Fins i tot hi ha una proposició no de llei aprovada el 2017 en aquest sentit , amb el vot del PP en contra. També la conselleria de Justícia ha defensat que la comissaria es converteixi en seu del Memorial Democràtic . La setmana passada mateix es va tombar una proposta de resolució presentada per Vox a la comissió d'Interior per mantenir aquest edifici com la seu central de la Policia Nacional a Catalunya.

ERC demana la compareixença de Marlaska

Les paraules del secretari d'Estat de Seguretat han estat reprovades per diversos dirigents polítics. ERC, per exemple, ha demanat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè expliqui "el futur" de la comissaria de Via Laietana i ha tornat a defensar que l'edifici es converteixi en un museu sobre la repressió franquista. Aquest dimarts, el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, ha assegurat que el seu grup li va traslladar el seu "malestar" al ministre davant d'aquestes declaracions i ha avisat el PSOE que això no ajuda a la negociació dels pressupostos.

També ha carregat contra Marlaska el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que en un tuit ha assegurat que la comissaria és un símbol "de tortura i repressió franquista". Asens, a més, ha exigit una rectificació. A més, el portaveu dels comuns al Congrés, Gerardo Pisarello, ha censurat que un alt càrrec del ministeri de l'Interior no sàpiga que en aquesta comissaria es van "torturar desenes d'antifranquistes". "Demanem al ministre que rectifiqui", ha afirmat.

A més, Junts ha registrat una bateria de preguntes al Senat en què pregunta al govern espanyol si subscriu les declaracions del secretari d'Estat de Seguretat i si considera que té absolut "desconeixement" sobre les "tortures practicades" en aquesta comissaria durant el franquisme. "Per quina motius el govern creu que la comissaria de la policia nacional contribueix i ha contribuït a enfortir la democràcia?", afegeix el senador Josep Lluís Cleries.

Els testimonis del que va passar sobretot durant el franquisme en aquest edifici de finals del segle XIX encara són ben presents, i fins i tot han aparegut en documentals. L’expressió "L’han portat a Via Laietana" feia venir esgarrifances, durant la dictadura. "En l’argot antifranquista, anar a Via Laietana no era una passejada fins al port, sinó un patiment terrible", recordava en aquest article Antoni Batista , que va investigar què va passar dins d'aquelles dependències, i on relatava com, des de 1941, s'aplicava la tortura per sistema a la seu de la VI Brigada Regional de Investigación Social (la banyera, els elèctrodes, la bossa...). Les tortures s'expliquen en un faristol (que va ser vandalitzat al cap de dos dies ) que l'Ajuntament hi va instal·lar per recordar els maltractaments físics i psicològics, així com el tracte humiliant i degradant que moltes persones van patir als calabossos des de la dictadura de Primo de Rivera.

"No era l'únic lloc on es torturava durant la dictadura, però sí que era l'epicentre de la policia espanyola. Hi va haver molts casos de tortura i de maltractaments, però hi ha hagut sempre una escassa sensibilitat dels governs democràtics" al respecte, havia dit a l'ARA l'historiador David Ballester, autor de Corre, democràcia, corre. Manifestació i repressió policial a la Catalunya de la Transició (Editorial Base).

Com ha quedat clar en els actes de celebració del Dia de la Policia Nacional -als quals han assistit comandaments dels diferents cossos policials, autoritats militars i judicials, a més de representants de la societat civil-, la Policia Nacional, per ara, no té ganes de moure's d'aquest cèntric enclavament, propietat del ministeri de l'Interior i diana simbòlica de tantes manifestacions. Tot i el simbolisme que arrossega, no precisament democràtic, ara el lloc està dedicat exclusivament a tasques administratives: als antics calabossos hi ha els arxius del personal, i als altres pisos hi ha els despatxos dels alts comandaments, els seus secretaris i els serveis de premsa. El cos de Policia Nacional compta amb 3.500 agents a Catalunya (només un 21% dels quals són dones).

stats