El govern espanyol declara la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria (però no la tanca)

BarcelonaLa comissaria de la Via Laietana ja és formalment un espai de memòria, però continuarà acollint la Policia Nacional espanyola. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dimarts publica la resolució del govern espanyol per la qual "l'edifici situat a la Via Laietana, 43", seu de la Brigada Politicosocial durant el franquisme, és declarat com a "lloc de memòria democràtica". Contràriament al que reclamaven les entitats memorialistes i els partits catalans, però, la resignificació formal de la prefectura no implicarà el trasllat de la policia espanyola.

La resolució de l'executiu estatal recorda la fosca història de la comissaria per justificar la nova qualificació. "Per les seves insalubres i saturades cel·les hi van passar centenars d'antifranquistes que van patir tota mena de tortures en els interrogatoris –s'hi afirma–. Node principal de l'espessa xarxa d'espais i cossos repressius de la dictadura a Catalunya, s'ha convertit en un símbol de la repressió sistemàtica duta a terme per la dictadura franquista", afegeix el text, que conclou: "És imprescindible assegurar que els crims comesos en aquest lloc [...] no caiguin en l'oblit".

Per tot plegat, i d'acord amb la llei de memòria democràtica, el govern espanyol estableix que caldrà garantir la "perdurabilitat, identificació, explicació i senyalització adequades" de l'edifici, la "difusió, senyalització i interpretació" dels fets que s'hi van cometre i la possibilitat de fixar un "punt de reconeixement de les víctimes". "Així mateix, s'hi podrà impulsar la promoció d'itineraris, físics i virtuals [...], amb l'objectiu que puguin ser degudament coneguts", afegeix.

Les entitats memorialistes i de drets humans batallen des de fa anys perquè la comissaria es converteixi en un espai de memòria sobre la tortura i la repressió, però consideren que això és incompatible amb mantenir el lloc com a seu de la Policia Nacional. El govern espanyol, en canvi, ha tancat la porta a desallotjar els agents de l'edifici, que depèn del ministeri d'Interior. En paraules de fa uns mesos del ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, es tracta d'una comissaria "molt important, cèntrica, necessària per a l’ordenació de la seguretat ciutadana".

El tancament de la prefectura ha estat també una reivindicació constant de la majoria de partits catalans. Tot plegat, com a gest de reparació per les incomptables històries de terror de les persones represaliades a la comissaria. Una d'elles, la filòloga i històrica independentista Blanca Serra, va convertir-se fa tot just dos mesos en la primera víctima de tortures de Via Laietana a declarar davant de la Fiscalia. "Els joves han de saber què va passar", va dir.

En algun moment, fins i tot ha estat una reivindicació del PSC, que ha fet cops de volant amb el possible tancament. En roda de premsa aquest dimarts, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, s'ha limitat a celebrar la decisió del govern espanyol i a expressar la seva "satisfacció" pel fet que la comissaria passi a ser un "espai de memòria". "De moment, des del Govern era el plantejament que hi havia i s'ha assolit", ha afegit, sense aclarir si cal anar o no més enllà.

"Cal que la Policia Nacional abandoni l'espai"

Òmnium Cultural ha criticat que, tot i la declaració de la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria democràtica, continuï en mans de la Policia Nacional. "No es garanteix cap canvi real: la Policia Nacional continuarà operant-hi i només s’hi preveu instal·lar una placa commemorativa. Un gest simbòlic que mostra la manca de valentia del PSOE i perpetua la impunitat", lamentat l'entitat, que reclama "justícia i memòria".

Jordi Rabassa, que va ser regidor de Memòria Democràtica durant el darrer mandat d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, considera que la declaració de la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria democràtica és "una fita de les entitats memorials i de les persones represaliades, que no han parat de reivindicar i de treballar per aconseguir-ho", però creu que cal anar més enllà. "Ara el que toca és que no es quedi només en un reconeixement formal administratiu o en una placa, sinó que la Policia Nacional abandoni l'espai perquè es converteixi íntegrament en un espai de memòria", diu Rabassa.

Elisenda Alemany, presidenta del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, critica que "en qualsevol democràcia" fa anys que la prefectura seria un espai memorial. "Via Laietana no serà nova sense espai de memòria per als qui van lluitar per la llibertat", diu Alemany. ERC va fer una proposta que demanava el trasllat de la policia a la Verneda o a qualsevol altra dependència del ministeri de l'Interior a la ciutat per evitar que s'hagi de compatibilitzar la funció de memòria democràtica amb els usos policials. La proposta es va aprovar amb el vot a favor de Junts i BComú, l'abstenció del PSC i els vots en contra de PP i Vox.

El portaveu del PP al Parlament, Juan Fernández, considera que la declaració és "el pas previ per treure la Policia Nacional de Catalunya". Segons Fernández, la comissaria de la Via Laietana “no és un símbol franquista”, sinó “un símbol de l’Estat de Dret, de la legalitat de la Constitució” davant el “cop secessionista” de 2017. “No permetrem que converteixin un símbol de justícia i seguretat en una sala de propaganda al servei del separatisme”, ha afegit el portaveu del PP.

En la mateixa línia, el sindicat Jupol, majoritari a la Policia Nacional, ha condemnat la decisió del govern espanyol. Segons el sindicat, el gest respon a "interessos polítics" i suposa "una cessió a les exigències de l'independentisme". Ho consideren "un atac directe a la dignitat i la feina dels policies nacionals que presten el seu servei a Catalunya" i creuen que la decisió no respon en cap cas a un criteri de "justícia històrica". Jupol exigeix que es revoqui "immediatament" la decisió i reclama al ministeri de l'Interior que no s'utilitzi la comissaria com una "eina política".

Un historial funest des del 1929

El funest historial de la comissaria, però, arrenca el 1929, una dècada abans del franquisme, tal com recorda la resolució del govern espanyol publicada al BOE: "Des que es va inaugurar, a finals de la dictadura de Primo de Rivera, va ser l'epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l'obrerisme barceloní. Durant l'època republicana, va continuar sent un lloc de repressió, fins al punt que era conegut als cercles obreristes com el molí sagnant. A partir del 1941, i fins a l'arribada de la democràcia, es va convertir en el centre de la repressió política franquista a Barcelona", relata el document.

La resolució, que encarrega als departaments d'història contemporània de la UB i la UAB i al Memorial Democràtic de la Generalitat informes sobre la història de la comissaria, estableix un període de vint dies perquè qualsevol persona interessada pugui fer al·legacions a la declaració com a lloc de memòria democràtica. El govern espanyol, en tot cas, ja ha deixat clara la seva posició sobre la naturalesa de l'edifici, encara que això vagi en contra del clam de les víctimes. "És intolerable que pensin que podem compartir edifici torturadors i torturats", lamentava fa uns dies Blanca Serra.